La degana de la Facultat d’Infermeria, María Jiménez, explica la importància de la justícia distributiva en el triatge i demana la protecció de la salut mental dels professionals sanitaris davant les decisions de naturalesa ètica que han de prendre

Els professionals de les emergències, urgències, cures intensives i serveis on s’atén als malats crítics són els que estan en contacte més directe amb els pacients més inestables. Aquests professionals de la salut sovint han de prendre decisions que no són fàcils i que l’emergència del moment agreuja, i quan els recursos sanitaris són menys dels que un nombre elevat de pacients necessita, com és el cas actual, es plantegen qüestions ètiques que han de resoldre. Aquesta presa de decisions pot  derivar en el que s’anomena estrès moral, causat per les restriccions que impedeixen fer el que farien en un context de normalitat.

En una crisi com l’actual “passem de l’ètica de la pràctica assistencial quotidiana a un escenari on els paràmetres a tenir en compte són molt més amplis i la perspectiva és macroètica”, apunta la degana de la Facultat d’Infermeria, María Jiménez, que és especialista en l’àmbit de l’ètica de la cura, la bioètica i assistència en urgències i emergències. Per això, les decisions que es prenen “han de ser consensuades, amb uns criteris científic-tècnics i ètics i sota el paraigua de  protocols, que ajuden els professionals a prendre decisions fent equilibris entre els recursos i la humanització de la cura”.

Un triatge basat en la justícia distributiva

Per això, la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries, entre altres, que aplega els professionals que treballen en aquest àmbit, ha publicat un protocol relacionat amb aspectes ètics en la presa de decisions que guia les actuacions dels sanitaris als hospitals durant la crisi per la COVID-19. Aquest document indica que és lícit establir un triatge d’ingrés entre els pacients, basat en el principi de justícia distributiva, i afegeix que els criteris s’han de revaluar diàriament perquè els protocols no s’han d’aplicar de manera mecànica, sinó que la presa de decisions ha de ser de justa i transparent.

Jiménez explica que el concepte de “triatge” s’ha malentès per part de l’opinió pública, a causa de la desinformació i de l’ús inadequat i inapropiat del llenguatge bèl·lic als mitjans i per part de responsables públics: “Això no és una guerra, sinó un problema de salut pública on els recursos s’han vist sobrepassats per la demanda”, indica. Per aquest motiu, és essencial tenir en compte que la priorització dels pacients es fa en base a la “justícia distributiva”, és a dir a la proporcionalitat del tractament si el benefici sobre el pacient és gran i esperable i si el seu estat té possibilitats de ser reversible.

“Ningú hauria de morir sol”

En cas contrari, cal que es dispensin mesures pal·liatives “però l’abandonament no ha de tenir lloc”, afirma Jiménez. I recorda que “hi hagi o no emergència, per sobre de tot es troba el deure de cuidar, que en aquest moment es pot veure vulnerat. Però es prioritari, des de l’ètica de la cura, que ningú mori sol”. Així, posa com a exemple de bona pràctica la iniciativa dels hospitals que deixen confinar un familiar amb una persona que està al final de la seva vida a l’habitació de l’hospital.

Com afecta a la salut mental dels sanitaris

A més de la dels malalts i familiars, “la salut mental dels professionals sanitaris s’ha de cuidar especialment perquè no tinguin estrès moral i que això derivi més endavant en burn out, és a dir, desencant, frustració o problemes de salut mental induïts per situacions  que poden lesionar als professionals”, apunta María Jiménez. Això ocorre, en primer lloc, per l’increment del nombre de decisions de naturalesa ètica que han de prendre en entorns molt complexes d’incertesa, i, en segon lloc, perquè “estem entrenats per acompanyar les persones en moltes situacions greus i fer esforços per preservar-los la vida, però en entorns molt més controlats. En canvi, en aquest moment cal adequar els tractaments a les evidències científiques que indiquen què és i què no és útil per a les persones”.

Es tracta, doncs, que els centres i el sistema sanitari “cuidi a tots els professionals i amb cura extrema als nostres estudiants d’Infermeria i Medicina, que estan col·laborant en aquestes tasques amb il·lusió i vocació d’ajuda, evitant al màxim posar-los en risc perquè són el nostre futur”, aconsella Jiménez.