L'economia ebrenca creix per sobre de la mitjana de Catalunya per quart trimestre consecutiu tot i que continua baixant el nombre d'autònoms

La Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) del Campus Terres de l’Ebre de la URV va presentar ahir a la tarda al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, a Móra d’Ebre el Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre del segon trimestre del 2018.  Una de les dades més importants que es desprèn de l’informe és que l’economia de les Terres de l’Ebre ha tornat a créixer per quart trimestre consecutiu per sobre de la mitjana catalana. Concretament, un 5,7% respecte el segon trimestre del 2017, un dels valors més elevats dels últims anys.

Així, en aquest període, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social a les Terres de l’Ebre ha estat de 54.046, és a dir, 2.902 afiliats més que el segon trimestre de l’any anterior. Amb aquest ja són disset períodes consecutius acumulant creixement en l’ocupació. Ara bé, tot i que han crescut les afiliacions al règim general, han baixat les dels autònoms: 1,1 punts respecte el trimestre anterior. Aquesta davallada del nombre d’autònoms explica en gran part que mentre a la resta de Catalunya creixen el nombre d’empreses amb una evolució positiva de 0,9 punts, a les Terres de l’Ebre s’ha experimentat una davallada de 0,6 punts. “En principi no ho considerem una dada negativa, perquè creix el nombre d’assalariats i contractació”, puntualitza Juan Antonio Duro, director de la CELIR.

Pel que fa als sectors econòmics, el sector serveis lidera el creixement amb un ritme interanual del 7,3%, protagonitzat pels serveis col·lectius, és a dir serveis socials prestats tant pel sector públic com pel privat, els serveis empresarials i l’hosteleria. És, amb diferència, el sector que creix més, seguit de la construcció que ha evolucionat a un ritme interanual del 3,7%; i la indústria que ho ha fet a un ritme de 3,1 punts percentuals. Per contra el sector primari ha registrat una evolució negativa de 0,7 punts percentuals. “Destacaria que aquest trimestre el sector industrial continua creixent i això és una dada positiva, perquè demostra que la indústria va guanyant pes en un territori on hi ha encara molt poca implantació industrial i molt de potencial pel seu desenvolupament”, afirma el director de la Càtedra.

Per comarques s’observa una evolució positiva en totes elles, destacant el Baix Ebre amb 7,7 punts percentuals, seguida de la Ribera d’Ebre, amb 5,3 punts percentuals; el Montsià amb 3,9 punts percentuals i la Terra Alta amb 2,5 punts percentuals.

Pel que fa a l’evolució de l’ocupació dels 21 municipis ebrencs analitzats (els de més de 500 afiliats), Flix, Santa Bàrbara, l’Aldea i l’Ametlla de Mar són els únics que presenten una evolució negativa amb una davallada d’entre 4,8 i 0,4 punts percentuals. Així doncs, l’afiliació s’ha mogut entre el 4,8% negatiu de Flix i el creixement del 14,8% d’Ascó. Després d’Ascó se situa Tortosa, amb uns significatius 11,8 punts percentuals, seguida de Camarles, Amposta, la Sénia, Deltebre, l’Ampolla, Gandesa, Flix, Roquetes, l’Aldea i Móra la Nova.

Nova davallada de l’atur

D’acord amb les dades subministrades pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, de mitjana mensual trimestral, el nombre d’aturats s’ha situat en 9.298, és a dir, 736 menys que en el segon trimestre del 2017. En termes relatius, aquesta disminució ha suposat una caiguda del 7,3%, el que suposa 0,4 punts percentuals menys de disminució que el trimestre anterior. Si més no, aquest valor continua sent favorable per a l’economia, ja que segueix amb la trajectòria de la disminució de la sèrie per dinovè trimestre consecutiu, però podem dir que s’ha alentit la davallada de l’atur.

Per comarques, l’atur ha disminuït a totes, excepte la Ribera d’Ebre. Destaca el Baix Ebre amb una davallada de 9,6 punts percentuals, seguida del Montsià amb una davallada de 7,5 punts percentuals i la Terra Alta amb una davallada de 4,1%. Mentre que la Ribera d’Ebre ha registrat un increment de 2,2 punts percentuals. L’atur ha caigut interanualment en cadascun dels municipis excepte Ascó, Flix, Ulldecona, el Perelló, Gandesa, i Móra d’Ebre. La caiguda de l’atur més intensa ha estat del 15,8%, a Roquetes. En aquest trimestre la pseudotaxa més elevada d’atur es localitza a la Sénia (11%), seguit de Tortosa (9,5%) i Santa Bàrbara (9,2%).

Els contractes laborals formalitzats a les Terres de l’Ebre el segon trimestre de 2018 han estat 5.727, dels quals 430 són indefinits i 5.297 són temporals. En relació al mateix període el 2017, s’han signat 352 contractes menys, però la dada positiva és que aquesta disminució s’ha concentrat en els contractes temporals, 358, mentre que els indefinits s’han incrementat en cinc (430 versus 425). Les xifres mostren que els contractes més nombrosos formalitzats durant el segon trimestre del 2018 van ser els temporals d’obra i servei, de durada indeterminada o de durada de menys de tres mesos en empreses de 10 o menys treballadors. A més, la major part dels contractes de la demarcació es van fer a persones d’entre 30 i 45 anys, amb estudis secundaris.

L’atur a la Ribera d’Ebre

L’acte de presentació del Butlletí de la Càtedra corresponent al segon  trimestre del 2018 s’ha fet a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i ha comptat amb la presència de la presidenta comarcal, Gemma Carim, i la directora dels serveis territorials de Presidència a les Terres de l’Ebre, Rosa Peig. S’ha aprofitat l’acte per desglossar les particularitats de l’atur i l’ocupació a la comarca durant el segon trimestre de l’any. Així el nombre d’afiliats a la Seguretat Social s’ha situat en 5.423 persones, 274 més que al mateix període l’any anterior. Pel que fa a l’atur, la xifra ha estat de 1.057 aturats situant la taxa d’atur en el 7,5%, 1,7 punts percentuals menys que el trimestre anterior, però 0,2 punts més que el mateix període del 2017. El més preocupant és que el grup més nombrós d’aturats a la comarca és el dels individus d’entre 55 a 59 anys, seguits del grup d’entre 50 a 54 anys, un tram d’edat on és molt difícil aplicar polítiques per corregir-lo.

Es pot consultar l’informe complet al web de la Càtedra d’Economia Local i Regional.