El congrés internacional "La cura de les persones grans: avançant cap a la igualtat de gènere i la justícia social" reuneix dijous i divendres experts de tot el món al campus Catalunya

Introduir i normalitzar el paper de l’home en la cura de les persones grans i dependents, preveure com gestionar l’atenció als estrangers que envelleixen fora del seu país, reivindicar la cura comunitària de les persones en situació de dependència i garantir-les una atenció digna i igualitària són els temes principals que avui i demà s’aborden al congrés internacional “La cura de les persones grans: avançant cap a la igualtat de gènere i la justícia social”. La cita és al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili i hi assisteixen una setantena d’investigadors i investigadores d’arreu del món.

El congrés té l’objectiu de posar al centre del debat les carències i dificultats que envolten l’atenció a les persones en situació de dependència i a majors fràgils, una atenció que actualment recau majoritàriament sobre les dones. Es tracta d’un repte important davant el fort augment de la població envellida que els països europeus experimentaran els propers anys.

Una de les vessants que s’ha posat de manifest durant la primera jornada del congrés ha estat el paper de l’home tant en la lluita per la igualtat de gènere com en la cura de persones dependents. El tema l’ha tractat Elli Scambor, de l’Institut d’Investigació en Masculinitat i Estudis de Gènere (Àustria). La investigadora ha recordat que les polítiques d’igualtat han estat tradicionalment dirigides a les dones, i ha expressat la necessitat de que els homes s’impliquin en el disseny i aplicació d’aquestes polítiques esdevenint agents actius per poder-se’n, també, beneficiar.

Precisament, analitzar el compromís dels homes en la cura de les persones adultes en situació de dependència és l’objectiu central del projecte Gendercare, en què el grup de recerca DAFITS de la Universitat Rovira i Virgili ja fa quatre anys que hi treballa, amb la investigadora Dolors Comas d’Argemir al capdavant, qui també forma part del comitè científic i organitzador d’aquest congrés.

Entre altres aspectes, el projecte posa de manifest que en el context familiar existeix una proporció molt alta d’homes grans que cuiden de les seves parelles. En aquest sentit, el projecte treballa en identificar els elements que puguin donar lloc a un nou compromís social dels homes amb la cura, un aspecte clau per promoure la seva democratització.

La cura de les persones dependents està desproporcionadament subministrada per les famílies i per les dones, i encara que els homes s’han implicat progressivament en la cura en  la infància, això no passa d’igual manera quan es tracta de persones dependents i majors.  La democratització d’aquesta cura –el punt de partida del congrés- implica repartir-la entre homes i dones, reconèixer aquest tipus d’atencions i la seva centralitat en la sostenibilitat de la vida, enfortir i dignificar la seva professionalització i considerar els drets i demandes de les persones que cuiden i que són cuidades.  Facilitar la incorporació dels homes en la cura de llarga durada constitueix un tema  d’urgent necessitat i que ha estat escassament estudiat des de l’àmbit acadèmic.

Un fenomen que s’està començant a detectar i que també s’aborda al congrés és la gestió de l’atenció a les persones estrangeres que envelleixen fora del seu país. En molts casos es tracta de gent que no ha treballat mai, que ha cotitzat pocs anys o que ha viscut en situacions irregulars.

Al congrés es presenten més de 40 comunicacions i s’han convidat a tres referents en la recerca d’aquesta temàtica per a les sessions plenàries. L’organització va a càrrec d’investigadores i investigadors de la URV i de la UB  amb un comitè científic format per expertes d’arreu d’Europa i de Xile.