Notes de premsa 20/04/2017

L’obesitat altera la connexió entre un biomarcador que relaciona l’estat del ferro i la incidència de la diabetis

L'associació entre els nivells d’un biomarcador —anomenat receptor soluble de la transferrina (RsTf)— i el risc de tenir diabetis tipus 2 en una població d'alt risc cardiovascular depèn de la presència o absència de l'obesitat

Mentre que en persones no obeses els nivells elevats del receptor soluble de la transferrina s’associen a tenir menys risc de desenvolupar diabetis tipus 2, en les persones obeses  el risc augmenta. L’estudi, publicat a la revista European Journal of Clinical Investigation, suggereix, doncs, que l’obesitat altera la relació entre aquest biomarcador i la incidència de diabetis.

En les darreres dècades, investigacions realitzades en poblacions de diversos països han identificat que l’excés de ferro corporal era un factor que incrementava el risc de patir diabetis tipus 2 (DMT2). Els equips d’investigació de la URV també han constatat en estudis anteriors aquest efecte perjudicial, en anàlisis realitzades amb dades de l’estudi PREDIMED, tant pel que fa a les ingestes de ferro excessives com als nivells molt elevats de les reserves de ferro en l’organisme, que es controla a través d’una proteïna anomenada ferritina sèrica.

En la valoració de l’estat de ferro, que clàssicament es feia a través de la ferritina sèrica, s’ha incorporat recentment un nou biomarcador, anomenat receptor soluble de la transferrina. No obstant això, fins ara pocs estudis han avaluat l’associació entre aquest receptor i el risc de diabetis, i els resultats que es mostraven eren contradictoris. Aquestes discrepàncies van donar peu a plantejar l’existència d’un possible factor addicional que influís en la relació entre el receptor soluble de la transferrina i el risc de diabetis. Així mateix, s’han observat nivells del biomarcador significativament més alts —això indica baixos nivells de ferro— en les persones obeses que no pas en les que no ho són.

En conseqüència, la Unitat de Nutrició Humana i la Unitat de Nutrició i Salut Pública de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb altres centres participants en l’estudi PREDIMED, es van proposar descobrir si l’obesitat modulava l’associació entre el receptor esmentat i l’aparició de la diabetis tipus 2.  Els investigadors van concloure que el fet de ser obès altera l’associació entre aquest biomarcador i el risc de patir la malaltia.

En aquesta recerca es va fer el seguiment de 1.378 homes i dones durant una mitjana de sis anys dels centres de Reus-Tarragona, Pamplona i Barcelona-Clínic de l’estudi PREDIMED, l’assaig clínic aleatoritzat d’intervenció nutricional realitzat a l’Estat espanyol  amb persones amb elevat risc cardiovascular. Els resultats més destacables de l’estudi han confirmat el comportament diferent entre obesos i no obesos, ja que els obesos tenien nivells més elevats del biomarcador i, per tant, gairebé el triple de risc de desenvolupar diabetis tipus 2, després de sis anys de seguiment. En canvi, en persones no obeses els nivells elevats del receptor soluble de la transferrina, és a dir, amb baixos nivells de ferro, tenien un 60% menys de risc de patir diabetis tipus 2, cosa que ja confirmaven fins ara tots els estudis previs.

Els investigadors Victoria Arija i Jordi Salas.

Aquests resultats indiquen que l’adipositat podria influir en l’equilibri del metabolisme del biomarcador, la qual cosa indicaria que no serveix per valorar l’estat de ferro en les persones obeses, però sí en les no obeses. L’estudi l’han liderat la doctora Victoria Arija, catedràtica i directora del Grup d’Investigació en Nutrició i Salut Mental (NUTRISAM) de la URV, membre de la Unitat de Suport a la Recerca de l’IDIAP Jordi Gol, Institut Català de la Salut, i el doctor Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de la Unitat de Nutrició Humana de la URV i cap clínic de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i investigador principal del CIBERobn, ambdós membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). El treball s’ha publicat a la revista científica European Journal of Clinical Investigation.

Referència bibliogràfica: Fernández-Cao, J. C., Arija, V., Aranda, N., Basora, J., Diez-Espino, J., Estruch, R., Fitó, M., Pharm, D. C. D. and Salas-Salvadó, J. (2017), “Soluble transferrin receptor and risk of type 2 diabetes in the obese and non-obese”. Eur J Clin Invest. doi:10.1111/eci.12725