La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV acull una jornada sobre els nous paradigmes en l'abordatge de la malaltia i en la necessitat de buscar estratègies de prevenció

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV)  ha acollit aquest dijous la jornada “De l’oblit a l’esperança: cap a un nou paradigma en Alzheimer”, una trobada científica organitzada pel grup de recerca Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH), el centre TecnATox-URV i l’Institut Lerín Neurocognitive, que ha reunit investigadors i professionals de referència per abordar els principals reptes actuals vinculats a la malaltia d’Alzheimer i al deteriorament cognitiu.

La iniciativa ha servit com a espai de divulgació i debat, amb l’assistència d’unes 150 persones, amb una participació destacada de familiars de persones afectades per la malaltia interessades en conèixer els nous avenços i estratègies de prevenció de l’Alzheimer, i estudiants en l’àmbit de la salut. Així mateix, la jornada ha esdevingut un punt de trobada entre experts de diversos àmbits, des de la recerca biomèdica fins a la salut pública.

Durant la jornada, els ponents han posat en comú els darrers avenços científics en la comprensió, la prevenció i el tractament de les demències i en particular, de l’Alzheimer. En aquest sentit, han coincidit a destacar que la malaltia es troba en un moment de transformació profunda, amb progressos significatius tant en la seva base biològica com en el seu abordatge clínic. També s’ha abordat la relació entre l’obesitat i altres malalties no transmissibles d’alta prevalença amb el risc de desenvolupar Alzheimer, posant de manifest la importància dels factors metabòlics en la salut cerebral.

En un context marcat per l’augment progressiu de l’esperança de vida, i amb la previsió que l’any 2050 Espanya es converteixi en el tercer país més envellit del món, els experts han reflexionat sobre l’impacte social, sanitari i econòmic que aquesta realitat tindrà sobre el conjunt de la població i el sistema de salut. Davant d’aquest escenari, s’ha subratllat la importància del diagnòstic precoç i l’arribada de nous fàrmacs capaços de modificar el curs de la malaltia, fet que obre la porta a una nova etapa en el seu tractament.

Més estratègies de prevenció

Un dels missatges centrals de la jornada ha estat la necessitat de reforçar les estratègies de prevenció, especialment tenint en compte les limitacions actuals de les opcions farmacològiques. En aquest sentit, s’ha destacat que fins al 45% dels casos de demència podrien estar associats a factors modificables relacionats amb l’estil de vida. Això reforça la idea que la prevenció comença més enllà de l’àmbit estrictament sanitari, a través de la promoció d’hàbits saludables com l’activitat física regular, una alimentació equilibrada i entorns socials i ambientals adequats.

La relació entre salut cerebral i medi ambient ha estat també un dels eixos destacats de la jornada. Sota la premissa de la dificultat de mantenir “un cervell sa en un planeta malalt”, els experts han analitzat com factors com la contaminació ambiental poden influir en el deteriorament cognitiu i en la salut global de la població. Aquest enfocament posa de manifest la necessitat d’abordar l’Alzheimer des d’una perspectiva integral de salut pública.

La jornada ha finalitzat amb una taula rodona que ha evidenciat el punt d’inflexió actual en l’abordatge de la malaltia, marcat tant per l’aparició de noves teràpies, com per un canvi de paradigma orientat cap a la prevenció i el diagnòstic precoç. Així mateix, s’han presentat línies emergents de recerca, com l’estudi de la microbiota intestinal, que obren noves vies prometedores per comprendre, prevenir i tractar l’Alzheimer.

La trobada ha posat en valor la importància d’una mirada multidisciplinària per afrontar els reptes actuals de l’Alzheimer i impulsar noves estratègies per a la seva prevenció i abordatge.