Un equip investigador de la URV treballa en tres projectes complementaris que revisen les conseqüències dels feminicidis sobre els fills, filles i familiars de les víctimes; el tractament judicial dels casos de violència de gènere, i el model d’atenció a les violències sexuals en la infància

Un congrés internacional aplega prop de 150 persones de set països a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per tractar sobre els reptes jurídics de l’atenció a la infància i a les dones víctimes de la violència. Ja fa anys que un grup d’investigadores de la URV de diferents disciplines van unir esforços per estudiar i oferir coneixement per avaluar i reformular quan cal les polítiques públiques i la legislació vigent a Catalunya i a l’Estat sobre tres qüestions que afecten la protecció de col·lectius vulnerables: l’atenció i el reconeixement dels drets dels fills i familiars de víctimes de feminicidis; la millora de l’obtenció de proves en els casos de violència de gènere que arriben a judicialitzar-se, i la millora de l’atenció en el sistema judicial dels infants víctimes d’abusos sexuals amb la implementació i avaluació del model suec, Barnahus.

A través de tres projectes de recerca complementaris estan immerses en la revisió del sistema d’atenció a les víctimes i durant dos dies compartiran aquest coneixement generat fins ara amb ponents internacionals que, al seu torn, exposaran els avenços en aquesta matèria en altres països. 

Les altres víctimes

El punt de partida de l’interès de l’equip investigador dels departaments de Dret Públic, de Dret Privat, Processal i Financer, i d’Antropologia, Filosofia i Treball Social va ser precisament la diversitat existent a la Unió Europea en les mesures de protecció a les víctimes de violència de gènere previstes als ordenaments jurídics de cada país membre. Després d’un treball que va dur-les a proposar directrius comunes per a la transposició de l’ordre europea de protecció de les víctimes, van aprofundir en la situació que viuen les persones més properes o dependents de les víctimes directes. 

Les investigadores evidencien que la majoria dels models legislatius i d’intervenció social se sostenen sobre un enfocament construït a partir de considerar la dona com a víctima principal i sovint única de la violència masclista. Però la revisió sistemàtica de casos evidencia que la violència masclista no acaba amb la mort de la dona, sinó que es propaga amb conseqüències sobre els fills, filles i familiars i, per extensió, la societat en general. 

A través del projecte FEMINOR i de dos projectes anteriors, estudien la situació, d’una banda, dels fills i filles de les dones assassinades, en molts casos per la seva parella o exparella, per tant, del seu mateix entorn; de l’altra les dones víctimes de la violència de gènere, incloses les que han patit feminicidi vinculat (assassinat comès per un home contra els fills per castigar la parella o ex parella). Ho fan a través de l’anàlisi de casos, d’entrevistes en profunditat a fills i filles majors d’edat, familiars i professionals que han atès cada cas i han analitzat les sentències judicials, i amb l’elaboració d’un geomapa que situï els feminicidis. 

Si bé el projecte està en curs, observen que l’enfocament de l’ordenament i de les polítiques públiques és reduccionista. D’una banda, “el tractament jurídic se circumscriu a l’agressió, primant la resposta penal i la consideració de víctima de qui s’hi enfronta”, i, de l’altra, “en el camp de la intervenció social veiem que tot i que en els darrers anys, a Catalunya, s’ha avançat en l’atenció a les víctimes del feminicidi a través d’un protocol d’actuació específic, necessitem seguir avançant en l’estudi i diagnosis d’aquesta problemàtica multicausal perquè les polítiques siguin el més efectives possible, aproximant-se, per tant, a les necessitats reals que es deriven com a conseqüència de la violència ‘viscuda’ per cada víctima”, explica Eva Zafra, investigadora principal del projecte finançat pel Ministeri de Ciència Innovació i Universitats i la Unió Europea i que compta amb la participació de la Universitat de València, la Universitat de Granada i la Universitat Pública de Navarra.  

Per tant, no és suficient “abastar l’abans i el durant del procés, sinó que cal prestar atenció al després perquè els fills i filles queden invisibilitzats i, conseqüentment, desprotegits”, apunta Zafra. Són també víctimes però queden fora del procés judicial i de qualsevol mesura de prevenció o modificació les estructures socials en què té lloc la violència. 

Permetre testificar fora del judici a les dones víctimes de violència de gènere

Aquesta aproximació, però, no ha de descuidar l’atenció a les víctimes directes. Per això el projecte “Nous reptes de gènere del Dret probatori”, que lidera la professora Elisabet Cerrato, se centra en la detecció dels principals problemes que es deriven del tractament judicial dels conflictes de violència de gènere i, d’aquesta manera, poder establir possibles solucions.  

Així, la recerca apunta a una realitat de desprotecció de les víctimes de violència de gènere en el procés judicial. De fet, poc més del 10% dels casos arriba a denunciar-se i en aquests existeix el que s’anomena dificultat probatòria. Cerrato explica que això és conseqüència del context en què es produeixen els delictes de violència de gènere, en què només hi són presents l’agressor i la víctima i, per tant, enfronten la declaració de l’únic testimoni de càrrec -la suposada víctima- a la paraula de l’acusat, emparat per la presumpció d’innocència, com no pot ser d’una altra manera”.  

La recerca que han dut a terme les ha fet reflexionar sobre “com millorar l’obtenció de prova en els casos que arriben a judicialitzar-se” i plantegen com a possible solució “la preconstitució de la declaració de la testimoni -la víctima-“. És a dir, que sigui vàlida la declaració testifical de la fase d’instrucció, que ja es preveu en els casos de testimonis menors de 14 anys o persones amb discapacitat que necessiten protecció especial. Per tant, les víctimes no haurien de declarar en el judici; es tracta d’una situació ja permesa quan el sistema judicial actua en situacions d’especial fragilitat per evitar una segona victimització. 

Evitar la segona victimització en el sistema judicial d’infants que han patit abusos sexuals

En el mateix congrés, l’equip investigador presenta els resultats d’un tercer projecte adreçat precisament a evitar una segona victimització, en aquest cas dels infants que han estat víctimes d’abusos sexuals. Les investigadores han desenvolupat una metodologia per avaluar l’impacte en el sistema penal del model Barnahus (Casa dels Infants en suec), que aplega sota un mateix sostre, a nivell conceptual i també físic, tots els agents i processos que tenen lloc un cop s’ha produït una denúncia per abús sexual a un infant. És un espai amigable per a l’infant, on se li fa l’exploració, l’entrevista, la valoració i el seguiment, i en què tots els agents implicats han de treballar coordinats amb independència del servei al qual pertanyin. 

A Tarragona s’ha implementat la primera Barnahus de l’Estat espanyol i també s’hi ha fet la primera recerca que n’avalua l’impacte. Els resultats, encara preliminars, són també els primers dels que es disposa tant a nivell estatal com europeu. Per ara, demostren l’eficàcia del model nòrdic, en el qual, , no són necessàries múltiples entrevistes en diferents espais i per diferents motius, redueix la situació d’incertesa durant el temps d’espera per al judici oral i proporciona serveis mèdics i terapèutics apropiats per a les víctimes i les famílies. 

Els primers resultats de la recerca, que han d’acollir-se amb la cautela necessària, apunten a una reducció de la durada del procediment penal,  una disminució de la ratio de casos sobreseguts i un increment de la taxa de condemna quan intervé la Barnahus.  

Núria Torres, que encapçala el projecte internacional finançat per OAK Foundation, i María José Osuna, fiscal cap de la Fiscalia Provincial de Tarragona, han explicat en el congrés que té lloc a la URV el model d’avaluació i la implicació de la fiscalia en la implementació. 

L’equip investigador de la URV que treballa en els reptes de l’atenció a les víctimes de violència de gènere i d’abusos sexuals és, a més d’Eva Zafra, Elisabet Cerrato i Núria Torres, Laura Román, Víctor Merino, Roser Casanova, Alexandre Moreno, Àfrica Cruz, Sònia Pujol, Ana Giménez, Cristina Villó, Neus Oliveras, Ramona Torrens, Victòria Forns, Verónica Anzil, Eva Neus Miralles, Jordi Navarro, Diana Lozano, Clara Esteve, Belén Gallo, Juan Manuel Romero i Yolanda Domingo. 

Durant el congrés “Reptes jurídics i de l’atenció a la infància i a les dones víctimes de la violència” comparteixen l’experiència d’ampliar aquest camp de coneixement amb ponents destacats com Miguel Lorente Acosta, professor de Medicina Legal-Forense de la Universitat de Granada i ex delegat del Govern per a la Violència de Gènere entre 2008 i 2022, que reflexiona sobre els termes de violència vicaria i feminicidi vinculat; Anna Kaldal, professora de Dret Processal de la Universitat d’Estocolm, que exposa l’experiència dels països nòrdics en la implementació del model Barnahus, i John Devaney, degà de la Facultat de Ciència Social i Política de la Universitat d’Edimburg, que ha abordat l’experiència dels infants després de l’homicidi de la parella íntima dels pares.