Notes de premsa 10/01/2024
El Parlament Europeu inclou el dolor crònic en l’informe sobre salut mental, clau per millorar-ne el tractament
Aquesta modificació, gràcies a les gestions de Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil de la URV, ha de permetre una atenció més integral i interdisciplinària dels pacients
Aquesta modificació, gràcies a les gestions de Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil de la URV, ha de permetre una atenció més integral i interdisciplinària dels pacients
El dolor crònic ha estat inclòs en l’última resolució del Parlament Europeu sobre salut mental, gràcies a les gestions de Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili-Fundación Grünenthal. Segons Miró, aquesta novetat ha de permetre millorar el tractament del dolor crònic ja que l’atenció als pacients haurà de ser més integral i interdisciplinària, amb la presència, per exemple, de professionals de la psicologia.
El Parlament Europeu considera que les anomenades malalties no transmissibles, especialment el dolor crònic i més quan afecta la població infantil i juvenil, poden tenir un profund impacte en la salut mental i el benestar, i que els reptes de gestionar-les sovint contribueixen a l’estrès, la depressió, l’ansietat i el comportament suïcida. És, en definitiva, una població especialment vulnerable a desenvolupar malalties mentals.
És per això que en la resolució es valora la crida de les Nacions Unides al desenvolupament de programes eficaços per promoure la salut mental i el suport psicosocial a les persones que viuen amb aquest tipus de problemàtiques, i es demana a la Comissió Europea i als estats membres que abordin adequadament els efectes d’aquestes malalties no transmissibles, com és el cas del dolor crònic, en les polítiques i els programes de la salut mental i els suïcidis.
“Incloent en l’informe el dolor crònic, fent referència, a més, al dolor infantil i juvenil, es reconeix que els efectes sobre els pacients no són només físics sinó també psicològics, un fet que ha d’obrir la porta a què els tractaments per a aquesta població incloguin, també, l’atenció a la salut mental, fent-los més complets”, explica Jordi Miró, segons el qual caldrà posar-se les piles per assegurar que hi hagi els mitjans i els coneixements necessaris per tirar-ho endavant: “Si es vol portar a la pràctica, caldrà millorar la formació dels professionals, ara mateix molt deficitària, i augmentar-ne la disponibilitat, particularment en l’atenció primària.” El director de la Càtedra de Dolor Infantil de la URV-Fundación Grünenthal recorda que les guies clíniques, com per exemple la de l’Organització Mundial de la Salut, ja reclamen des de fa temps l’accés de les persones amb dolor crònic, també dels infants i joves, a tractaments interdisciplinaris.