Una recerca de la investigadora de la URV Núria Ruiz Morillas i del Youtuber Breaking Vlad analitza la docència presencial i els vídeos de YouTube com a eines educatives complementàries

El canal de YouTube Breaking Vlad, amb 1,3 milions de subscriptors, s’ha convertit en un referent de la divulgació química a Internet. Però, fins a quin punt aquest model de comunicació educativa difereix de la docència tradicional a l’aula universitària? Aquesta és la pregunta que ha guiat la recerca portada a terme conjuntament entre la investigadora i professora de la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Núria Ruiz Morillas, i  Vladimir Sánchez Gonzaga, doctorat per la URV i creador del canal.

L’estudi, publicat a la revista científica Journal of Chemical Education, parteix de dues experiències docents complementàries: les classes presencials que Núria Ruiz fa des de fa més de 30 anys a la Facultat, i el canal de YouTube Breaking Vlad, gestionat per Vladimir Sánchez, amb 1,3 milions de subscriptors. La recerca aborda la docència en química des d’un enfocament comparatiu, centrant-se en aspectes com la interacció amb l’estudiant, la popularitat dels docents, els mètodes d’avaluació i el calendari d’aprenentatge.

“L’ensenyament presencial i digital no competeix, sinó que es complementa”, argumenta Vladimir Sánchez, qui afegeix que “YouTube no pot substituir la universitat, però sí pot ser una eina molt valuosa per reforçar l’aprenentatge”. Coincideix amb la investigadora Núria Ruiz en què a l’aula és essencial seguir un ordre seqüencial que asseguri l’assimilació progressiva del coneixement. En canvi, a YouTube l’estructura es flexibilitza: el contingut es presenta de manera autònoma perquè l’usuari pugui trobar respostes concretes segons les seves necessitats.

“Un professor pot ser molt efectiu en un entorn presencial però no tenir l’habilitat de captar l’audiència a les xarxes socials, i la inversa”. Això es deu, argumenta Ruiz, a les diferències intrínseques entre els dos formats: mentre que l’aula fomenta el contacte directe i una interacció dinàmica, el món digital requereix eines com els thumbnails -les imatges en miniatura que es mostren com a portada dels vídeos- i un estil de comunicació clar i entretingut.

Claus de l’ensenyament digital

Un altre dels objectius de l’estudi ha estat oferir pautes al professorat que fa docència de forma presencial que vulgui traslladar part de la seva activitat educativa a plataformes digitals com YouTube. Les claus de l’èxit, segons Sánchez són: “crear continguts de qualitat, parlant de temes rellevants i alineats amb l’interès de l’audiència; oferir una estructura visual atractiva als vídeos, promoure la participació de l’audiència a través de comentaris i de les eines de cada plataforma i pensar en un públic majoritàriament jove per mantenir un estil dinàmic”.

El divulgador destaca que s’ha de fugir de la idea de seguir un pla d’estudis formal en els vídeos, ja que l’audiència de plataformes de l’estil de YouTube “busca contingut puntual que resolgui dubtes específics, no seguir un ordre acadèmic”.

Nous horitzons per a la docència híbrida

L’article també destaca la importància d’integrar aquests dos formats per aprofitar el millor de cadascun. Mentre que l’ensenyament presencial ofereix l’oportunitat d’una transmissió sistemàtica del coneixement, YouTube pot actuar com un suport flexible i accessible que facilita la revisió i l’aprofundiment en conceptes clau.

Ara, l’equip investigador apunta a futures línies de recerca, com estudiar les interaccions entre estudiants i professorat en ambdós entorns i explorar com l’ús de contingut digital pot impactar en els resultats acadèmics de l’alumnat.

“Amb aquest estudi hem volgut obrir un nou camí en la reflexió sobre la docència en química, i també oferir eines pràctiques per adaptar-se a un món educatiu cada cop més híbrid”, conclou Núria Ruiz.

Referència bibliogràfica: Differences and Similarities between Face-to-Face and YouTube Chemistry Teaching. Vladimir Sánchez-Gonzaga and Núria Ruiz-Morillas. Journal of Chemical Education 2024 101 (5), 1905-1913. DOI: 10.1021/acs.jchemed.3c01182