El catedràtic de la URV Josep Domingo defensa que, a més de publicar el codi del software, hi hagi incentius per a la descàrrega de l'aplicació perquè tingui impacte

Radar COVID és l’aplicació oficial del govern espanyol que rastreja els contactes de persones que han donat positiu per coronavirus aprofitant el sistema que han creat Google i Apple i que la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial ha desenvolupat en col·laboració amb l’empresa Indra Sistemas, S.A. Es tracta d’un dels primers exemples de la nova generació d’infraestructura pública. Per això 200 professors d’universitats de tot l’Estat, entre els quals hi ha el catedràtic de Ciència de la Computació de la URV, Josep Domingo Ferrer, han signat el Manifest en favor de la transparència en desenvolupaments de softwares públics.

Demanen, en primer lloc, que la documentació i codi del software de Radar COVID, i qualsevol infraestructura pública, sigui públic perquè la comunitat científica i la societat puguin revisar-la i contribuir a millorar-la si convé. Per a Domingo, això és, entre d’altres, «una qüestió ètica: no era acceptable que l’Estat difongués una aplicació sense difondre què hi ha dins». I de fet, la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial ja ha anunciat que el codi de l’aplicació s’obrirà al públic el proper 9 de setembre.

A més del repositori amb el codi, el manifest exposa que cal publicar els futurs canvis, l’historial des de l’inici del desenvolupament, un informe de disseny del sistema (tant de l’aplicació com dels servidors); un informe detallat dels mecanismes de monitorització i dels que asseguren la privacitat, i l’avaluació de l’impacte en la protecció de dades.

Però a més de l’alliberament del codi, Josep Domingo veu també necessari «dissenyar incentius perquè els ciutadans vulguin instal·lar-se l’aplicació», ja que ara per ara l’aplicació determina la posició d’una persona i li envia un missatge en cas d’haver coincidit amb una altra persona positiva per coronavirus. Però caldria, diu Domingo, que l’aplicació també donés informació o utilitats als usuaris, com per exemple l’accés a les estadístiques de l’epidèmia, per comptes que els ciutadans siguin només subjectes passius.

Per últim, Domingo, que considera que l’aplicació resol els possibles problemes de privadesa, dubta de la precisió de la tecnologia Bluetooth, en la qual es basa l’app: «Pot donar lloc a falsos contactes amb un positiu perquè aquesta tecnologia no distingeix si entre dues persones que han estat properes hi ha hagut, per exemple, una paret de vidre o una paret fina». És per això que, tal i com també al·lega el manifest, l’ús de l’aplicació, fins i tot encara que fos massiva, no hauria d’excloure altres mesures de contenció de la pandèmia i, sobretot, els rastrejadors.