Durant la segona edició de les jornades Bessons Digitals han aprofundit sobre tècniques com la fotogrametria, la realitat virtual o l'storytelling i han analitzat el seu paper en la preservació i divulgació patrimonial

La Universitat Rovira i Virgili està liderant un canvi en el món de la recerca i la docència a través de la digitalització del patrimoni cultural en el camp de les Humanitats. Per a això, ja ofereix als graus d’Història i Història de l’Art i Arqueologia aplicacions de tecnologia 3D per obrir noves oportunitats professionals als estudiants, que ja treballen amb aquesta digitalització 3D a les aules, i continua la formació en aquestes noves metodologies.

En aquesta línia, els dies 6 i 7 de març va organitzar la segona edició de les jornades Bessons Digitals, de la mà del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i del projecte Giravolt de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i del CRAI de la URV. En aquesta edició, una quarantena d’estudiants d’Història de l’Art i Arqueologia de la URV van poder explorar les aplicacions de la tecnologia 3D al patrimoni cultural, com són la fotogrametria o la realitat virtual, i analitzar el seu paper en la preservació i divulgació patrimonial a través de diversos tallers teòrics i pràctics. Les jornades van tenir lloc a la Necròpolis i al Conjunt Monumental de Centcelles, al MNAT.

Eines fonamentals per a la difusió del patrimoni

D’acord amb Ignacio Fiz, professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, els estudiants adquireixen d’aquests tallers un coneixement de les eines que es fan servir a la salvaguarda del patrimoni, que són eines 3D per obtenir bessons digitals. Aquests, explica, són còpies fidedignes d’edificis i patrimoni immobles que s’aconsegueixen amb tècniques com la fotogrametria, que permet la creació de models 3D a partir de fotografies. Amb aquest procediment, els estudiants han pogut digitalitzar elements del patrimoni arqueològic de Tarragona situats al MNAT i, amb eines com l’storytelling han après a divulgar les peces per fer-les atractives a un públic interessat en conèixer aquesta part del patrimoni. De fet, segons Diana Gorostidi, professora del Departament de Filologia Catalana de la URV i investigadora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, l’interès d’aquests tallers és focalitzar l’atenció sobre una part del patrimoni arqueològic de Tarragona i la seva difusió. En aquest sentit, explica que els estudiants han fet aquesta aplicació de les noves tecnologies per, amb monuments que expliquen la vida de l’antiga Tàrraco, aprendre a fer difusió a través de les xarxes socials i fer-los més accessibles.

Vanina Hofman, professora del Departament d’Història i Història de l’Art, afegeix que els tallers permeten als alumnes experimentar amb altres eines de la tecnologia 3D que encara no fan servir a la universitat, però que s’utilitzen al món professional. Més concretament, han experimentat amb noves eines com l’escàner làser, la realitat virtual i aplicacions com l’Sketchfab per a l’storytelling. En aquest sentit, Fiz assegura que els tallers són fonamentals perquè “els estudiants tinguin coneixements de com funciona un escàner làser o el procés de fotogrametria i també com activar aquests objectes 3D i fer-los arribar a la societat a través de la difusió i la socialització del coneixement”.

Tecnologia i docència

Els estudiants de la URV no és el primer cop que treballen amb la tecnologia 3D. Des del curs 2019-20 els graus en Història, Història de l’Art i Arqueologia ja incorporen les humanitats digitals com a metodologia de recerca per, segons Fiz, “preparar-los per a sortides professionals en equips interdisciplinaris”.

A través d’aquest aprenentatge experiencial, “els estudiants poden veure que els continguts de la carrera no són compartiments estancs, sinó que es poden aplicar i donar-li una transversalitat molt important”, afegeix Gorostidi. De fet, els alumnes veuen compartit tot aquest recorregut en dues assignatures, la qual cosa demostra la interdisciplinarietat de la docència, i “això és importantíssim per a nosaltres”, explica. Finalment, afegeix que a l’equip de docència s’hi han incorporat com a col·laboradors estudiants avançats de màster i doctorands que s’estan formant en aquestes tècniques de transferència.

Dalmau Díaz, estudiant d’Història de l’Art i Arqueologia a la URV, afirma com aquestes tècniques són molt importants tant en l’àmbit acadèmic, per entendre més en profunditat la peça, com pel que fa a la difusió. En aquest sentit, considera com “a través d’unes ulleres de realitat virtual o el monument digitalitzat, no només fa que sigui molt més atractiu per a un públic general, sinó que ho fa més accessible”. Finalment, valora positivament la integració de les noves tecnologies a la branca d’humanitats perquè “els arqueòlegs del futur acabarem treballant amb aquestes tecnologies dia a dia, i és fonamental aprendre-les i entendre com ens relacionem amb elles”, explica.

De fet, segons Fiz, des del Departament es pretén que els alumnes siguin coneixedors d’aquestes tecnologies perquè quan s’integrin en el món laboral en grups interdisciplinaris, coneguin el llenguatge i les tecnologies que s’estan fent servir al món professional. “Alguns tindran aquest perfil, i d’altres que estan més orientats a un treball més tecnològic, amb aquests coneixements podran, posteriorment, aprofundir en aquestes tècniques”, conclou.