Notes de premsa 17/01/2022
La diabetis tipus II s’associa amb més deteriorament cognitiu en persones grans
Un estudi realitzat per un grup investigador de la URV-IISPV indica que les persones amb alteracions glicèmiques com la diabetis tipus II, més resistència a la insulina o pitjor control de glucosa en sang presenten en només dos anys un deteriorament cognitiu més gran
Un estudi realitzat per un grup investigador de la URV-IISPV indica que les persones amb alteracions glicèmiques com la diabetis tipus II, més resistència a la insulina o pitjor control de glucosa en sang presenten en només dos anys un deteriorament cognitiu més gran
La diabetis és una malaltia que afecta uns 463 milions de persones a escala mundial i s’estima que l’any 2045 arribarà als 700 milions. D’altra banda, la demència afecta aproximadament 50 milions de persones al món, una xifra que es pot triplicar fins a l’any 2050. La demència és la forma més greu de deteriorament cognitiu, afecta especialment persones d’edat avançada i es caracteritza per la pèrdua de capacitats mentals com ara la memòria, la concentració i l’aprenentatge. Ara, un equip investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV, ha fet un estudi durant dos anys a 6.874 persones grans repartides en 23 centres de recerca per tot l’Estat espanyol per comprovar quina relació hi ha entre les diverses fases de l’estat glicèmic i els canvis en el funcionament cognitiu a curt termini. Es tracta del primer treball d’aquestes característiques i els resultats els ha publicat la revista científica Frontiers in Endocrinology.
Per avaluar el rendiment cognitiu es van fer vuit proves neuropsicològiques a l’inici de l’estudi i dos anys després. Els resultats obtinguts van indicar que l’evolució del funcionament cognitiu durant dos anys és pitjor entre participants que tenien pitjor estat glicèmic al principi de l’estudi. La presència inicial de diabetis tipus II i una durada més gran de la malaltia es van relacionar amb una pitjor evolució del funcionament cognitiu global i generalitzat en la majoria de les diferents proves neuropsicològiques avaluades, en comparació dels participants no diabètics.
També es va observar que uns nivells inicials més elevats de HOMA-IR i HbA1c (índexs de resistència a la insulina i del control de glucosa en sang, respectivament) es van associar amb un deteriorament cognitiu global més gran dos anys després. Alhora, aquells participants amb un pitjor control inicial van mostrar una pitjor evolució del funcionament cognitiu, segons indicava una de les proves neuropsicològiques realitzades als dos anys.
Així mateix, els resultats van posar de manifest que cap dels quatre tractaments antidiabètics avaluats no es van associar a una millora de la funció cognitiva en el transcurs dels dos anys de seguiment en comparació dels participants que no segueixen un tractament antidiabètic.
Davant d’aquestes conclusions, l’equip investigador destaca la importància de cercar estratègies eficaces dirigides a reduir el risc de diabetis i les alteracions de la glucosa, així com establir una vigilància més gran sobre l’estat cognitiu en aquelles persones que pateixen aquests trastorns metabòlics. Aquest tipus de prevenció permetria –apunten– dirigir esforços per reduir la prevalença d’alteracions glicèmiques i el respectiu deteriorament cognitiu associat.
L’estudi l’ha liderat l’investigador predoctoral Carlos Gómez-Martínez, sota la direcció de l´equip investigador format per Nancy Babio, Jordi Júlvez i Jordi Salas-Salvadó, de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili i el Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). La investigació s’emmarca dins de l’estudi PREDIMED-Plus i l’han finançat el projecte europeu PRIME i l’Institut de Salut Carlos IIII a través de diferents projectes.
Referència bibliogràfica: Gómez-Martínez C., Babio N., Júlvez J., Becerra-Tomás N., Martínez-González M.Á., Corella D., Castañer O., Romaguera D., Vioque J., Alonso-Gómez Á.M., Wärnberg J., Martínez J.A., Serra-Majem L., Estruch R., Tinahones F. J., Lapetra J., Pintó X., Tur Josep A., López-Miranda J., Bueno-Cavanillas A., Gaforio J. J., Matía-Martín P., Daimiel L. Martín-Sánchez V., Vidal J., Vázquez C., Ros Emilio, Dalsgaard Søren, Sayón-Orea C., Sorlí José V., de la Torre R., Abete I., Tojal-Sierra L., Barón-López F.J., Fernández-Brufal N., Konieczna Jadwiga, García-Ríos A., Sacanella E., Bernal-López M. R., Santos-Lozano J.M., Razquin C., Alvarez-Sala A., Goday A., Zulet M. A., Vaquero-Luna J., Diez-Espino J., Cuenca-Royo A., Fernández-Aranda F., Bulló M., Salas-Salvadó J. Glycemic Dysregulations Are Associated With Worsening Cognitive Function in Older Participants at High Risk of Cardiovascular Disease: Two-Year Follow-up in the PREDIMED-Plus Study. Frontiers in Endocrinology. DOI: 10.3389/fendo.2021.754347