Notes de premsa 09/06/2021

La dieta mediterrània ajuda a perdre pes i modifica la salut intestinal

L'estudi Predimed-Plus demostra que aquesta dieta té capacitat de modificar la microbiota, una modificació que es pot relacionar amb el seu efecte saludable. Els resultats han estat publicats per un equip investigador del CIBEROBN de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l'Hospital Virgen de la Victoria (Universitat de Màlaga)

dieta mediterrània

Els bacteris intestinals són els diminuts organismes vius de l’intestí gros dels éssers humans als quals se’ls ha reconegut la seva importància en el manteniment d’una bona salut, especialment la intestinal. Ara, un estudi dels investigadors del CIBEROBN de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Hospital Virgen de la Victoria (Universitat de Màlaga) publicat a revista científica American Journal of Clinical Nutrition ha demostrat que, amb una intervenció per  incrementar l’adherència a la dieta mediterrània i un programa intensiu de pèrdua de pes, es produeixen canvis beneficiosos en la microbiota intestinal després d’un any de seguiment.

La recerca s’ha realitzat en el marc de l’estudi Predimed-Plus i es va fer el seguiment a 400 persones d’entre 55 i 75 anys. Un grup de participants va seguir una dieta mediterrània amb restricció energètica, activitat física i canvis en la conducta, i un altre grup de participants va seguir una dieta mediterrània sense restricció calòrica i sense cap pauta de pèrdua de pes. Els resultats de l’estudi van ser que els participants que van seguir les recomanacions de dieta mediterrània i activitat física van (0,2 kg).

Els efectes beneficiosos de seguir una dieta saludable com la mediterrània són ben coneguts. La majoria dels estudis anteriors s’han centrat únicament en els efectes de la dieta o l’activitat física sobre la microbiota intestinal de manera individual. No obstant això, en aquest estudi s’han investigat els resultats d’un enfocament holístic que ajuda a la pèrdua de pes i els seus efectes en la microbiota intestinal.

Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV.

Els principals resultats d’aquest treball mostren que els participants que van seguir la dieta mediterrània amb restricció calòrica van perdre més pes i van reduir l’índex de massa corporal (IMC), el perímetre de la cintura, els nivells de sucre en sang, els triglicèrids i van millorar els nivells de colesterol “bo” en comparació amb l’altre grup que va seguir una dieta mediterrània sense cap pauta per a la pèrdua de pes. Aquests canvis es van acompanyar d’una reducció de gèneres microbians considerats “dolents” com HaemophillusRuminiclostridium 5, Butyricicoccus i un augment de gèneres microbians “bons” com Ruminococcacea NK4A214, Coprobacter. Alguns dels canvis en els gèneres microbians intestinals també es van associar positivament amb la reducció del pes, el perímetre de la cintura i l’índex de massa corporal.

Curiosament, tots dos grups van augmentar l’adherència a la dieta mediterrània, la qual cosa es va observar amb alguns canvis consistents en els gèneres microbians que s’han associat prèviament amb el consum de la dieta mediterrània. L’augment dels gèneres microbians “bons” també es va associar positivament amb la puntuació de la dieta mediterrània en la població general.

L’investigador principal de la Universitat de Màlaga, Francisco J Tinahones  comenta que, amb aquests resultats, “la dieta mediterrània ha demostrat tenir capacitat prebiòtica, modificant de manera favorable els bacteris del nostre intestí”.

Obrint vies per a futures recerques

Per la seva banda el catedràtic Jordi Salas investigador principal de la Universitat Rovira i Virgili assenyala: “S’han realitzat estudis previs dels canvis de microbiota amb dieta mediterrània, però aquest és el primer cop que compara la dieta mediterrània amb una altra dieta també mediterrània però hipocalòrica produint una pèrdua de pes”.

Un dels canvis que han trobat “més sorprenents” sobre la microbiota és el relacionat amb la regulació dels àcids biliars. Aquests resultats poden obrir futures vies de recerca per a explorar diverses vies metabòliques alterades que podrien modular la microbiota intestinal.

Els investigadors apunten que es necessiten més estudis per a reproduir aquests resultats i delinear els mecanismes pels quals els canvis en la microbiota intestinal poden tenir efectes beneficiosos en la regulació del pes corporal i el risc cardiovascular.

El treball ha estat realitzat per la investigadora predoctoral del programa Martí i Franquès COFUND Jananee Muralidharan, de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, dirigida pel professor Jordi Salas-Salvadó, investigador principal del grup CIBEROBN i de l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili, així com Mònica Bulló professora associada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de les mateixes institucions.Hi han pres part també la investigadora postdoctoral del IBIMA de Màlaga Isabel Moreno Indias  i el professor de la Universitat de Màlaga, director científic del IBIMA, Francisco Tinahones.

Referència bibliogràfica: Muralidharan J, Moreno-Indias I, Bulló M, Lopez JV, Corella D, Castañer O, Vidal J, Atzeni A, Fernandez-García JC, Torres-Collado L, Fernández-Carrión R, Fito M, Olbeyra R, Gomez-Perez AM, Galiè S, Bernal-López MR, Martinez-Gonzalez MA, Salas-Salvadó J, Tinahones FJ. Effect on gut microbiota of a 1-y lifestyle intervention with Mediterranean diet compared with energy-reduced Mediterranean diet and physical activity promotion: PREDIMED-Plus Study. Am J Clin Nutr. 2021 May 21:nqab150. doi: 10.1093/ajcn/nqab150. Epub ahead of print. PMID: 34020445.