Referent en Història Moderna, destaca la necessitat d'investigar el passat per comprendre el present i construir un futur millor davant el “pessimisme generalitzat” i la pèrdua de valors com a civilització

La Universitat Rovira i Virgili té un nou doctor honoris causa. Es tracta de Carlos Martínez Shaw, catedràtic d’Història Moderna per la Universitat de Barcelona i tot un referent en la matèria, que ha estat investit aquest divendres en un acte solemne al paranimf del Rectorat que ha servit per reivindicar el rol dels historiadors en un present convuls. Els padrins de la investidura, els professors del Departament d’Història i Història de l’Art Josep Fàbregas i Judit Vidal, han definit Martínez Show com “un dels grans historiadors i investigadors actuals, reconegut per la historiografia internacional”, i han recordat la seva estreta vinculació professional amb la URV i el territori. Segons el rector, Josep Pallarès, ha estat clau per concebre la història “com una eina crítica per entendre la complexitat del món i cultivar el criteri que permeti identificar riscos i oportunitats”.

Defensor de la història total, la que té en compte tots els àmbits del coneixement i tots els continents, defugint l’eurocentrisme i reafirmant l’existència d’un sol món, Carlos Martínez Shaw creu, tal i com ha expressat durant el discurs d’investidura, en la importància dels historiadors en la defensa de la democràcia i la preservació d’uns valors de civilització que es donaven per consolidats i que en els temps de “pessimisme generalitzat” actuals s’estan degradant de manera accelerada, amb les actuacions dels governs dels Estats Units, Rússia i Israel com a exemples i amb l’auge de l’extrema dreta com a amenaça.

En aquest sentit, el deure dels historiadors és, segons el nou doctor honoris causa de la URV, “conservar el llegat de l’Antiguitat, perseverar en els valors de la Il·lustració, treballar com a ciutadans en la defensa del sistema democràtic, col·laborar amb els moviments que combaten la desigualtat i la injustícia i treballar per la pau com a condició irrenunciable per oferir un futur a la humanitat”. L’historiador, afirma Martínez Shaw, “té l’obligació d’investigar el passat per comprendre el present i construir un futur millor”.

Segons Martínez Shaw, la història ha de ser sempre “raonada”. Les seves interpretacions, assegura, es basen en “la progressiva aproximació a la realitat i la determinació dels nexes entre causes i efectes analitzats a la llum de la raó”. Per això la història, a més de mostrar el passat, serveix per entendre el present, sobretot “perquè els fenòmens socials enfonsen les seves arrels en el passat, el coneixement del qual és imprescindible per comprendre’ls amb rigor”. Martínez Shaw admet que la tasca de l’historiador com a crític social és difícil, ja que no pot obtenir resultats immediats, però “quan s’entrega a l’estudi del passat pot aspirar a captar, a través de l’anàlisi d’uns fets concrets, el sentit de la història i tractar d’explicar el tortuós discórrer de la humanitat i comunicar la vigència de la regularitat històrica”.

Carlos Martínez Shaw ha explicat que el seu interès per la història, des les primeres tries acadèmiques de ben jove, es deu a què era la disciplina que li permetia abastar totes les activitats humanes i moltes branques del coneixement. I si es va acabar especialitzant en la història del comerç marítim és perquè inclou totes les vessants de la història: econòmica, social, institucional, cultural, humana… “He intentat apropar-me a una història total en l’immens espai del mar i les seves ribes”, ha afirmat.

L’expertesa de Martínez Shaw, que ha estudiat sobretot des del segle XVI fins als XVIII, se situa en la història del comerç, però també a l’hora de tractar temes com ara l’economia, política, la cultura, la religió, la demografia, els drets humans, l’art, el cinema o la literatura des d’una perspectiva global i interrelacionada, tal i com han destacat Josep Fàbregas i Judit Vidal. Per exemple, ha prologat, supervisat o portat a terme treballs al voltant de l’economia i el comerç al Camp de Tarragona, sobretot de l’aiguardent, i ha parat especial atenció a les relacions comercials entre Catalunya i Amèrica. De fet, la seva tesi doctoral, Cataluña en la carrera de Indias 1680-1756, continua sent, més de 50 anys després, “una obra fonamental en els estudis del comerç amb Amèrica”, ha dit Fàbregas en el laudatio, el discurs de lloança dels padrins.

“Quan s’inicia algun tipus de recerca i es busquen referències bibliogràfiques el primer que cal fer és esbrinar si ha escrit alguna cosa sobre el tema. Hi ha pocs camps del coneixement que no hagi tocat”, ha afirmat Fàbregas, que també n’ha destacat “el compromís social i el tarannà democràtic, manifestat en les tasques i càrrecs que ha desenvolupat, i en la seva implicació i lluita durant els últims anys del franquisme”.

Els padrins de l’acte han recordat la vinculació “molt estreta” amb la URV, ajudant en la formació de personal investigador i en la consolidació de l’àrea d’Història Moderna, amb la qual ha col·laborat durant molts anys, ja des dels temps de la delegació tarragonina de la Universitat de Barcelona. De fet, el mateix Martínez Shaw ha recordat que, com a vicerector de la UB, va participar en el procés de creació de la URV. Fàbregas i Vidal també han destacat la seva dedicació “a la divulgació del coneixement amb un fort compromís social i humanístic”. Una trentena de llibres, entre publicacions pròpies i coordinacions, quasi tres-cents quaranta articles i al voltant de cinquanta tesis dirigides, a més de comissariar nombroses exposicions internacionals i assessorar en pel·lícules històriques, avalen la seva trajectòria.

Després de la felicitació del president del Consell Social de la URV, Josep Poblet, que ha destacat l’exemplaritat, el rigor, la minuciositat, l’exigència i la vigència dels seus estudis, el rector, Josep Pallarès, ha tancat l’acte recordant que la concessió a Martínez Shaw del màxim guardó acadèmic és el reconeixement a una manera d’entendre el coneixement i el compromís universitari, a més del seu paper en la renovació de la historiografia moderna, “obrint-la a perspectives globals i recordant que la història no és un relat fragmentat sinó una trama complexa de relacions econòmiques, socials, culturals i humanes”. Segons Pallarès, Martínez Shaw recorda la utilitat social del coneixement històric per investigar el passat, comprendre el present i projectar el futur, i que la universitat pública ha de tenir aquesta mateixa vocació. “El coneixement que generem ha de ser útil, transformador i emancipador”, ha afirmat Pallarès, segons el qual Carlos Martínez Shaw ha consolidat la història com una “eina de comprensió, crítica i esperança”.