Agustí Segarra reflexiona sobre la irrupció de plataformes d'intel·ligència artificial generativa (IAG), que han obert el debat sobre com afectarà aquesta innovació a l'ocupació, la distribució de les rendes i el creixement econòmic

Davant les tecnologies digitals prèvies (Internet de les coses, realitat augmentada, big data, blockchain, etc.), la intel·ligència artificial generativa (IAG) es mostra molt més versàtil i transversal i aviat estarà present a totes les manifestacions econòmiques i socials, igual que ho han fet altres grans innovacions.

Actualment, moltes empreses analitzen els avantatges de la seva aplicació en camps tan diferents com la manufactura, la logística i el transport, el comerç i les finances. O en serveis públics vinculats a la sanitat i l’educació. Queda per veure quins seran els seus efectes sobre l’ocupació i la productivitat.

Els economistes, que sempre han abraçat el progrés tecnològic i les innovacions, encaren amb un cert optimisme la incidència de les tecnologies digitals sobre la productivitat i el creixement econòmic.

Productivitat i innovació

El 1956, Robert Solow va presentar el seu model de creixement econòmic neoclàssic. Aquest model defensa que, per sobre dels tradicionals factors del capital físic i el nombre de treballadors, el principal motor de creixement dels països és el canvi tècnic relacionat amb el capital tecnològic i el capital humà.

Solow, que va rebre el Premi Nobel d’Economia el 1987, assenyalava aquell mateix any: “L’era dels ordinadors es pot veure a tot arreu, excepte a les estadístiques de productivitat”. La resistència de la productivitat a reflectir les aportacions digitals va obrir un intens debat i va popularitzar el concepte de la paradoxa de la productivitat.

Ha passat molt de temps des de llavors i, malgrat les contribucions dels economistes sobre el rol de la ciència, la innovació i el capital humà al creixement econòmic, queda molt per fer.

Incorporar tecnologies digitals és relativament senzill, però per obtenir millores de productivitat cal fer inversions en actius intangibles com el capital humà, les estructures organitzatives i els mètodes de producció.

Defensors i detractors

La manca d’un marc analític adequat ha fet que els economistes adoptin posicions contraposades sobre els impactes de la IAG sobre l’ocupació i la productivitat.

Els pessimistes adverteixen que la irrupció de la IAG provocarà un desplaçament dels treballadors que fan les tasques a l’abast de les màquines, una caiguda de l’ocupació i una participació més baixa de les rendes laborals en l’ingrés nacional.

Els optimistes, per la seva banda, consideren que la IAG donarà lloc a un món on part de les tasques seran assumides per la tecnologia, descarregant les persones de les rutines laborals. Alguns van més lluny i pronostiquen una mena de nirvana tecnològic on la majoria de la població gaudirà d’una renda vital que els permetrà gaudir de més lleure i cultura.

Per millorar la seva perspectiva, els experts hauran d’ampliar el marc analític, generar els conceptes adequats, i prendre nota de les grans tendències que emmarquen el futur del planeta i dels avenços registrats en els diferents camps de la ciència.

Un optimisme cautelós

Les conclusions de la majoria dels estudis se situen a una distància prudent de tots dos extrems. En general, són optimistes sobre els impactes de la IA sobre l’ocupació i el creixement econòmic, però també són molt crítics amb l’orientació que prenen les primeres aplicacions d’intel·ligència artificial.

Probablement les innovacions disruptives vinculades a la IA generativa i la robòtica milloraran els nivells de productivitat. Però també poden provocar una reducció del nombre de treballadors, qualificats i no qualificats. El resultat seria una caiguda de les rendes laborals i una desigualtat més gran en el repartiment de les rendes.

Si la digitalització i l’automatització de les darreres dècades va provocar la substitució de treballadors no qualificats per màquines, ara la irrupció de la IA generativa afectarà tant la mà d’obra qualificada com la no qualificada.

Estandarditzar, legislar i supervisar

Els economistes Daron Acemoglu i Simon Johnson es mostren optimistes sobre el futur que ens espera, però adverteixen de les conseqüències de deixar a uns quants el desenvolupament de la intel·ligència artificial. A més, reclamen una implicació més gran dels governs per regular les futures aplicacions i fer-les més inclusives i sostenibles.

El gruix dels experts considera que els governs dels països desenvolupats han de posar regles al joc —entre d’altres, acordar estàndards, legislar a escala global, unificar la tributació internacional, perseguir el frau i les notícies falses, incentivar una ciència ètica i responsable— per reconduir la deriva dels desenvolupaments actuals de la intel·ligència artificial.

Si una tecnologia tan sorprenent com aquesta continua en mans d’uns quants, no deixarà de ser un instrument extractiu generador de pobresa i desigualtat social. Per contra, si els governs a escala global posen la tecnologia al servei de les persones, el futur que ens espera pot ser molt esperançador.

Article publicat a The Conversation.