Notes de premsa 12/11/2021

La URV investeix doctora honoris causa Pilar Galán, que ha establert les bases científiques per reduir la prevalença de les malalties cròniques a través de la nutrició

Ha impulsat un banc de mostres biològiques per entendre els mecanismes implicats en la relació entre l'alimentació i malalties cardiovasculars, càncer, obesitat i diabetis i l'etiquetatge nutricional dels aliments

La rectora de la URV, María José Figueras, imposa el birret a Pilar Galán, un dels símbols de l'acolliment com a doctora honoris causa de la URV.

La feina que Pilar Galán ha fet al llarg de la seva carrera ha contribuït decisivament a canviar el paper que la nutrició té sobre la salut i sobre el risc de desenvolupar malalties cròniques. Juntament amb l’equip d’investigació de l’Institut Nacional de Recerca d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (INRAe), de l’Equip de Recerca en Epidemiologia Nutricional de la Universitat de la Sorbona París-Nord, que dirigeix, ha establert les bases científiques per a les polítiques de salut pública que incideixen en l’alimentació mitjançant estudis epidemiològics observacionals i d’intervenció i estudis per esclarir els mecanismes implicats en la relació entre la nutrició i malalties cròniques com les cardiovasculars, el càncer, l’obesitat i la diabetis.

En reconeixement de la tasca per haver millorat la salut pública Pilar Galán ha estat investida doctora honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili aquest divendres 12 de novembre, apadrinada per Jordi Salas-Salvadó, cap de la Unitat de Nutrició Humana de la URV. Es tracta de la novena dona dels 47 doctors honoris causa per la URV, i a aquesta qüestió ha fet referència Galán en recordar que “com més ascendim en la jerarquia, més poques dones som” a la carrera universitària o a la investigació pública. Com és el cas de la seva posició: “Quan vaig ascendir a directora de recerca de primera classe l’any 2010, només l’11% d’aquests alts càrrecs l’ocupaven dones”.

La seva, segons ha glossat Salas-Salvadó, és una història marcada per la tenacitat i la determinació. La que va tenir quan, provinent de Teruel, va voler estudiar a l’institut experimental pilot de la Universitat Autònoma de Barcelona, conegut per les seves idees d’esquerres, durant la dictadura franquista; quan ja com a estudiant de Medicina treballava al Servei de Dietètica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on va descobrir els problemes nutricionals dels malalts. Com que en aquell moment, als anys 80, la nutrició a Espanya era incipient i no existia pràcticament recerca ni possibilitats de formació en aquest camp, va anar-se’n a París, on va descobrir l’enfocament poblacional de la nutrició, la salut pública i la prevenció, amb totes les seves dimensions: biològiques, mèdiques, socials, culturals, econòmiques i polítiques.

Jordi Salas-Salvadó, cap de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, durant la laudatio.

I aquest enfocament és el que ha guiat tota la seva tasca investigadora, que ha fet evolucionar la nutrició des de la preocupació per les carències nutricionals fins a l’abordatge de les causes i conseqüències de la modificació dels hàbits alimentaris dels països industrialitzats. Aquesta situació, paradoxalment generada pel desenvolupament econòmic i els avenços tecnològics, ha desembocat en l’increment de la prevalença de malalties que, si bé tenen causes fisiològiques i genètiques, també en tenen d’ambientals, com l’alimentació i l’activitat física, i, en conseqüència tenen un cost important en termes humans, socials i econòmics: per exemple, “a Espanya, 4 de cada 10 nens de 6 a 9 anys tenen sobrepès” i a França “els costos directes i indirectes atribuïbles a les malalties cardiovasculars s’estima en 29.000 milions d’euros l’any”, ha detallat Galán durant el seu discurs d’investidura.

D’aquí la importància de la seva recerca i la influència sobre les polítiques de salut pública. Galán ha repassat durant el discurs d’investidura els estudis que ha liderat o participat que han tingut més impacte en termes de salut pública: el SU.VI.MAX, que va seguir 13.000 participants durant 8 anys i van comprovar com l’aportació de vitamines i minerals antioxidants equivalent al consum de 5 fruites i hortalisses al dia reduïa el risc de malalties cròniques (el 31% el risc de càncer) i la mortalitat (el 37%). I d’aquest estudi se’n va derivar el missatge a la població general de consumir com a mínim 5 fruites i hortalisses al dia.

Pilar Galán durant el discurs d’investidura com a doctora honoris causa.
Impulsora de l’etiquetatge Nutri-Score

L’any 2009 va posar en funcionament la cohort NutriNet-Santé, amb més de 170.000 voluntaris, i ha permès estudiar la relació entre consum d’aliments orgànics i ultraprocessats i malalties i l’eficàcia de les accions de salut pública com ara l’etiquetatge nutricional i la gravació de begudes ensucrades. D’aquí en surt el logotip nutricional Nutri-Score, que ja s’ha implantat en 7 països i s’ubica a la part frontal dels productes alimentaris per traduir en un llenguatge visual el quadre nutricional dels aliments per ajudar els consumidors a fer una compra més saludable i pressionar les empreses per millorar la transparència i el contingut nutricional dels productes.

Galán és una ferma defensora d’aquest logotip, que, d’altra banda, ha rebut crítiques de grups de pressió del sector agroalimentari. No obstant això, “la ciència és la millor resposta quan els grups de pressió intenten obstaculitzar accions de salut pública. És evident que l’elecció de les accions de salut pública a nivell de les autoritats polítiques només pot i ha de basar-se en dades científiques concloents. Els investigadors han de lluitar per imposar aquesta forma d’orientar les polítiques públiques”, ha conclòs Galán.

Galán és una referent en epidemiologia nutricional i és la mare científica de nombrosos investigadors, junt a Serge Hecberg, company de carrera i de vida per qui ha tingut un record emocionat. En aquest context és en el qual van establir la relació científica amb la Unitat de Nutrició Humana de la URV, encapçalada per Jordi Salas-Salvadó. El padrí de la nova doctora honoris causa de la URV ha destacat el paper clau de Galán en la seva disciplina amb l’impuls de projectes com el biobanc de l’estudi NUTRINET-Santé, “que conté ni més ni menys que un milió de mostres biològiques emmagatzemades per entendre, en un futur, els mecanismes que existeixen en les associacions demostrades”.

Jordi Salas-Salvadó ha apadrinat Pilar Galán, que en aquesta imatge rep l’abraçada de la rectora María José Figueras.

La rectora, María José Figueras, ha exposat que Pilar Galán “representa per a la nostra Universitat un gran exemple personal no tan sols per la seva capacitat de revolucionar l’epidemiologia nutricional, sinó també per la seva capacitat de translació a la comunitat dels seus coneixements”. Galán ha fet extensiu el reconeixement a l’equip d’investigadors que ha treballat amb ella al llarg del temps.

Com a signe de l’acolliment de la nova doctora honoris causa a la comunitat científica de la URV, la rectora li ha lliurat a Galán el títol que acredita la distinció, la medalla i el birret, així com els atributs que acompanyen la distinció: el llibre de la ciència i la saviesa, l’anell que es lliurava com a emblema del privilegi de segellar els dictàmens de la ciència i la professió, i els guants blancs.

Al web dels honoris causa per la URV es pot descarregar el currículum de Pilar Galán, l’elogi de la candidata, a càrrec del padrí, la lliçó magistral d’investidura i les paraules de benvinguda de la rectora.

Print Friendly, PDF & Email
Subscriu-te als butlletins de la URV