Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), conjuntament amb investigadors de la Universitat de Toronto, acaben de publicar les evidències científiques sobre el paper que juguen les fruites seques en la prevenció de la diabetis apuntant que no es pot demostrar una relació en aquesta associació

Les fruites seques són considerades aliments d’alt contingut calòric i que contenen una quantitat considerable d’àcids grassos insaturats, fibra, magnesi, proteïnes vegetals i polifenols,  amb efectes beneficiosos sobre la salut. Múltiples estudis d’intervenció han demostrat que el consum de fruita seca millora marcadors del metabolisme de la glucosa, el principal sucre que trobem a la sang. Aquestes troballes suggereixen que podrien protegir també del risc de desenvolupar diabetis.

No obstant això, fins al moment no existeix cap assaig clínic que hagi avaluat de manera específica l’efecte d’una intervenció amb fruita seca sobre el risc de desenvolupar diabetis al llarg del temps. Això és degut, principalment, al cost tant econòmic com temporal que implica dur a terme aquest tipus d’estudis. L’evidència que es té fins al moment sobre el possible paper que juguen la fruita seca en la prevenció de la diabetis, prové del que es denominen estudis epidemiològics observacionals en què els investigadors no realitzen cap intervenció, simplement observen els hàbits dels participants.

Els resultats derivats d’aquests estudis són contradictoris i no permeten esclarir si realment existeix una associació entre el consum d’aquesta mena d’aliment i el risc de patir diabetis. Per tant, amb l’objectiu de sintetitzar l’evidència científica que existeix fins al moment, la Unitat de Nutrició de la URV-IISPV ha realitzat una revisió sistemàtica i meta-anàlisi – un estudi que aporta el màxim nivell d’evidència científica ja que sintetitza tots els resultats publicats fins al moment sobre un tema concret- sobre la relació entre el consum de fruita seca i el risc de patir diabetis.

Després de realitzar una cerca exhaustiva per identificar tots els articles publicats en aquest àmbit, es van seleccionar vuit estudis internacionals. Els resultats principals van mostrar que no existeix associació entre el consum de fruita seca total, els seus diferents subtipus (nous, ametlles, avellanes, cacauets) i la diabetis. No obstant això, sembla ser que els individus que consumeixen major quantitat de crema de cacauet presenten un menor risc de patir aquesta malaltia, en comparació amb aquells que consumeixen menys. Quant al consum de nous, els resultats també van en aquesta línia, encara que únicament es va identificar un estudi longitudinal i per tant no es pot realitzar cap meta-anàlisi al respecte.

Els investigadors ressalten el fet que els resultats obtinguts per a la crema de cacauet provenen únicament de dos estudis duts a terme en dones americanes, on el consum d’aquesta mena de fruita seca és molt major a la resta. Aquest menor consum, pot fer més difícil observar una associació amb la diabetis per als altres tipus de fruita seca.

També cal destacar que la falta d’associació entre el consum de fruita seca i la diabetis pot deure’s a limitacions a nivell estadístic dels estudis inclosos en la present revisió sistemàtica i meta-anàlisi. S’ha demostrat que la fruita seca, malgrat el seu alt contingut calòric, no incrementa el pes corporal i fins i tot genera més sacietat. Els investigadors de la Unitat de Nutrició van observar que quan els resultats dels estudis incorporats en el meta-anàlisi provenien dels models estadístics que no tenien en compte l’índex de massa corporal en els seus ajustos, la fruita seca (nous, ametlles, avellanes, festucs) s’associava a un menor risc de desenvolupar diabetis.

Assajos clínics han demostrat, no obstant això, que les fruites seques milloren marcadors del metabolisme de la glucosa, i milloren el control de la diabetis en aquells que la pateixen, per tant, es necessiten estudis d’intervenció a llarga escala i durant un temps de seguiment llarg per poder determinar si la fruita seca juga algun paper en la prevenció d’aquesta malaltia.

L’estudi, publicat a la revista American Journal of Clinical Nutrition ha estat liderat per Nerea Becerra-Tomás, investigadora postdoctoral de la Universitat de València i col·laboradora de la URV; Indira Paz-Graniel investigadora predoctoral de la URV; Pablo Hernández-Alonso, investigador postdoctoral del Grup d’Endocrinologia Cel·lular i Molecular de l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga (IBIMA-FIMABIS) i col·laborador de la URV; i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, director de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, director clínic de Nutrició al Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan a Reus i investigador principal del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). Tots membres de l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili i del CIBERobn.

Referencia bibliogràfica: Becerra-Tomás N, Paz-Graniel I, Hernández-Alonso P, Jenkins DJA, Kendall CWC, Sievenpiper JL, Salas-Salvadó J. Nut consumption and type 2 diabetes risk: a systematic review and meta-analysis of observational studies. Am J Clin Nutr. 2021 Jan 20:nqaa358. doi: 10.1093/ajcn/nqaa358