La URV desplega mesures per consolidar el personal investigador i captar talent amb programes competitius i millors condicions. Amb la seva arribada, el nou professorat agafa el testimoni de les generacions que van impulsar la Universitat

La precarietat i la falta d’estabilitat a què es veien empeses moltes de les persones que volien iniciar la seva trajectòria investigadora en el moment de la crisi del 2008 i els anys posteriors s’està revertint. Després d’anys de contenció en la contractació, ha arribat a la Universitat professorat jove i professorat amb un recorregut consolidat amb visió innovadora i experiència, modelades per tot allò adquirit en altres institucions de recerca i també per la pràctica professional. Són la baula necessària per potenciar la recerca d’excel·lència i millorar la qualitat de la docència.

La captació i retenció de talent investigador és l’eix central del III Pla estratègic de recerca i innovació 2024-27, que articula una estratègia integral per millorar les condicions en totes les etapes de la carrera científica per fer-la més atractiva. Per això no es limita a perfils joves: el Pla fixa com a objectiu incrementar un 50% el nombre d’investigadors ICREA i el nombre de projectes ERC durant el període de vigència. També es vol ampliar en almenys un 30% el nombre de nous investigadors principals i fomentar la consolidació del personal acreditat.

S’apuntalen així les bases establertes aquests darrers anys gràcies al pla de xoc per assegurar el relleu generacional del personal docent i investigador com als programes de captació de talent. Entre 2022 i 2025, la Universitat ha passat de 561 membres del PDI permanent i lectors a 667, un increment del 18,9%. Són el reemplaçament del personal que va impulsar la URV als anys 90 i que ara arriba al final de la seva carrera acadèmica.

Del món a la URV

Mariona Gil Cortiella s’ha unit recentment a la Universitat Rovira i Virgili com a investigadora Ramón y Cajal. Aquest programa estatal, impulsat pel Ministeri de Ciència, finança contractes de cinc anys destinats a personal investigador amb trajectòries destacades, amb l’objectiu de retenir i atreure talent al sistema científic. En el seu cas, aquest retorn és també un punt d’inflexió vital: després de deu anys a Xile, Gil ha decidit tornar al lloc on va començar. 

Graduada simultàniament en Química i Enologia per la URV, assegura que es va formar “amb passió i ganes”. Es va criar en un celler familiar. De fet, literalment, per entrar a casa havia de passar pel celler. Després del màster i el doctorat en Enologia a la mateixa universitat, el 2014 va marxar a una estada postdoctoral a Xile amb una beca del govern d’aquest país. “No sé si vaig triar Xile o si Xile em va triar a mi”, diu. Havia de ser una estada de dos anys, però hi va fer carrera docent i investigadora durant una dècada. 

“Vull formar els enòlegs del demà”

Malgrat els dubtes inicials, va veure clara l’oportunitat de tornar: “Treballava en una universitat sense facultat d’enologia, i jo vull formar els enòlegs del demà.” També buscava estabilitat. La URV no era l’única opció, però tenia clar que era “ara o mai”. 

A Xile va centrar la recerca en els efectes de les pràctiques vitivinícoles sobre les propietats físiques, químiques i sensorials del vi. Un dels grans reptes que va abordar és l’aparició de precipitacions de calci durant el transport del vi, un problema global vinculat al canvi climàtic. “Aquest fenomen no només fa perdre valor comercial al vi; pot comportar multes i pèrdua de clients”, explica. La seva feina s’ha centrat a proposar solucions, com l’ús d’additius polimèrics que minimitzen el risc d’aquests defectes. 

A la URV li agradaria consolidar una nova línia de recerca sobre l’impacte del fum dels incendis forestals en la qualitat del vi. “És un problema real i urgent. Ja no és només Califòrnia o Austràlia: aquí també el patim. Necessitem solucions per ahir, no per demà”, assegura. 

Deu anys després de marxar, veu canvis importants: més estudiants internacionals de doctorat, més dinamisme. “És molt enriquidor. I recomano a tothom fer estades llargues fora. Et permet veure la teva recerca amb més perspectiva i sumar-hi altres mirades”, conclou. 

---

La Universitat Rovira i Virgili ha incorporat el geògraf Agustín Cocola-Gant a través del programa Serra Húnter sènior, una convocatòria de la Generalitat altament competitiva destinada a contractar professorat i personal investigador consolidat de fora de l’Estat espanyol. Els contractes tenen una durada de cinc anys i, en finalitzar, permeten  acreditar-se dins el sistema universitari català per optar a una càtedra. En aquesta edició, la URV presentava tres candidatures i només Cocola-Gant ha estat seleccionat per un tribunal internacional, en una modalitat que preveu incorporar cinquanta investigadors de primer nivell en cinc anys, cinc dels quals vindran a la URV. 

Argentí de naixement, amb arrels andaluses i una llarga trajectòria internacional, Cocola-Gant veu la seva arribada a la URV com un retorn natural. “Ja coneixia la URV. Després de tants anys a l’estranger, per mi és tornar a casa. Soc feliç”, explica. Ja havia col·laborat amb investigadors del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET) i coneixia la capacitat de la Universitat per integrar-se en xarxes globals. Amb la seva incorporació, la URV reforça l’aposta per atreure talent consolidat i per una recerca amb impacte social directe en problemàtiques urbanes contemporànies. 

“Ja coneixia la URV. És tornar a casa”

Doctor en Geografia Humana per la Universitat de Cardiff i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Cocola-Gant ha passat quinze anys fent recerca instal·lat a l’estranger —a Londres i Lisboa— i és una referència internacional en el seu camp. Figura entre el 2% d’acadèmics més citats del món en geografia segons la Universitat de Stanford. La seva recerca s’ha centrat en l’impacte de l’allotjament turístic sobre les ciutats, la gentrificació i la transformació dels barris. De fet, va ser dels primers investigadors a estudiar el fenomen Airbnb i les conseqüències socials i urbanes que té. 

Ha estudiat en profunditat els casos de Lisboa i Barcelona, i ha valorat l’eficàcia de polítiques com la limitació de llicències d’apartaments turístics a la capital de Catalunya. Ara, adverteix que ciutats com Tarragona comencen a mostrar símptomes del mateix procés, amb un parc creixent de llicències Airbnb i efectes sobre el mercat de lloguer. “A Tarragona cada vegada hi ha més llicències de pisos turístics. La Part Alta comença a mostrar símptomes de saturació i l’Ajuntament ha de limitar ja les llicències”.

El seu treball combina anàlisi quantitativa i qualitativa amb un enfocament de justícia social, que dona veu a les comunitats afectades per l’expulsió residencial. “La recerca ha de ser útil a la societat”, subratlla.  

Cocola-Gant s’incorpora a la URV com a coordinador del projecte “The housing-wealth nexus”, finançat amb 1,8 milions d’euros pel programa Horitzó Europa  en el qual participen dotze universitats i centres de recerca internacionals. L’objectiu és analitzar l’habitatge com a actiu financer, entendre les desigualtats que genera i desenvolupar polítiques per reduir-les, treballant en xarxa amb col·lectius i organitzacions d’habitatge. 

---

Livia Motterle ha arribat a la URV amb una beca Marie Skłodowska-Curie, un dels programes postdoctorals més prestigiosos de la Unió Europea. Amb una durada de tres anys, aquest contracte té com a objectiu fomentar l’excel·lència en la recerca, la mobilitat internacional i la formació avançada de personal investigador a escala europea. 

Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona, Motterle ha desenvolupat una trajectòria centrada en l’estudi de les desigualtats socials i de gènere, amb una mirada compromesa amb la transformació. La seva recerca parteix del treball de camp i de la proximitat a les persones que viuen les situacions que estudia. “Des de l’antropologia podem ajudar aquestes persones a millorar les seves condicions”, afirma. 

La seva tesi doctoral, centrada en el treball sexual i les polítiques urbanes a Ciutat Vella de Barcelona, va donar lloc al llibre I tenia cor, i va obrir una línia d’investigació-acció que ha consolidat a través d’estades postdoctorals a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i a la mateixa UB. Durant la pandèmia, a Mèxic, va investigar l’impacte de les restriccions sobre el treball sexual digital, un fenomen emergent i en creixement. 

“Per canviar les coses has de nedar contracorrent”

El projecte que du a terme  a la URV és pioner al sud d’Europa i obre una nova línia de recerca  sobre estudiants universitaris que exerceixen el treball sexual. L’estudi inclourà treball de camp a universitats com la Complutense de Madrid, la Universitat de Barcelona, la Sapienza de Roma i la mateixa Bolonya. L’objectiu és comprendre les motivacions d’aquest col·lectiu, identificar-ne les necessitats i els estereotips que l’afecten, i cocrear recomanacions amb els mateixos estudiants a través de grups focals. “La meva recerca se centra en un tema controvertit per a moltes persones, però per canviar les coses has de nedar contracorrent”, explica. 

Motterle valora molt positivament l’etapa que enceta a la URV. El primer contacte data del febrer del 2024, quan s’hi va incorporar com a professora substituta al Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social. “Em vaig sentir molt ben acollida. Ja coneixia algunes persones del Departament i el vincle informal, des de compartir despatxos fins a una calçotada, ha facilitat molt la meva integració”. Destaca també el nivell acadèmic, la presència de referents com Dolors Comas i preveu que “el projecte permetrà crear nous vincles d’investigació entre la URV i altres centres com la UNAM”. 

Amb una mirada crítica, col·laborativa i transformadora, Livia Motterle personifica l’aposta per l’atracció de talent que impulsa la URV en el marc dels programes europeus d’excel·lència científica. 

Un nou impuls al coneixement

Entre 2024 i 2025 s’han incorporat a la URV 148 lectors i lectores, la categoria laboral de la primera etapa de la carrera acadèmica. Aquesta arribada de professorat lector o en ititnerari d’estabilització s’emmarca en un pla governamental de finançament per renovar i internacionalitzar el professorat universitari. Així ho permet la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU), de 2023, que elimina rigideses en la contractació, i el programa María Goyri de contractació cofinançada pels governs estatal i català.

És el cas de Judit vives, Leonor Deis, Mariona Genís i Ángel Huete, que durant un període de fins a sis anys han de combinar les tasques de docència amb la consolidació d’una línia de recerca pròpia.

Judit Vives Espelta és una de les noves professores lectores. Després d’haver compaginat fins ara docència, assistència i investigació sota diversos contractes parcials, valora especialment l’estabilitat que li ofereix un contracte de sis anys. La convocatòria de places de professorat lector representa un “rejoveniment del quadre de docència i recerca” que facilitarà el diàleg intergeneracional i contribuirà a “una nova visió” a la Facultat d’Infermeria.

Participa en diversos projectes de recerca i també d’innovació docent (programa Martí i Franquès, AGAUR-Inspira) i imparteix l’assignatura Relació Terapèutica i Comunicació a segon curs del grau d’infermeria.

Està vinculada a la Facultat d’Infermeria des del 2016. Després de llicenciar-se en Infermeria amb menció en Salut Mental, va completar un màster en Investigació en Ciències de la Infermeria (2020), un postgrau en Formació del Professorat Universitari (2022) i un màster en Formació Permanent en Infermeria en Salut Mental (2023).

Agraeix l’acollida de la Universitat, que ha organitzat activitats de formació per compartir un trajecte comú entre els nous professors lectors. I afirma amb il·lusió que té moltes ganes d’encaixar en aquesta nova etapa acadèmica.

També ha començat una nova etapa Leonor Deis, enginyera agrònoma i doctora en Ciències Biològiques. En el seu cas atresora més de vint anys d’experiència docent i una trajectòria investigadora centrada en els efectes del canvi climàtic en la vinya.

L’any 2024 va fer una estada de recerca de tres mesos a l’Institut de Ciències de la Vinya i del Vi (ICVV) de La Rioja i el 2023 va estar sis mesos a l’Institut Superior d’Agronomia de Lisboa, on va aprofundir en models de presa de decisions al celler i a la vinya per mitigar l’estrès tèrmic i híbrid de les varietats de raïm. A la URV imparteix classes de segon, tercer i quart curs i encapçala projectes per introduir varietats més adaptades al nou escenari climàtic. 

Deis destaca la diferència entre els grans cellers de La Rioja i els de Tarragona, “més petits i arrelats al component tradicional”, i valora haver pogut conèixer tots dos models per “aplicar-los i compartir-los” al nostre entorn. A més, la seva filla li va suggerir que finalment s’assentés en un sol lloc per evitar canvis constants d’idioma i institut, i ella agraeix l’estabilitat i l’excel·lent acollida de la URV: “Fa un any que soc aquí però sento com si en fes molt més”.

Per a Deis, el model de pràctiques de la Universitat garanteix oportunitats de molta qualitat als estudiants i li permet trencar la distància amb ells: “Baixo de la tarima per conversar i resoldre dubtes; és una manera que tothom n’aprengui, jo també.” 

Mariona Genís Vinyals també compta amb un bagatge important. Des del 2001, suma vint-i-quatre anys de docència en institucions com la Universitat de Vic –Centre de Disseny BAU, on va coordinar l’Àrea de Tecnologia i va impartir assignatures de Projectes i Construcció–, i el 2021 es va vincular a la URV com a professora associada.

Pel que fa a la formació específica per acreditar-se com a professora agregada, Genís ha seguit un programa voluntari amb mòduls presencials i en línia. Subratlla que la part presencial ha estat especialment valuosa perquè “genera connexions entre les persones que desemboquen en sinergies i col·laboracions”, i posa en comú punts de vista de disciplines molt diverses. 

Apassionada per portar la recerca a la pràctica professional, explica que ha arribat a autofinançar-se projectes d’investigació per incorporar-ne els resultats al seu despatx, un compromís que vol reforçar amb el nou estatus de professora lectora, amb el qual aspira a combinar l’experiència acumulada en restauració patrimonial amb metodologies innovadores per dissenyar i avaluar espais d’aprenentatge a la URV. 

Ángel Huete Lozano, doctor en Estudis Humanístics i expert en lexicografia i ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera, torna a la URV després de tres anys a la Universitat d’Oxford i estades prèvies a Aarhus i la Universitat Politècnica de Shenzhen.

A Oxford va impartir assignatures de grau en Filologia Hispànica, va ampliar els contactes internacionals i va constatar que la mateixa universitat exigeix experiència exterior per incorporar-se al seu professorat. “Aquests professors tornen amb moltes idees i amb una agenda de col·laboracions potencials”, explica. El seu perfil, que combina el coneixement profund de la URV amb l’experiència a Oxford —referent mundial en l’organització de les tutories— li ofereix una visió privilegiada per impulsar nous projectes docents i de recerca. 

Segons Huete, la nova oferta de places de professor lector corregeix una “anomalia” estructural i permetrà “rebaixar la mitjana d’edat del professorat.”

L’aposta pel professorat lector no només representa un pas endavant en la captació i consolidació de talent, també implica l’obertura de noves línies de recerca i metodologies docents i una renovació generacional que consolida la transmissió de valor a la comunitat URV.