La Universitat Rovira i Virgili ha impulsat des de la seva creació la transformació dels fruits de la recerca més innovadors en projectes empresarials, una de les formes en què la transferència del coneixement generat té un impacte més directe en la societat

El grup de recerca Gresepia, del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, acumulava l’any 2013 gairebé dues dècades de projectes al voltant de la protohistòria i l’arqueologia. S’havia fet un nom en aquest àmbit i ja feia temps que els demanaven feines i els proposaven projectes que sortien dels seus camps habituals de recerca i no encaixaven dins del grup. “És en aquest moment que ens sorgeix la idea de crear una empresa que pogués donar resposta a aquests encàrrecs”, explica Jordi Vilà Llorach, un dels fundadors i actual administrador d’Iber Arqueologia, Patrimoni i Turisme, una de les més antigues de les dotze empreses spin-off en actiu creades els últims anys partint del coneixement desenvolupat a la URV.

Aquesta empresa té la particularitat de ser de les poques derivades d’universitats que forma part de l’àmbit de les humanitats (de fet, va ser pionera quan es va fundar), ja que la majoria són de camps al voltant de la tecnologia i les enginyeries. Segurament per això els inicis no van fàcils, amb moments de dubtes, “i més en un sector tan volàtil com l’arqueologia, amb èpoques sense possibilitats de projectes”, tal i com apunta Vilà. Actualment, però, l’empresa s’ha consolidat (són sis socis i al voltant d’una vintena de treballadors) en les dues línies de negoci que tenen. Per una banda, les intervencions arqueològiques, sobretot de clients com ara administracions i promotors privats que els demanen informes de restes patrimonials en terrenys en què es fan obres, i per altra banda les activitats relacionades amb el turisme, les visites guiades, la didàctica del patrimoni, les activitats educatives…

Entre els encàrrecs que els han permès estabilitzar-se hi ha la concessió, mitjançant licitació pública per part de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, de la gestió de les reserves, el servei de visites i les activitats educatives, i actualment també del projecte immersiu “Els ulls de la història”, als monuments que gestiona la Generalitat a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, com són els espais patrimonials de la Cartoixa d’Escaladei, el castell de Miravet, el Reial Monestir de Santes Creus i el castell d’Escornalbou, entre d’altres.

A les empreses, haver sorgit de la URV els dona prestigi i un segell de qualitat, a més de l’autoexigència intrínseca de qui està acostumat a la dinàmica de la recerca i la docència universitàries

Un dels objectius de la creació de l’empresa, i que amb el pas dels anys s’ha mostrat encertat, segons afirma Jordi Vilà, era consolidar i cohesionar un equip de treball més estable que en el grup de recerca, en què hi ha molta mobilitat i talent que marxa poc després d’arribar, i oferir la possibilitat d’una sortida laboral en el seu àmbit a tothom que hi passés.

Com a empresa derivada de la URV, aquesta hi figura com a sòcia i els cedeix espais per a reunions i jornades de treball. Diversos dels socis continuen com a professors i investigadors de la casa i tots ells, igual que els treballadors, s’hi han format. “I quan cal ampliar la plantilla amb noves contractacions, la primera opció és sempre la borsa de treball de la Universitat”, explica Vilà.

El cas d’Iber és paradigmàtic dins de les empreses derivades de la URV, que són fruit de la iniciativa del personal universitari per transferir al mercat aquell coneixement, tecnologia o resultat de recerca que s’ha generat i que es considera d’alt valor afegit i amb potencial econòmic. Així, al llarg de la seva trajectòria, la URV ha impulsat la creació d’empreses innovadores en les quals participa el seu personal investigador. La constitució i el suport a aquest tipus d’empreses és un mecanisme més de transferència de coneixements, capacitats i tecnologies a la societat. En aquest sentit, la Unitat de Valorització de la Fundació URV i la Càtedra sobre el Foment de l’Emprenedoria i la Creació d’Empreses ajuden i assessoren el personal investigador en les seves iniciatives emprenedores.

Per a les empreses, haver sorgit de la URV i mantenir-hi el lligam els dona prestigi i un segell de qualitat, tal i com assegura Jordi Vilà, que considera que els responsables de totes les spin-off universitàries tenen en comú “l’autoexigència intrínseca de tots aquells que estan acostumats a la dinàmica de la recerca i la docència universitàries, en què els resultats són fruit de mètodes detallats, estrictes i metòdics”.

Si Iber és una empresa sorgida de l’àmbit de les humanitats, Àlquia Creacions Enològiques té la seva gènesi en el Departament d’Enginyeria Química. Un dels seus investigadors, el catedràtic Francisco López, va començar fa més de dues dècades a fer recerca al voltant de la destil·lació i l’aprofitament, per exemple, de fruites no aptes per al consum de taula. Més tard, ell mateix va tirar endavant un postgrau sobre begudes espirituoses que, malgrat veure’s afectat per la pandèmia del coronavirus i durar pocs anys, va permetre que el projecte d’Àlquia comencés a prendre forma. López i Carles Bargalló, enginyer químic i sommelier, a més de professor i investigador de la URV i involucrat també en el postgrau, es van adonar que hi havia un nínxol de mercat per a una assessoria en aquest àmbit i, animats per alumnes del postgrau que tenien o acabarien creant empreses en el sector, i que serien futurs clients, van tirar endavant el projecte.

Àlquia és una empresa especialitzada en el desenvolupament, l’assessorament i l’optimització de projectes vinculats a l’elaboració de vermuts, licors i destil·lats, combinant creativitat i coneixement tècnic. Treballen, per exemple, amb cellers que volen crear un vermut propi o restaurants que volen sorprendre els clients amb una beguda diferent. “Volem ser el departament d‘I+D de moltes petites empreses del món de la licoreria, els destil·lats, els vermuts, els vins… que no són prou grans per tenir-ne un de propi”, afirma Carles Bargalló, que destaca el respecte que sempre mantenen per la tradició: “Acabem de complementar l’escala de valors i la traçabilitat del producte, sempre partint de la premissa que la beguda ha d’anar lligada a l’agricultura autòctona i que, per tant, sigui un producte molt més lligat al territori.”

El món de l’arquitectura també compta amb una empresa derivada de la URV, Scandraw, una de les més joves, creada el 2024. En aquest àmbit, especialment en la rehabilitació i intervenció del patrimoni, el primer pas d’un projecte és conèixer en profunditat l’edifici d’estudi amb una representació que tradicionalment es feia amb eines convencionals i s’obtenien resultats parcials i poc precisos que requerien molt de temps i recursos. I Scandraw ofereix solucions personalitzades de digitalització arquitectònica que milloren l’eficiència d’aquests processos, amb resultats detallats i ràpids, incloent la generació de models digitals i físics, la representació arquitectònica i l’assessorament en projectes d’escales diverses. L’empresa utilitza dos mètodes per dur a terme les digitalitzacions arquitectòniques, un basat en l’emissió de polsos de llum làser cap a l’objecte que s’escaneja i l’altre utilitzant la fotogrametria, que permet construir models tridimensionals a partir d’un conjunt de fotografies.

Els resultats obtinguts amb aquests mètodes permeten als arquitectes representar i estudiar la construcció des de perspectives fins ara inaccessibles i oferir una representació acurada que és essencial per a la preservació i rehabilitació del patrimoni arquitectònic. “Disposar d’un model tridimensional de l’edifici obre un ampli ventall de possibilitats; entre d’altres coses et permet visualitzar una secció de l’edifici, de la mateixa manera que un TAC mostra al metge l’interior del cos humà”, explica Albert Samper, que ha liderat la creació d’aquesta empresa juntament amb dos investigadors més de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, Cèlia Mallafrè i David Moreno.

Tots aquests mètodes, tan complexos com efectius, són el fruit del seu intens aprenentatge i de més de deu anys d’experiència utilitzant aquesta tecnologia per digitalitzar i representar edificis patrimonials. Anteriors projectes de transferència i la concessió de l’ajut R2B (Research to Business), atorgat per la Unitat de Valorització de la Fundació URV a iniciatives innovadores amb possibilitat comercial, en el seu cas al projecte Gaudí a les teves mans, que consistia en escanejar tridimensionalment les xemeneies de l’arquitecte modernista, van proporcionar a l’equip l’experiència i la seguretat imprescindibles per emprendre aquest projecte empresarial.

També uns quants anys de recerca, en aquest cas en el camp de les tecnologies d’escala nanomètrica per part del grup MINOS (Microsystems Nanotechnologies for Chemical Analysis Research Group), van desembocar el 2023, després d’haver registrar ja diverses patents, en la creació de NanoChronia, una empresa que desenvolupa sensors minúsculs capaços de detectar, per exemple, gasos perillosos de forma selectiva, ràpida, econòmica i eficient.

Els impulsors d’aquesta spin-off són Èric Navarrete i Eduard Llobet, investigadors del Departament d’Enginyeria Electrònica i Automàtica i membres del grup MINOS, que han anat donant forma a l’empresa i aconseguint nous inversors que els permetin créixer. L’objectiu de fer arribar al mercat una nova generació de sensors dona resposta a una demanda que va augmentant: la necessitat de detectar de manera contínua, precisa i econòmica la presència de gasos en l’ambient. La creixent sensibilització social i les polítiques per frenar l’escalfament global fan evolucionar les normatives de seguretat industrial. Una característica distintiva dels sensors creats per NanoChronia és la seva autèntica selectivitat: altres sensors electroquímics poden generar alarmes falses en detectar altres gasos. A més, aquests sensors són fàcils de fabricar, s’adapten fàcilment per detectar altres compostos químics, són econòmics i poden connectar-se a les xarxes i a internet, de manera que actuen com a nodes en una xarxa de detecció de gasos.

Saber trobar, en el moment idoni, el producte que necessita la societat és una de les virtuts de les empreses derivades, com és el cas també de NT Sensors, que va néixer fa disset anys a partir de la fe cega d’un grup de recerca en un projecte. Els investigadors de Chemosens (Chemometrics and Sensorics for Analytical Solutions), del Departament de Química Analítica i Química Orgànica, encapçalats per la llavors doctoranda Cristina Cid i pel seu director, Xavier Rius, van creure en les potencialitats d’uns nous sensors electroquímics per analitzar més ràpidament les aigües. Eren senzills de fer servir i permetien controlar una multiplicitat de paràmetres de forma pràctica i segura. Per això van decidir crear l’empresa i, quasi dues dècades després, s’ha consolidat en el mercat mundial de l’anàlisi d’aigua. Exporta la majoria dels seus productes, sobretot a Europa però també al continent americà i a països com Austràlia i Indonèsia. “Els nostres sensors es reparteixen des de Tarragona a tots els racons del món. És un orgull exportar la tecnologia de la URV al mercat internacional. És el nostre segell, es valora molt”, explica Cristina Cid, actualment directora general de l’empresa.

La creació d’empreses derivades de la URV no s’atura i n’hi ha una de ben recent, oficialitzada a finals de l’any passat. Es tracta d’IngrediZymes Functional Solutions, impulsada pel Grup de Recerca en Nutrigenòmica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia. El projecte neix amb l’objectiu de reforçar la transferència al mercat d’ingredients funcionals innovadors, naturals i obtinguts mitjançant processos sostenibles, desenvolupats a partir de la recerca universitària.

La iniciativa respon a la creixent demanda d’aquests ingredients per part de sectors com l’alimentació funcional humana i animal, la cosmètica i la nutrició veterinària, una demanda que fins ara el grup de recerca atenia mitjançant projectes de transferència. La creació d’aquesta nova spin-off permetrà dedicar una estructura empresarial específica a aquests projectes i optimitzar el pas del laboratori al mercat. IngrediZymes es basa en el coneixement i les metodologies desenvolupades pel grup de recerca, en especial per Begoña Muguerza, Miquel Mulero i Néstor Ibarz, nucli promotor de l’empresa.

Aquesta, però, no serà l’última spin-off de la URV i el més probable és que no trigui gaire a aparèixer-ne una de nova, perquè s’hi mantenen molts fronts oberts pel que fa a la recerca, amb multitud de projectes innovadors i nous coneixements que, de ben segur, tenen potencial comercial i un forat en el mercat.