Tecnatox i AMIC, els dos centres de recerca de la URV acreditats amb el prestigiós segell TECNIO, són la punta de llança de la transferència tecnològica i treballen en desenes d’encàrrecs d’empreses i institucions

Un dels reptes històrics als quals s’enfronta la Universitat és aconseguir que la recerca transcendeixi el món acadèmic i generi un impacte positiu a la societat. Els grups de la URV Tecnatox i AMIC, reconeguts per la Generalitat amb el segell TECNIO, destaquen per la seva capacitat d’engranar i transformar els resultats de recerca en aplicacions pràctiques al servei del progrés. Els seus responsables han de gestionar els reptes del dia a dia i mobilitzar encàrrecs estratègics per part d’empreses i institucions.

La capacitat de Tecnatox i AMIC per atraure finançament i mobilitzar grans projectes de recerca està en la seva estratègia de col·laboració estreta amb empreses i institucions. Aquests centres no només desenvolupen recerca d’alt nivell, sinó que també es dediquen a transferir aquest coneixement a la societat i a proporcionar solucions innovadores a problemes complexos. La certificació TECNIO de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) de la Generalitat de Catalunya ha estat crucial per a la projecció d’aquests centres, ja que els reconeix com a agents clau en els processos de transferència tecnològica a Catalunya. Aquest segell no implica una dotació quantiosa de recursos estructurals però, com explica Francesc Medina, fundador i investigador líder del grup AMIC, “és molt exigent en els requisits i suposa un reconeixement de prestigi” de cara a les empreses i institucions.

El passat abril els dos centres van renovar el segell TECNIO ja que mantenen les capacitats tecnològiques diferencials i la possibilitat de transferir-les i enfortir el teixit empresarial

Precisament, el passat mes d’abril, els dos centres van renovar l’acreditació del segell TECNIO, de manera que continuen sent considerats desenvolupadors de tecnologia del sistema R+D+i del país, ja que presenten capacitats tecnològiques diferencials i la possibilitat de transferir-les per enfortir el teixit empresarial i fer atractiu internacionalment l’ecosistema català d’innovació.

L’objectiu de la distinció TECNIO és que les empreses catalanes identifiquin on poden trobar tecnologies per cobrir les necessitats de desenvolupament de nous productes i processos, a través de l’adquisició o explotació de patents, la contractació de projectes de recerca i desenvolupament i el contacte amb spin-offs. La Fundació URV, a través del Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació (CTTI), dona suport a totes les activitats de transferència tecnològica d’aquests centres i potencia la seva relació amb la indústria.

Cap a la descarbonització

El grup Aplicacions Mediambientals i Industrials de la Catàlisi (AMIC) acumula més de 40 anys de bagatge de recerca i desenvolupament de solucions en el camp de la catàlisi heterogènia i els materials avançats. S’ha especialitzat a tractar problemes ambientals generats en processos industrials i a donar-hi resposta dissenyant reaccions catalítiques a mida. Entre les seves àrees d’especialització hi ha la transformació de biomassa, la producció d’hidrogen, la transformació de CO2, la fotocatàlisi, els processos d’oxidació avançada i el tractament de residus plàstics per convertir-los en combustibles.

AMIC acumula més de vint anys de bagatge de recerca i desenvolupament de solucions als problemes ambientals generats en els processos industrial

Per a Medina, la clau és mantenir el contacte amb molts investigadors i investigadores que han passat per la URV en etapes formatives i que posteriorment han desenvolupat la seva carrera al món empresarial. “La porta freda és molt complicada. La immensa majoria dels contractes arriben perquè al darrere hi ha gent que ja ens coneix i sap com treballem. Les empreses no poden abastar-ho tot però sí que tenen personal molt preparat i amb accés a tot el que publiquem, fruit de la recerca que fem”, explica.

Durant el 2024, AMIC va contractar projectes i ajuts per un import de gairebé 1,2 milions d’euros. Es van signar 14 projectes amb empreses i es van treballar 27 projectes competitius. Actualment, són 15 els projectes en actiu amb empreses i 19 els projectes competitius actius.

Exemples de projectes de transferència d’AMIC amb empreses són els que tenen amb Viñas del Duero, per a la qual està desenvolupant un sistema per transformar el CO2 en gas natural, o amb Barna Steel, del grup Celsa, interessada a trobar substitutius de l’antracita, un carbó d’alt poder calorífic que es fa servir en la fabricació d’acers.

A més, amb la constructora Sorigué, especialitzada en obra civil, col·labora en el projecte VAL2H2, que té l’objectiu de desenvolupar tecnologies que permetin l’aprofitament de residus de difícil gestió en forma d’hidrogen renovable. La recerca ha de suposar, per tant, un avenç tecnològic en tota la cadena de valor de l’hidrogen, “ja que estudia la producció d’hidrogen renovable a partir de bioresidus, la seva purificació, l’emmagatzematge i l’ús amb cel·les de combustible”, segons Medina.

L’aprofitament de residus també és el propòsit del projecte de sostenibilitat, economia circular i transformació de biomassa amb la marca de cafè INCAPTO. Es tracta d’una recerca per convertir el marro del cafè en bioplàstics i altres materials compostos, que han de ser utilitzats, per exemple, per fabricar peces de cafeteres. “En una època en què la descarbonització és una prioritat global, és molt important cercar productes amb valor afegit a partir de la biomassa, una de les principals fonts d’energia verda que hi ha al planeta”, afirma Francesc Medina.

Alertant dels tòxics

El Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (Tecnatox), per la seva banda, és una institució de recerca especialitzada en transferència de tecnologia en toxicologia i salut alimentària i ambiental que aglutina set grups de recerca reconeguts per la Generalitat i un centenar d’investigadors, dos dels quals ICREA. Entre tots els grups que formen part de Tecnatox, durant el 2024 van aconseguir projectes i ajuts per un import global de més d’1,4 milions d’euros i la col·laboració amb setze empreses i institucions.

Mònica Bulló en porta les regnes després que es jubilessin els impulsors inicials, Josep Lluís Domingo i Marta Schumacher, que al llarg de gairebé vint anys van sumar visió i coneixement en l’àrea de la toxicologia per projectar Tecnatox fins a convertir-lo en una referència en el seu àmbit. “Tots dos van ser pioners en molts aspectes. El seu treball permet abordar l’estudi de la presència de tòxics en tot el que ens envolta, des del que mengem fins al que respirem. Aquests són aspectes clau de salut, que impacten en la societat i generen interès en la indústria i en l’Administració”, explica Bulló.

Per exemple, fa anys que des de Tecnatox s’estudia la presència de microplàstics al medi ambient i els efectes que té sobre la salut. En una de les últimes investigacions, han analitzat els 580 quilòmetres de la costa catalana des del cap de Creus fins a Vinaròs i han conclòs que la platja de la Pineda, a Vila-seca, acumula fins a 2.000 microplàstics per cada quilogram de sorra, una xifra que gairebé duplica la de la segona de la llista, una platja de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre, amb més de 1.100.

I un altre projecte recent aborda la presència de productes nocius en la roba d’infants i embarassades. L’estudi ha servit per detectar una major presència de compostos tòxics en aquelles peces confeccionades amb material sintètic. En canvi, pel que fa a aquelles fabricades amb teixits orgànics, s’hi ha detectat una major presència d’un conegut compost cancerigen, utilitzat per evitar que la roba s’arrugui a la botiga. En aquest cas, els investigadors i investigadores de Tecnatox reivindiquen la necessitat d’endurir la legislació que regula la presència de compostos químics nocius a la roba.

Tecnatox és un centre de recerca especialitzat en transferència de tecnologia en toxicologia i salut alimentària i ambiental que aglutina set grups de recerca consolidats

Tecnatox és un consorci dinàmic que incorpora diversos perfils en funció de les necessitats i les tendències. “Volem ser capaços d’adaptar-nos per buscar solucions a tots els reptes de salut planetària que es plantegin, arribin d’on arribin”, assegura Bulló. Per això, unes de les àrees més recents en què està fent recerca són la ciència de dades i la intel·ligència artificial, de forma complementària a la resta d’especialitats. El grup s’ha preparat per optar al reconeixement com a unitat d’excel·lència María de Maeztu per part del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Aquest procés ha obligat Tecnatox a analitzar el seu funcionament i a plantejar els reptes que té per davant. “Hem de treballar amb excel·lència i estar diferenciats. Tenim un equip cada cop més multidisciplinari: podem obrir mercats nous i oferir una cartera de serveis més àmplia. Generem recerca d’impacte i ens agradaria treballar amb més empreses del territori, però no tenim finançament estructural i necessitem estabilitzar investigadors”, explica Bulló.

Malgrat disposar d’una bona xarxa de contactes fets al llarg dels anys, Tecnatox s’ha marcat com a fita establir nous llaços amb la indústria i les institucions del territori. Una de les accions previstes és la creació d’una xarxa alumni pròpia que li permeti mantenir el contacte amb investigadors que han passat pels grups de recerca i que han desenvolupat la seva carrera professional més enllà del món acadèmic. “En els últims cinc anys han sortit cinquanta doctors de Tecnatox. Ens coneixen, ens entenem i ocupen llocs a la indústria”, afirma Bulló.

Un altre vector en què s’està movent Tecnatox és la participació en fòrums i agrupacions d’interès que són punt de trobada amb altres centres de recerca, institucions i empreses. De fet, el grup ha organitzat aquest mes de març per segona vegada el Workshop Anual Tecnatox, una trobada que reuneix investigadors i professionals del teixit empresarial al voltant de l’alimentació, la salut i la sostenibilitat. Impulsada des d’aquest centre de la URV, amb el suport del Hub Foodtech & Nutrition, Redessa i l’Ajuntament de Reus, l’objectiu és buscar sinergies i oportunitats de col·laboració entre els agents del territori i investigadors, amb la intenció de desenvolupar proves de concepte, projectes llavor o madurar tecnologies ja existents al voltant de la nutrició i la salut, la tecnologia i la innovació, i el medi ambient i la toxicologia. És a dir, amb el progrés de la societat, com tot el que es fa des dels grups TECNIO de la URV, en el punt de mira.