El canvi climàtic, una de les grans preocupacions actuals, s’aborda a la URV des de tots els àmbits afectats, amb grups de recerca que incideixen en el territori i que són referents internacionals. L’IU-RESCAT canalitza i optimitza tota aquesta feina clau en la transició energètica i cap a la sostenibilitat

Són temps crucials per al futur del planeta. Ja fa temps que emet senyals d’esgotament, amb una contaminació i una sobreexplotació de recursos que fan imprescindibles canvis en el model de societat. Dins la comunitat científica, tothom té clar que el canvi climàtic és una problemàtica que cal abordar amb urgència, alertats per un escalfament global que cada dia es fa més evident i que cal revertir. I a la Universitat Rovira i Virgili ja fa anys que es tracta una qüestió que té moltes arestes i implicacions interconnectades amb projectes de recerca i de formació sorgits fruit de la inquietud i la consciència de diferents àmbits del coneixement. Des de fa dos anys, tota la feina que es fa a la URV al voltant del canvi climàtic i els efectes de la contaminació es canalitza i s’optimitza a través de l’IU-RESCAT, l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica, punt de trobada per a tots aquests grups de recerca i que els permet treballar en projectes transversals, de manera que els reptes de l’emergència climàtica s’afronten de manera multidisciplinària.

Així, a la URV no es deixa de banda cap dels aspectes implicats en el canvi climàtic. S’aborda l’estudi del comportament i l’evolució del fenomen des de la geografia i la ciència del clima; s’analitzen les implicacions econòmiques i quines alternatives hi ha per fer un canvi de model econòmic més sostenible; es treballa per adaptar el dret als nous conflictes sorgits al voltant de l’emergència climàtica; es detecten els riscos de la contaminació per a la salut física i mental i s’alerta dels seus efectes directes sobre el medi ambient; es cerquen energies alternatives i solucions tecnològiques per al desenvolupament sostenible… A més, des de tots els àmbits es dona especial importància a la formació, així com a la divulgació entre la població per conscienciar-la.

Javier Sigró: “El canvi climàtic intensifica successos que sempre s’han produït i, per tant, és clau saber en quin percentatge té la culpa d’un fenomen determinat”

El germen de l’IU-RESCAT és, de fet, el Centre en Canvi Climàtic (C3), que des del Departament de Geografia ja fa uns quants anys -oficialment des del 2008- que treballa per entendre el canvi climàtic. “Tradicionalment ens hem dedicat a detectar-lo i caracteritzar-lo, creant bases de dades i recuperant documentació històrica, per tal de veure com evoluciona la seva senyal.” Ho explica Javier Sigró, que detalla que ofereixen la informació a determinats sectors que la necessiten, convertint aquestes dades brutes en indicadors que puguin ser més útils per al seguiment de sequeres, problemes de salut, construcció i manteniment d’infraestructures…

Sigró és un dels membres del C3, un centre que des del campus de Vila-seca té sempre una finestra oberta al món per col·laborar amb institucions i administracions i transmetre la seva expertesa i experiència. Per exemple, amb l’Organització Meteorològica Mundial tenen un projecte de capacitació i desenvolupament de serveis climàtics a Llatinoamèrica, mentre que a l’Àfrica cooperen amb estats per desenvolupar indicadors de cara a conferències sobre canvi climàtic. I encara un altre exemple que demostra que són un referent mundial en la matèria: treballen per a l’empresa que gestiona les infraestructures ferroviàries italianes, preocupada per si els efectes del canvi climàtic poden malmetre el traçat de les vies, desenvolupant eines i indicadors perquè puguin preveure i monitoritzar qualsevol incidència que les pugui afectar.

També tenen en curs un projecte en què comproven com evoluciona el canvi climàtic a les zones de muntanya, com ara els Pirineus i Sierra Nevada, i si per exemple, les variacions històriques de temperatura es produeixen de la mateixa manera a les valls i als cims.

“Nosaltres utilitzem molt les tècniques de cocreació, tallers, treballs de camp… Parlem sobretot amb les persones afectades. Per exemple si estudiem la sequera ho fem amb els agricultors, amb l’administració que gestiona el tema, amb els serveis meteorològics…”, assegura Javier Sigró, que afirma que l’interès és sempre que la informació sigui útil, completa i que arribi a les persones i col·lectius adients. “I sobretot que serveixi per alertar de fenòmens, per prevenir”, hi afegeix.

Al final, tal i com recorda l’investigador, el que fa el canvi climàtic és intensificar successos que sempre s’han produït i, per tant, és clau saber en quin percentatge té la culpa d’un fenomen determinat. Utilitzant models climàtics s’ha pogut atribuir al canvi climàtic el 20% de responsabilitat en la DANA de València. “O la sequera, per exemple, que en zones d’Àfrica i d’Amèrica Llatina sempre ha sigut habitual, però que amb el canvi climàtic tendeix a aguditzar-se i a afectar poblacions que depenen molt de l’agricultura”, apunta Sigró.

L’investigador del C3 es refereix a un projecte que, de fet, es tira endavant sota el paraigua de l’IU-RESCAT. És el Life eCOadapt540, projecte europeu que té per objectiu adaptar els territoris i les economies locals al canvi climàtic en dinou zones de Catalunya. I és, realment, un projecte multidisciplinari, ja que “es parla d’infraestructures verdes, de gestió sostenible de recursos hídrics, de resiliència econòmica en turisme i en agricultura…”, de manera que, apunta Sigró, hi intervé tot el ventall d’investigadors de la casa.

Susana Borràs: “Les administracions necessiten omplir els buits de coneixement que tenen i des de les ciències socials podem incidir en la generació de noves normes”

I és que un altre dels àmbits en què cal incidir quan es tracta el canvi climàtic és el dret ambiental, amb molta tradició a la URV. “Vam ser dels primers en introduir una assignatura obligatòria de dret ambiental, en uns anys en què quan se’n parlava no es posava èmfasi en el canvi climàtic i es tractava amb una perspectiva molt sectorial”, explica la professora i investigadora del Departament de Dret Públic Susana Borràs, referent en aquest àmbit ja que, per exemple, forma part de la Comissió Mundial de Dret Ambiental, la màxima autoritat internacional en preservació del patrimoni natural i la diversitat biològica. També pel que fa a la docència, la URV ha incorporat l’assignatura “Sostenibilitat i Canvi Climàtic”, que és optativa i compartida pels graus d’Arquitectura, Dret, Geografia i Comunicació. “Poques universitats tenen una assignatura que abordi aquesta qüestió d’una manera tan transversal i involucrant diferents departaments”, recorda Borràs, que també fa referència al Màster universitari en Dret Ambiental que s’imparteix a la URV.

La llavor d’aquest interès per la matèria és la creació, el 2007, del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, ubicat a la mateixa Facultat de Ciències Jurídiques i en què hi ha involucrats investigadors i investigadores de diferents àmbits, jurídics i no jurídics, per donar-li una visió interdisciplinària, amb el canvi climàtic com un dels objectes d’estudi més importants actualment.

I és que, en l’àmbit de la recerca, s’aborden sobretot les conseqüències socials del canvi climàtic, des de diferents perspectives. “Treballem molt el tema dels desplaçaments per desastres climàtics i, per tant, com els impactes del canvi climàtic generen processos de migració a diferents parts del món”, explica Borràs, que, en aquest sentit, apunta que formen part d’una recerca internacional sense finançament, és a dir, voluntària, de diferents investigadors d’arreu del món per elaborar un tractat internacional per protegir aquests refugiats climàtics: “Volem portar-ho als estats perquè ho puguin adoptar, tenint en compte que això es donarà cada vegada més i actualment no té una cobertura jurídica.”

Borràs admet que no és fàcil incidir en els estats, de manera que s’han d’acollir a convocatòries i subvencions que es generen a diferents nivells de l’administració per intentar influir en la política. “Nosaltres directament no fem normatives, però les administracions necessiten omplir els buits de coneixement que tenen i nosaltres podem incidir en la generació de noves normes aportant la nostra expertesa, des del punt de vista de les ciències socials i des de la neutralitat i objectivitat que ens donen”, afirma. Una altra manera de fer sentir la veu és participar en conferències internacionals i en els principals fòrums mundials. Sobretot, des del dret ambiental es busca com afecta el canvi climàtic als drets humans i com es pot aconseguir que el dret reflecteixi aquestes conseqüències socials.

Incloure la mirada ecofeminista, tenir en compte la protecció dels oceans -els grans oblidats segons Borràs, claus en l’equilibri ecològic i molt perjudicats per la sobrepresència de creuers, tal i com va corroborar un estudi de la URV i la UB- i introduir l’ecocidi (la destrucció d’un o més ecosistemes) en el codi penal són algunes de les reivindicacions en què es treballa des de la URV.

I la litigació climàtica, un altre àmbit a l’alça ja que cada vegada hi ha més sentències a favor de ciutadans que denuncien com els seus drets son vulnerats per la inacció dels estats (malalties, pèrdua de qualitat de vida…). És un dels temes que actualment centren les investigacions i també la formació, ja que amb els estudiants del màster, i de fet també amb diferents universitats europees, es desenvolupen eines de litigació climàtica, per veure com es poden protegir els drets en aquest context d’emergència climàtica, la qual cosa els serveix, també, per elaborar guies per formar els estudiants.

“No podem ignorar que el canvi climàtic és aquí i que cada vegada hi haurà més fenòmens relacionats, i ens hem d’adaptar a les conseqüències des de tots els àmbits, també els efectes socials. Donar cobertura a un sistema econòmic que no té en compte els límits del planeta és contraproduent i no adoptar mesures és irresponsable. Tots els sectors han d’estar-hi a l’alçada”, conclou Susana Borràs.

Josep Maria Arauzo: “Analitzem quines són les barreres i quins els facilitadors de la implantació de mesures d’economia circular per part de les empreses”

També ha d’estar a l’alçada, i de manera especial, el sector econòmic, i per això des de la URV es busquen les alternatives per fer el canvi a un model econòmic més sostenible. Josep Maria Arauzo, professor del Departament d’Economia i investigador del Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat (ECO-SOS), està treballant actualment sobretot al voltant de l’economia circular, clau per deixar enrere els mètodes obsolets que han portat a l’escalfament global: “Mirem quines són les barreres i quins els facilitadors de la implantació de mesures d’economia circular per part de les empreses.”

Segons Arauzo, en aquest context de transició ecològica i energètica hi ha uns costos addicionals per part de les empreses, que han d’adaptar-se a una nova manera de produir i organitzar la producció. “Això suposa uns costos, però també és una oportunitat a nivell de nous mercats, de nous perfils professionals. Això les empreses ho tenen cada vegada més clar -assegura Arauzo- i per això s’avancen a restriccions futures, a canvis a les cadenes de valor, que cada vegada han de ser més locals, amb menys consum d’energia, d’aigua… Han d’adaptar l’operativa a un marc normatiu cada cop més conscient de la manca de sostenibilitat del model actual.” Arauzo considera important que les empreses estiguin conscienciades, però també que l’administració les acompanyi amb compensacions i incentius -que no és despesa pública, sinó inversió de futur, assegura-, perquè al final les companyies necessiten que l’aposta per la sostenibilitat els surti a compte.

“I, més enllà d’això, les administracions han de tenir una visió global amb paquets de mesures. Per exemple no es pot incentivar el cotxe elèctric si després no hi ha prou punts de recàrrega”, afirma Arauzo. En aquest sentit, actualment s’està treballant en un pla de transició energètica amb l’ajuntament de Reus: “Els estem posant sobre la taula quines mesures poden implementar al voltant de les energies renovables per redissenyar la dimensió energètica de la ciutat”, explica l’investigador de l’ECO-SOS, segons el qual “aquest és un bon exemple de projecte multidisciplinari de transferència de coneixement, que surt d’aquesta casa per encàrrec d’una administració pública i que inclourà un receptari de mesures possibles per aplicar. La decisió política és decidir quines s’apliquen”.

Josepa Canals: “Nosaltres fem els estudis i les mesures de prevenció són responsabilitat de les administracions. Però no ens és gaire fàcil arribar-hi”

Un altre àmbit que la URV no passa per alt són els efectes de la contaminació sobre la salut de les persones, especialment la mental. Ho explica Josepa Canals, professora del Departament de Psicologia i investigadora del grup de recerca Nutrisam (Nutrició i Salut Mental): “Analitzem com l’aire del nostre entorn pot afectar la salut, a partir de tòxics que poden venir del tràfic, de les indústries… La zona de Tarragona és crítica en aquest sentit. Això ho mirem a través dels embarassos, si els tòxics que durant la gestació assimila la mare, a través de l’aire o de la ingesta d’aliments contaminats, van al fetus i afecten el seu desenvolupament neurològic.”

La seva col·lega del grup de recerca, Victoria Arija -professora, en aquest cas, del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques- afirma que, efectivament, existeix aquesta correlació entre la contaminació de l’ambient en què s’ha gestat el nadó i la possibilitat de patir problemes en el seu neurodesenvolupament: “Ingerint aliments entren contaminants industrials davant dels quals el consumidor no pot fer res, ja que no es detecten, no fan pudor… Són microplàstics, com els que contaminen el marisc i el peix, els aliments més contaminats tot i que s’han de recomanar perquè són saludables.” Canals recorda, per exemple, que els infants que tenen a l’orina més nivell d’alguns metalls nocius, presenten més símptomes de dèficit d’atenció, menor capacitat intel·lectual… “Són patologies que van en augment i la situació ja és alarmant”, admet Arija. Les dues investigadores apuntes que els últims anys s’ha detectat un augment en la prevalença de l’autisme, probablement per aquestes mateixes raons.

Per tant, la recerca posa sobre la taula més elements que deixen clar que la deriva de contaminació que explica el canvi climàtic s’ha de revertir. “Nosaltres fem els estudis i les mesures de prevenció són responsabilitat de les administracions. Però no ens és fàcil arribar-hi, incidir en els departaments de salut”, lamenta Josefa Canals.

També dins l’àmbit de la salut busquen repercussió dos projectes en què participa la URV i que tenen per objectiu avaluar com impacta el canvi climàtic en les persones que pateixen malalties cròniques. Coordinada per la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa, i en què també hi participen el Servei Meteorològic de Catalunya i la UPC, la recerca, pionera a nivell internacional, pretén extreure indicadors científics que permetin anticipar-se i incidir en la millora de la salut d’aquestes persones elaborant recomanacions i estratègies a escala global per adaptar els sistemes sanitaris als reptes derivats del canvi climàtic. Hi participaran activament els investigadors Maria Vinaixa i Òscar Yanes, del grup de recerca Mil@b de la URV.

Joaquim Rovira: “Falta molt de camí per recórrer en la recerca sobre la toxicitat dels microplàstics, però cada cop hi ha més evidències que afecten la nostra salut”

Parlaven Josepa Canals i Victoria Arija de la contaminació del peix i el marisc. On més s’ha investigat sobre aquesta problemàtica és al Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (Tecnatox) de la URV, que acumula unes quantes recerques sobre la contaminació per microplàstics, un altre dels maldecaps d’aquests temps d’emergència climàtica. Segons uns dels seus investigadors, Joaquim Rovira, la majoria d’organismes marins que es consumeixen en contenen, sobretot els mol·luscs, de manera que un consumidor mitjà adult ingereix anualment uns 8.000 microplàstics, i pot arribar als 20.000 cada any en els casos de grans consumidors.

“Encara falta molt de camí per recórrer en la recerca sobre la toxicitat dels microplàstics, però cada cop hi ha més evidències que aquestes partícules com les substàncies que incorporen afecten la nostra salut”, assegura Rovira. Segons les investigacions de Tecnatox, sabent el material i la forma dels microplàstics contaminants, que tenen diferents orígens però que solen acabar al mar, es pot deduir d’on provenen: fibres de polipropilè de les xarxes de pescar, poliamides de les fibres sintètiques de la roba, partícules de polietilè de bosses d’un sol ús… Es fa evident, segons Rovira, que calen canvis en el model productiu i un augment del respecte pel medi ambient.

Joan Manel Vallès: “Els resultats dels nostres estudis han d’ajudar a demostrar que la implantació d’energia renovable, que en cal molta, és beneficiosa per a tothom”

Per caminar cap a un model econòmic sostenible, per avançar en la transició ecològica, són claus les energies alternatives. Són uns quants els grups de recerca de la URV que treballen per potenciar i difondre ls energies renovables. Al Departament d’Energia Mecànica, per exemple, Joan Manel Vallès i Dieter Boer cerquen solucions renovables i proposen models energètics alternatius. Vallès explica, per exemple, que preparen propostes per a municipis amb una combinació de tecnologies i de diferents dimensions, per tal que triïn en funció del pressupost, de l’impacte: “Ho plantegem com una comunitat energètica i que de les opcions de tecnologies renovables escullin la combinació que els interessi. Son comunitats no aïllades, estan connectades a les xarxes, de les quals per exemple també poden agafar electricitat, ja que consumir només el que generen és molt difícil, es necessita dimensionar molt les instal·lacions. Al final es busca el millor balanç econòmic.”

Dieter Boer explica que en el context d’un pla del govern català per reduir les emissions de diòxid de carboni –“per anar bé necessitaríem multiplicar per vint la capacitat de les energies renovables”, recorda- estan estudiant la possibilitat d’instal·lar plaques fotovoltaiques als sostres de les zones rurals. A partir d’un mapa cadastral miren l’espai disponible, les dades climàtiques i els consums actuals d’energia. “Al final necessitem una barreja d’energies, ja que el sol i el vent no sempre estan disponibles i cal combinar, emmagatzemar… I en necessitem molta quantitat”, afirma. Han calculat que ocupant un terç dels sostres es pot generar el 30% de l’energia que es necessita actualment.

A les zones rurals és on hi ha espai disponible per a les renovables i menys consum d’energia, de manera que es pot generar un excedent que pot ser font addicional d’ingressos per als pobles i, per tant, reportar beneficis socials. I és que un dels aspectes que han detectat que també cal tenir en compte en la implantació d’energies renovables és el malestar social existent en zones de Catalunya en què n’hi ha molta concentració. Tothom diu sí a les renovables, però no a casa seva. “Una tasca que hem de fer ara és molta pedagogia per tal que hi hagi acceptació social. Els resultats dels nostres estudis han d’ajudar a demostrar que és beneficiós per a tothom”, diu Joan Manel Vallès, que reitera que l’energia consumida actualment és molt alta, de manera que cal molta generació de renovables.

Vallès i Boer expliquen que entre les fonts alternatives d’energia, una de les que té futur és la biomassa, ja que n’hi ha en excés -la qual cosa és problemàtica-, per exemple perquè els boscos no s’exploten. De fet, a la URV hi ha més grups que investiguen al voltant de l’aprofitament de la biomassa i d’altres residus -com ara el grup de recerca Tecnio AMIC (Aplicacions Mediambientals i Industrials de la Catàlisi) de Francesc Medina-, així com al voltant dels biocombustibles, de l’hidrogen verd… La Càtedra URV-Fundació Repsol de Transició Energètica canalitza molta de la feina que es fa en aquest sentit.

I encara cal apuntar més projectes concrets al voltant del canvi climàtic, com ara la recerca del Departament de Bioquímica i Biotecnologia sobre els seus efectes sobre la vinya i la qualitat del raïm i del vi; la investigació de la Unitat de Micologia i Microbiologia Ambiental que ha detectat noves espècies de fongs potencialment patògens per als humans que han aparegut a causa de la sequera; l’estudi del Departament de Geografia que explora com impacta el canvi climàtic en les diades castelleres, en què es pateix cada cop més calor… A més, moltes de les activitats de divulgació de la URV (Nit de la Recerca, Setmana de la Ciència, reptes per a estudiants com ara els hacakatons…) tenen el canvi climàtic, les seves conseqüències i les solucions per fer-hi front, com a temàtica habitual.

Enric Aguilar: “El canvi climàtic no es pot abordar des d’un únic camp de coneixement, i a la URV tenim totes les línies de recerca implicades, que són molt potents”

Així, amb tanta tradició en recerca sobre canvi climàtic i amb tanta feina feta i per fer, la creació de l’IU-RESCAT era oportuna per “fixar una perspectiva panoràmica per abordar una problemàtica tan complexa”, tal i com afirma el seu director, Enric Aguilar, segons el qual el canvi climàtic no es pot abordar des d’un únic camp de coneixement i cal aprofitar que a la URV hi ha totes les línies de recerca implicades. “El que fem també és ajudar-nos els uns altres. Ara per exemple analitzem potencials eòlics, de radiació solar, i això té un component atmosfèric, però també de com es trasllada a l’energia, d’ordenació del territori, hi ha un impacte econòmic, una legislació al darrere…”

Tampoc s’oblida la formació, ja que l’IU-RESCAT és al darrere del postgrau sobre comunitats energètiques renovables locals que s’imparteix amb l’Associació Catalana de Municipis a través de la FURV i la Federació Municipalista d’Impuls Territorial. “I aquí desfilen una bona part dels grups de recerca de l’institut, de manera que s’ofereix una visió molt global”, diu Aguilar.

En definitiva, el director recorda que l’IU-RESCAT el formen grups molt potents en els respectius àmbits de recerca que continuen fent projectes individuals però que quan s’uneixen, interaccionen i intercanvien idees els resultats multipliquen els seus efectes i són claus per aportar propostes, dades i models per tal que les preses de decisions en aquests temps d’emergència climàtica siguin el més encertades possible. El futur del planeta està en joc.