La URV ja fa anys que és referent en l’anàlisi de les problemàtiques generades per l’activitat turística, sobretot la massificació i la seva repercussió en la cohesió social, l’habitatge i la mobilitat, i fa propostes cap a un model sostenible i compatible amb la població local i el territori

Gairebé 20 milions de turistes internacionals van visitar Catalunya el 2024. Una xifra rècord que no sembla que tingui topall a curt termini, amb cada vegada més gent de països emergents que ha conquerit el dret a viatjar. Aquesta gran quantitat de visitants tensiona, encara més, un territori dinàmic i complex de per si i en què, sobretot a les ciutats, com és el cas de Barcelona i Tarragona, els turistes comparteixen espais i serveis amb els residents. L’encariment dels preus de l’habitatge en les zones més turístiques, l’aglomeració de gent en determinats espais públics i la saturació de la mobilitat són conseqüències d’una problemàtica que centra, cada vegada més, el debat social.

Tot i que és sobretot en els últims anys que el tema ha guanyat actualitat, des de la Universitat Rovira i Virgili ja fa temps que es posa el focus en analitzar el comportament del turisme i la seva relació amb la societat i el territori que l’acullen, especialment el Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET), en funcionament des de fa 30 anys.

Aaron Gutiérrez, investigador de GRATET i director del Departament de Geografia de la URV, explica que a diferència de la gran majoria de la recerca acadèmica en turisme, molt autoreferenciada i centrada en l’oferta i la demanda, les lògiques de mercat…, la URV proposa una mirada molt més global de la matèria, analitzant també el context social i econòmic i tots els sectors que hi estan implicats, i es té en compte que “és una de les activitats amb més capacitat de transformació del territori i la societat, amb beneficis però també amb impacte”. “Aquesta mirada transversal del turisme i com incideix en altres dinàmiques és la que nosaltres assumim. Quin paper té la mobilitat, quin paper té en l’oferta d’habitatge, i com des de les administracions i la planificació territorial es pot incidir per tenir un model de turisme més sostenible”, afirma Gutiérrez.

I és que en molts territoris turístics, com és el cas de Catalunya, l’augment del nombre de visitants i la concentració en les zones més valorades provoca una massificació que posa en perill l’equilibri entre aquesta activitat i les que desenvolupen quotidianament els residents. “El turisme és un dels principals motors econòmics de societats com la nostra, però també és un dels grans generadors d’externalitats negatives, ambientals, socials, econòmiques…”, admet Aaron Gutiérrez, que avisa que per fer front als reptes que se’n deriven cal una planificació del turisme integrada en la planificació territorial global, la que té en compte la mobilitat, l’habitatge…, “ per tal de maximitzar els beneficis socials i econòmics i mitigar les externalitats negatives associades.

Per tant, segons Aaron Gutiérrez, “calen respostes integrades pensant en el turisme en relació a les altres activitats humanes que tenen lloc sobre el territori, integrar el turisme en les totes les dinàmiques i entendre les destinacions turístiques com territoris complexos”. És el cas de la Costa Daurada, on el turisme conviu amb la indústria, l’agricultura, la pesca, els serveis… i en què, per tant, cal regulació i planificació conjunta.

Incidir en les administracions i en els agents clau del territori és, precisament, un dels grans objectius de la investigació que es porta a terme a la URV i dels diferents projectes que hi centren la recerca. Un dels més ambiciosos és SMARTDEST, encapçalat per Antonio Paolo Russo i que aquests últims anys ha buscat esbrinar fins a quin punt el turisme i el seu creixement incideixen en la cohesió social de diverses ciutats europees, entre les quals Barcelona. “Quan parlem d’exclusió social, parlem de desplaçament residencial, de treballadors i ciutadans que han d’anar a viure més lluny per les pressions del mercat immobiliari; de casos de marginalització i d’invisibilització de la població resident; de dificultats a l’hora de portar a terme les activitats de cada dia, sobretot per part de la població més gran, i problemes que tenen a veure amb la saturació de l’espai, la qual cosa per exemple dificulta la mobilitat quotidiana dels residents o l’accés a bens de consum”, explica Russo.

I, realment, l’estudi, que va comptar amb la participació d’investigadors i investigadores de diverses universitats europees però impulsat i coordinat des de la URV, va concloure que la transformació turística de les ciutats augmenta els riscos d’exclusió social. El projecte va detectar que el turisme aguditza les desigualtats, augmenta la polarització i l’exclusió de zones residencials gentrificades, porta a una mobilitat ineficient i, en definitiva, perjudica la cohesió social i la integració.

Els projectes que es porten a terme des de la URV compten, sempre, amb la participació d’agents del territori i comunitats de veïns, i cerquen incidir en les administracions

Segons Russo, un dels valors de l’estudi, basat en enquestes i indicadors, és el fet de comptar amb les comunitats locals a l’hora de desenvolupar les idees i les conclusions. De fet, el projecte tenia com a últim estadi, per a cada cas d’estudi, un citylab, un procés participatiu amb agents locals per tal que valorin els resultats de l’anàlisi dels investigadors i que participin “en el disseny d’instruments i mesures polítiques que puguin tenir un impacte sobre aquestes formes d’exclusió”. Els projectes que es porten a terme des de la URV compten, sempre, amb la participació del territori i, a més, es fan en coordinació amb les administracions, en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona.

Precisament, una de les fites del projecte SMARTDEST és un mapa de risc de desplaçament residencial de la capital catalana, en què, tal i com explica Russo, s’ha creat un algoritme que avalua el risc de perdre la casa tenint en compte el mercat de l’habitatge i la renda mitjana familiar. “L’Ajuntament de Barcelona ho ha integrat a la seva basa de dades i, en teoria, ho té en compte a l’hora de dissenyar polítiques”, afirma Russo, que, no obstant, admet que no és fàcil que les administracions, massa canviants en funció dels colors polítics, i, per tant, molt curtteriministes, acabin fent cas de veritat a tot aquest coneixement que se’ls transfereix, que demana mirades àmplies, obertes, poc ideologitzades i a llarg termini.

L’habitatge és, per tant, un dels sectors sobre el qual el turisme massificat té un impacte major. A la URV, qui més promou la investigació, la docència i la transferència de coneixement al voltant d’aquest tema és la Càtedra UNESCO d’Habitatge. El seu director, Héctor Simón, explica que per a les anàlisis que fan es basen sempre en estudis i dades empíriques, ja que es tracta de ser el màxim d’objectius possible perquè un dels seus propòsits és “buscar l’equilibri entre posicions maximalistes”, fer de pont, de generador de diàleg, entre els interessos, sovint oposats, que existeixen al voltant de l’habitatge.

Així, amb dades a la mà, segons Héctor Simón els habitatges d’us turístic (HUT) representen només el 2% del parc total d’habitatges a l’estat i, a més, considera que, en general, el seu impacte real en el mercat privat està per demostrar. Això sí, en determinades zones turístiques, si es detecta que hi ha un excés d’allotjaments turístics, llavors sí que es poden fer actuacions “de cirurgia més que no pas de brotxa grossa”: “Es pot zonificar si hi ha evidència científica de concentració de HUT en una àrea, i llavors actuar-hi en conseqüència. Per exemple, la llei catalana i l’espanyola donen potestat a les comunitats de propietaris per regular o, fins i tot, prohibir aquestes activitats. I si no són un problema, llavors simplement es tracta de controlar-los segons les normatives, sobretot si n’hi ha d’il·legals, si ocasionen molèsties…”

De totes maneres, Héctor Simón considera que una actuació contra els habitatges d’us turístic no implica que es posin al mercat privat de lloguer. “És naïf pensar que prohibint els HUT, el 80% dels quals són segones residències, aniran a parar al mercat privat de lloguer per abaratir-lo”. Segons el director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, “els HUT no són la causa, sinó la conseqüència de polítiques erràtiques que han impossibilitat l’accés a l’habitatge en propietat i han provocat inseguretat jurídica als propietaris que volen posar el seu pis o la seva casa al mercat privat de lloguer”.

Simón critica la llei adoptada el 2023 pel govern català per la qual se suspenen llicències durant cinc anys fins que les administracions locals modifiquin els planejaments i concedeixin llicències en funció de l’habitatge disponible. “El que cal fer són polítiques per mobilitzar aquest habitatge d’us turístic cap al mercat privat residencial, que sigui atractiu, amb incentius fiscals per exemple, i que hi hagi seguretat jurídica i la certesa que es pot llogar en aquest mercat i cobrar la renda corresponent”, conclou. Com també apuntava Russo, Héctor Simón lamenta que en les administracions hi ha “més ideologia que lògica”.

Aaron Gutiérrez, per la seva banda, ha fet estudis com a investigador de GRATET, sobretot, al voltant de la mobilitat. Ell també posa sobre la taula la manca de planificació dels governs al voltant d’un tema amb un gran impacte, ja que el turisme implica un elevat us dels transports públics i privats, i per tant, és un dels causants del canvi climàtic. “El turisme no està integrat en la planificació urbanística i territorial en un país tan turístic com Catalunya. No es té en compte que durant tres o quatre mesos la mobilitat es multiplica”, lamenta. Antonio Paolo Russo també recorda que la Comissió Europea, en el seu marc polític, té molt poc en compte els problemes d’exclusió social que genera el turisme.

Per continuar incidint, malgrat tot, en els governs i la societat, des de GRATET han tirat endavant, darrerament, dos projectes centrats en la mobilitat i la sostenibilitat. ADAPTOUR analitza, amb una mirada àmplia, l’adaptabilitat de les destinacions turístiques en un context d’emergència i de crisi climàtica, social i econòmica. “Una de les línies és la mobilitat, i analitzem les pautes dels turistes. La seva mobilitat és més intensa que la dels locals, per tant és molt important”, recorda Gutiérrez. A partir d’aquí les administracions, sobretot les locals, han de gestionar la mobilitat tenint en compte l’augment considerable en determinats moments de l’any: “Cal posar-hi límits, però també planificar i regular.”

Els creueristes, per exemple, analitzats en l’estudi, són un col·lectiu que té una visita curta però durant la qual volen veure moltes coses. Per tant l’impacte i la visibilitat és alta, ja que van als hotspots (els punts més atractius) que queden col·lapsats durant una estona. Per tant és important tenir en compte com es mouen, segons considera Aaron Gutiérrez.

VISITMOB, per la seva banda, és un projecte centrat exclusivament en analitzar la mobilitat dels turistes a Barcelona i el seu impacte en la mobilitat dels residents. Cofinançat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació la Caixa, la novetat del projecte és que també es tenia en compte la mobilitat dels visitants d’un dia, ja siguin estrangers allotjats en localitats de la costa o catalans que passen el dia a la capital. “Aquests dos col·lectius s’han estudiant molt poc”, recorda Gutiérrez.

Gairebé 4.000 enquestes entre tots aquests visitants de diferents tipologies van dibuixar les pautes d’aquesta gran població flotant, i partir d’aquí es va analitzar com influeix en la qualitat de vida i la mobilitat dels locals: “Vam detectar massificació en determinats espais públics i congestió de serveis, sobretot del transport públic. I, com era esperable, vam detectar la percepció negativa del turisme en els barris més visitats i, com sol passar, que els ciutadans en situació més precària són els més perjudicats pels problemes de mobilitat.”

Un cop més, la recepta és clara: plantejar estratègies de mobilitat, consensuades amb tots els agents, en què la dels turistes s’integri totalment en la dels locals. Segons Aaron Gutiérrez, “a Catalunya li cal un pla de mobilitat turística de forma urgent, entenent el paper que juga el turisme i que és indestriable de la resta d’activitats del territori, fer-ho de manera integral”.

Cap a la sostenibilitat

En aquest sentit, Russo també té clar que la política del turisme ha d’estar molt vinculada a la política social, de l’habitatge, de la mobilitat… Tenint-ho tot en compte en el seu conjunt es pot planificar una ciutat resilient, inclusiva per als ciutadans. “Si es pensa en el turisme només com un factor de creixement econòmic tots aquests enllaços es perden”, afirma Russo, que considera que s’ha de posar sobre la taula el decreixement turístic com a opció: “No s’ha de créixer necessàriament. Es pot innovar, millorar la productivitat, la competitivitat, ser més sostenibles ambientalment i socialment… Que hi hagi més especialització i qualitat en els llocs de treball turístics, massa precaritzats; que la població local es beneficiï del turisme amb un retorn, com ara un millor manteniment dels espais i més serveis també per a ells; que hi hagi més complementarietat amb la cultura i l’educació…”

De fet, aquest reguitzell d’idees apuntades per Antonio Paolo Russo ja fa temps que es materialitzen, a la URV. Per exemple, dues investigadors del mateix grup GRATET, Marta Nel·lo i Alba Font, han tirat endavant iniciatives al voltant del turisme de benestar i de les àrees naturals i els camins de ronda com a aliats d’un turisme sostenible, i treballen en el projecte Bases per a un model de turisme accessible i inclusiu en l’àmbit territorial del GALP Costa Daurada, que té per objectiu contribuir al desenvolupament de l’economia blava, la vinculada al mar (turisme, pesca…), des d’un punt de vista sostenible i inclusiu. Qui impulsa aquest projecte és ICLEAT (International Center for Lifelong Learning Tourism), un centre de formació i recerca de la Fundació URV, creat aquests últims anys, que respon a les necessitats d’un sector turístic en canvi constant i que pretén donar eines als professionals del sector per fer del turisme una activitat més sostenible, inclusiva i de qualitat.

“El sector evoluciona i s’ha d’adaptar a una sèrie de canvis: legals, de sostenibilitat, relacionats amb el canvi climàtic, de responsabilitat social…”, explica Marta Nel·lo, que n’és la directora. Ella també dirigeix la Càtedra d’Innovació i Recerca Turística Salou-Costa Daurada, amb la mateixa filosofia, ja que treballa per consolidar la destinació com a referent en turisme innovador, sostenible, accessible, intel·ligent i en cooperació amb tots els agents del territori. Tot plegat, iniciatives per fer que el turisme sigui una activitat menys invasiva i amb menys impacte i, sobretot, estigui en equilibri amb el territori i la gent que l’habita.