L’Aprenentatge Servei és una proposta educativa de la URV, pionera i referent, que facilita que l’estudiantat realitzi els seus treballs i projectes acadèmics prenent com a objectes d’estudi necessitats reals de les entitats socials

“La feina que fan les entitats socials no té preu.” La frase ressonava feia temps dins les parets del Club Social la Muralla de Tarragona. Necessitaven anar més enllà del tòpic benintencionat i comptabilitzar monetàriament l’impacte de la seva tasca al voltant de la reinserció social de les persones amb problemes de salut mental, per reivindicar el seu paper clau dins la societat i l’estalvi de recursos que suposa. Paral·lelament, William Alomoto buscava una entitat com a cas d’estudi per a la seva tesi dins del programa de doctorat en Economia i Empresa de la URV, basada, precisament, en avaluar el retorn de les inversions públiques a entitats socials. Les peces encaixaven, però calia que algú les posés en contacte. “Em vaig assabentar de l’existència del Programa d’Aprenentatge Servei de la URV, vaig anar al Mercat de Projectes Socials que organitzen cada any i allà vaig conèixer la gent de la Muralla i les seves necessitats. I tot va quadrar”, explica Alomoto.

El Programa d’Aprenentatge Servei (APS) és una proposta educativa, en què la Universitat Rovira i Virgili és pionera i referent des que l’aplica fa més d’una dècada, que combina processos d’aprenentatge amb serveis a la comunitat a través d’entitats socials. L’objectiu és formar de manera integral professionals socialment responsables, ja que juntament amb l’assimilació de continguts, competències i habilitats pròpies de cada titulació per part de l’estudiant, es desenvolupa el seu compromís cívic i social amb el territori.

Per tant, es tracta que estudiants de la URV realitzin les pràctiques d’assignatures, treballs de fi de grau i de màster i tesis doctorals prenent com a objecte d’estudi necessitats reals de les entitats socials que col·laboren amb el programa. Així, l’estudiant es forma i l’entitat tira endavant projectes amb repercussió social. William Alomoto i la Muralla, per exemple, de seguida es van posar d’acord i van anar per feina. El doctorand, després de fer més d’un centenar d’enquestes i entrevistes, d’analitzar sobre el terreny les activitats de l’entitat i d’assignar un valor monetari als seus beneficis socials utilitzant la metodologia SROI (Social Return on Investment), va determinar que per cada euro d’inversió, la Generalitat se n’estalvia dotze. “Les persones que assisteixen al club porten una vida més saludable, fent esport i d’altres activitats, de manera que van menys al metge, tenen menys recaigudes i, a més, se’ls baixen les dosis dels medicaments que prenen, disminuint per tant les despeses de la Seguretat Social”, assegura William Alomoto, graduat en Economia al seu país, Equador, i que a la URV, a més de la tesi doctoral, hi ha cursat el màster en Emprenedoria i Innovació.

Des del Club Social la Muralla estan encantats amb la feina d’Alomoto i els resultats de la tesi, publicats a la revista científica Social Enterprise Journal, els són molt útils. La seva coordinadora, Paula Ulloa, explica que han presentat l’informe a la Generalitat i a Salut Mental Catalunya, la federació que agrupa les entitats del sector, per tal que vegin que els diners que s’hi destinen no es malgasten, ni molt menys. Ulloa admet que sovint se senten infravalorats, i que traduir els seus fruits en diners, malgrat la fredor que implica, en demostra la professionalitat i els legitima a l’hora de demanar més recursos. Ja fa uns anys que la Muralla participa en el Programa d’Aprenentatge Servei de la URV (també els han digitalitzat una guia de recursos i els han fet un estudi de mercat sobre la possibilitat d’obrir un altre centre a la ciutat) i no dubta que continuaran col·laborant-hi. “Estem molt contents de formar-ne part, ens és de gran utilitat”, conclou Ulloa.

William Alomoto ha posat valor monetari a la feina del Club Social la Muralla per reivindicar-ne la tasca i perquè tinguin arguments per demanar més recursos

Com que fa anys que el programa funciona a la URV, que va ser la primera universitat de l’estat en regular-lo, el 2012, moltes entitats socials del territori el coneixen i envien propostes a l’Oficina d’Igualtat i Compromís Social, des d’on es gestiona. Després de comprovar que l’entitat compleix amb els requisits del programa (que sigui sense ànim de lucre, que no hi hagi competència deslleial…) i que el projecte encaixa acadèmicament amb l’oferta de la URV, s’inclou en el Catàleg Digital de Projectes APS, on cada any n’hi ha al voltant d’un centenar i que l’estudiantat i el professorat poden consultar. Ja fa setmanes que tenen disponible el corresponent al curs 2025/26. Sovint, però, és la mateixa Universitat la que contacta amb entitats que potencialment encaixen amb la iniciativa i que poden fer l’oferta més rica i variada, i s’exploren vies de col·laboració.

A més del catàleg, cada primavera se celebra el Mercat de Projectes Socials, en què es fomenta el contacte directe entre totes les parts implicades. Les entitats exposen les seves necessitats en forma de projectes, el professorat comprova quins poden integrar les pràctiques de les assignatures i l’estudiantat hi cerca inspiració per als treballs a desenvolupar en el marc de les seves titulacions. A més, estudiants i entitats que ja han participat en el programa expliquen la seva experiència.

Fa dos anys, Ndaye Rokhaya va assistir al mercat, però no va acabar de trobar-hi el que buscava. Estudiant del doble grau en Dret i Relacions Laborals i Ocupació, estava interessada per al seu TFG del curs següent en la regularització dels menors estrangers no acompanyats (MENA). “Hi vaig anar sobretot per informar-me sobre l’APS i copsar les necessitats de les entitats i els seus projectes. Va ser útil i interessant, però no n’hi havia cap que treballés específicament el meu tema”, explica Ndaye. Això, però, no va ser cap problema per a l’àrea d’Aprenentatge Servei, que quan va escoltar les necessitats de l’estudiant es va posar en contacte amb dos CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa), que són les institucions concertades que acullen i assisteixen aquests menors. I, precisament, buscaven qui els assessorés jurídicament.

Les peces, un cop més, encaixaven, i Ndaye Rokhaya va començar a treballar en el seu TFG i en satisfer les necessitats del CRAE la Pastoreta i el CRAE Codina, de Reus, que volien saber quin era exactament el seu paper en el procés de regularització dels menors no acompanyats. “Ells tenen molt clara la seva funció social pràctica, la d’ajudar els nois i noies en tot el necessari en la transició cap a la vida adulta, però no tant el context jurídic”, admet Rokhaya, que de seguida va comprovar que la llei és complexa, densa i difícil d’interpretar. Malgrat això, la investigació li va permetre constatar que els CRAE tenen un paper clau en el procés de regularització dels menors no acompanyats, i així va poder definir quins tràmits han de fer i sota quins paràmetres han de contactar amb la Generalitat i la DGAIA perquè enllesteixin el procés. “Clarificar les coses va servir, de rebot, per comprovar que els CRAE no tenen recursos suficients per desenvolupar aquestes tasques”, afirma.

Així, els CRAE compten ara amb una guia detallada i ordenada dels passos a seguir en aquests processos, mentre que Ndaye Rokhaya té més clar, després d’aquesta experiència, cap on vol encaminar el seu futur professional. D’entrada, per al TFM del màster en Advocacia i Procura que farà l’any que ve utilitzarà també l’APS. “M’encanta saber que el meu treball té un impacte real”, afirma. I, més enllà, la pràctica li ha servit per confirmar que hi ha molta feina a fer en l’assessorament jurídic i legal a entitats socials, a població immigrada… Apassionada pel dret internacional privat, té ganes de continuar investigant al voltant de les lleis per contribuir a transformar la societat per fer-la més justa.

Assignatures amb funció social

Però també hi ha assignatures que tenen pràctiques que es realitzen a través de l’APS. És el cas de “Treball social i diversitat funcional”, del grau en Treball Social. Tal i com afirma la seva coordinadora, Neus Cárdenas, l’assignatura encaixa a la perfecció amb la filosofia del programa, i per això ja fa uns quants anys que van de bracet. Aquest curs, per exemple, han col·laborat amb l’Institut Narcís Oller de Valls, on tenen un itinerari formatiu específic (IFE) per a alumnes amb discapacitat intel·lectual, i amb la Fundació ECOM, que treballa per a la inserció laboral de persones amb discapacitat física. L’estudiantat de l’assignatura ha elaborat un informe, per tal que l’utilitzin les dues entitats, que té per objectiu convèncer empreses i entitats del territori de la idoneïtat de contractar persones amb aquesta diversitat funcional.

“S’apel·la a la responsabilitat social corporativa de les empreses, i es deixen clars els avantatges d’aquestes contractacions, també per les aptituds d’aquests futurs treballadors”, assegura Neus Cárdenas, que explica que, com a exercici final, les estudiants presenten l’informe a les empreses -aquest curs han sigut Decathlon i la Federació d’Empreses d’Hosteleria i Turisme de Tarragona (FEHT)-, amb la presència també de les tècniques de les entitats. “Funciona molt bé, ja que són unes quantes les empreses i associacions de referència que han rebut aquests informes, com ara l’AEQT o PIMEC. Des de la facultat busquem les possibles empreses, coordinant-nos amb les entitats. Ens porta molta feina, però és molt gratificant”, afirma Neus Cárdenas, segons la qual la URV, a través de l’APS, fa de pont entre les entitats i els seus usuaris, i el món laboral. “I també es fa xarxa, amb molts intercanvis de contactes, i es trenquen barreres i prejudicis i es transformen les mirades”, hi afegeix.

També es troba dins el programa “Habilitats comunicatives”, una assignatura compartida per diverses titulacions de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, entre les qual el grau en Educació Social. Un grup d’estudiants van rebre l’encàrrec d’ajudar el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) a divulgar les seves accions per conservar l’ofegabous, un petit amfibi. El resultat, diferents peces informatives en què es posa en valor i es transmet a la societat la feina de l’entitat ecologista.

Una de les característiques de l’APS de la URV, i que el fa singular i especialment referent, és la transversalitat, ja que des dels seus inicis hi han estat inclosos tots els àmbits del coneixement. Aquesta característica, i la llarga trajectòria, fan que les xifres siguin importants: prop d’un miler de projectes, més de 6.000 estudiants i més de 500 entitats han passat fins ara pel programa. Per això moltes universitats que han anat incorporant aquesta metodologia s’emmirallen en la URV, i la tècnica del programa, Avril Lombardi, ha fet unes quantes formacions, tant específiques com més genèriques, arreu de l’estat i també a la resta d’Europa. La URV també és pionera en la celebració del Mercat de Projectes Socials, que reflecteix la transversalitat i interdisciplinarietat de la iniciativa, i en la confecció d’un catàleg tan extens i complert.

No és estrany, per tant, que Pau Solé Boncompte, quan buscava idees per al treball de final del grau en Enginyeria de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions, trobés de seguida el projecte ideal. Interessat en la domòtica, va conèixer l’APS gràcies als seus professors i, dins del catàleg, va descobrir que Aprodisca, una entitat que treballa per la inserció social de persones amb discapacitat intel·lectual i gestiona pisos tutelats, necessitava solucions tecnològiques per millorar l’autonomia de les persones que hi viuen. Així, Pau Solé els va confeccionar una completa proposta amb disset aplicacions, algunes de les quals va posar en pràctica: sensors per controlar si a les nits els usuaris van al lavabo o a la nevera, per qualsevol incidència que es pugui prevenir; interruptors d’emergència connectats als mòbils de les cuidadores per si els usuaris amb més problemes de mobilitat s’han d’aixecar o pateixen alguna caiguda durant la nit; una aplicació de mòbil, molt visual, per informar als usuaris de la roba que s’han de posar en funció del temps, i fins i tot un sistema per canviar el color de la il·luminació per incidir en l’estat emocional i anímic dels usuaris.

“És molt gratificant que els treballs no es quedin a l’escriptori i, a més, siguin de gran ajuda per a persones que ho necessiten”, afirma Pau Solé

“Són aplicacions senzilles, però molt funcionals”, assegura Solé. “I barates”, hi afegeix Lídia Campàs, responsable d’Aprodisca, conscient que en una entitat sense ànim de lucre com la seva les despeses no es poden disparar. Campàs explica que les aplicacions els són de gran utilitat i que no només les tenen instal·lades al pis de la Selva del Camp en què Pau Solé va realitzar la pràctica, sinó també al que gestionen a Montblanc. És la primera experiència d’Aprodisca amb el programa d’APS (el van conèixer a través de la xarxa de serveis de salut mental), però no serà l’última, ja que la valoració és més que positiva. De fet, aquest curs han treballat amb un estudiant de Pedagogia en un projecte sobre accessibilitat i orientació.

“Ha sigut una gran experiència professional, i també personal. És molt gratificant que els treballs no es quedin a l’escriptori i, a més, siguin de gran ajuda per a persones que ho necessiten”, afirma Pau Solé. La incidència dels projectes sobre la societat, i que tot el procés, des de l’inici fins al final,  sigui real, és, segons Ndaye Rokhaya, molt enriquidor i els permet deixar la universitat “molt més ben preparades”. Així, els beneficis per als estudiants i, sobretot, per a les entitats, fan possible que l’APS sigui, tal i com afirma Rokhaya, “un programa que transforma veritablement la societat”. Un programa, a menys que William Alomoto digui el contrari, que no té preu.