Millorar les habilitats comunicatives dels professionals sanitaris i augmentar el temps que poden dedicar als pacients seria una condició per poder introduir la presa de decisions compartida en els programes de cribratge. Una actitud proactiva d'uns i altres facilitaria també la seva implementació

La presa de decisions compartides (PDC) en els escenaris genèrics de salut dista de la seva aplicació en els programes de cribratges. En un cas és un pacient malalt que ha de decidir entre possibles tractaments, mentre que en l’altre es tracta d’un usuari sa que decideix la manera de diagnosticar una possible malaltia en un context preventiu.

La principal funció dels programes de cribratge és la detecció precoç de malalties. No obstant això, malgrat els seus innegables beneficis, també posseeixen efectes adversos: sobrediagnòstic i sobretractament, falsos positius i falsos negatius. Els beneficis i efectes adversos generen als usuaris un context d’incertesa que pot disminuir, en part, mitjançant la pràctica de la presa de decisions compartides entre els sanitaris i els pacients. En aquesta presa de decisions es consideren els professionals sanitaris experts en l’evidència científica i els pacients experts en la seva vivència, experiència i creences de la seva condició de salut. D’aquesta manera, la seva implementació millora la participació dels pacients en les decisions de la seva cura i així millora la seva satisfacció o utilitat.

És per aquest motiu que les investigadores del Departament d’Economia de la URV Misericòrdia Carles, María José Hernández, María José Pérez, juntament amb investigadores d’altres institucions espanyoles, han publicat recentment en la revista Patient Education and Couseling, des de la perspectiva dels professionals sanitaris, aquells elements que faciliten i limiten (facilitadors i barreres) l’aplicació de la presa de decisions compartides en els diferents programes de garbellat, a través d’una revisió de la literatura científica.

Els resultats han demostrat que els elements que constitueixen tant les barreres com els facilitadors poden tenir el seu origen en tres agents involucrats: el sistema sanitari, el pacient i el mateix professional sanitari.

Les principals dificultats per a la implementació

Respecte de les barreres, la falta d’informació dels efectes adversos del cribratge és una limitant per al moment de prendre una decisió entre el professional i pacient. Davant això, la formació i l’entrenament en la comunicació del risc dels professionals sanitaris continua sent un objectiu que aconseguir amb la finalitat de poder informar dels riscos i beneficis del garbellat als pacients, de forma equilibrada i senzilla.

No obstant això, les barreres més esmentades provenen del sistema sanitari i el limitat temps destinat a les visites mèdiques és la més freqüent. La revisió demostra que per a aplicar la presa de decisions compartida es requeriria gairebé el doble del qual es destina a una visita de seguiment en atenció primària.

A més, els professionals van mostrar preocupació per les possibles denúncies per negligència en el cas que de la decisió conjunta resultés no realitzar el cribratge, i posteriorment el pacient fos diagnosticat de manera tardana. No obstant això, la recerca demostra que aquesta por és infundada, ja que els pacients que s’adhereixen a la presa de decisions compartida, en sentir-se més involucrats en la decisió, tendeixen a generar menys denúncies.

També es descriuen com a barreres la falta de flexibilitat en els protocols per a adaptar els criteris del garbellat al context de cada pacient. Davant això, conclouen que la medicina basada en l’evidència s’ha de conjugar amb una presa de decisions compartida, ja que es consideren les preferències dels pacients, els quals es fan corresponsables sobre la seva cura.

L’actitud del sanitari i el pacient, els facilitadors

D’altra banda, entre els facilitadors, els professionals sanitaris destaquen la capacitat de posseir una actitud activa per a involucrar al pacient. Si aquesta mateixa actitud es trasllada al pacient, i aquest està disposat a participar en les decisions de la seva salut, també conforma un element facilitador per a l’aplicació.

Finalment, els professionals consideren com a factor facilitador que els pacients siguin capaços i posseeixin les habilitats per a accedir, entendre i utilitzar informació sanitària ja que així són més conscients de les implicacions del procés del garbellat.

Les investigadores del projecte consideren que les eines d’ajuda a la presa de decisions -com els fullets i vídeos explicatius- permetrien acostar el model als professionals amb la finalitat d’ajudar-los a comunicar de forma equilibrada beneficis i efectes adversos, i als pacients els facilitaria la comprensió dels conceptes i resultats bàsics dels programes de prevenció per a sustentar les seves opcions.

Referencia bibliogràfica: María José Hernández-Leal, María José Pérez-Lacasta, María Feijoo-Cid, Vanesa Ramos-García, Misericòrdia Carles-Lavila “Healthcare professionals’ behaviour regarding the implementation of shared decision-making in screening programmes: A systematic review,” Patient Education and Counseling, 2021, ISSN 0738-3991,https://doi.org/10.1016/j.pec.2021.01.032.