Notes de premsa 06/06/2024
Una iniciativa pionera per canviar la vida a estudiants extutelats
El programa Amb-Èxit-Ed de la URV és el primer d'una universitat catalana d'ajuda a aquest col·lectiu, que valora el suport econòmic i, sobretot, l’acompanyament i la informació
El programa Amb-Èxit-Ed de la URV és el primer d'una universitat catalana d'ajuda a aquest col·lectiu, que valora el suport econòmic i, sobretot, l’acompanyament i la informació
“Ara no em mouria d’aquí, tinc suport i a qui recórrer en cas de dubtes. Em sento molt acompanyada.” Estudiar a la Universitat Rovira i Virgili no entrava en els plans de la Laura Frau, amb ganes de canviar d’aires després de l’institut, però una xerrada informativa, poc abans d’acabar el batxillerat, va modificar el seu pensament. En una família d’acollida des dels 8 anys, la Laura forma part del col·lectiu de tutelats i tutelades a qui s’adreçava aquella xerrada, impartida per les investigadores del Departament de Pedagogia de la URV Carme García Yeste i Regina Gairal. Gràcies a aquesta conferència va saber tot el que li ofereix el programa Amb-Èxit-Ed, el primer d’aquestes característiques que impulsa una universitat catalana, que rep el suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat i que aquest curs 2023-24 s’ha començat a implantar de manera pilot.
L’objectiu del programa és atreure a la universitat els nois i noies tutelats, un col·lectiu al qual generalment, sovint per prejudicis, se’l manté allunyat i poc informat dels estudis superiors. A més, un cop a la universitat, se’ls faciliten ajudes econòmiques, bàsicament per dinar al campus i adquirir el material necessari per a les pràctiques, i se’ls informa dels tràmits administratius i dels serveis que els ofereix la universitat. La Laura, un dels cinc alumnes de primer de grau —oficialment extutelats ja que la tutela s’acaba als 18 anys— que s’han acollit al programa, està molt contenta d’haver escollit finalment la URV i de com li està anant el primer curs de Pedagogia, però sobretot del suport que té i de saber que pot recórrer a algú (el programa compta amb professorat referent per a cada titulació) si té qualsevol dubte o problema. “Em mantenen informada i es preocupen per mi, però sense estar-me massa a sobre, que també s’agraeix”, afirma.
De fet, Carme Garcia Yeste, promotora del programa inspirant-se en un de similar de la Universitat del País Basc, valora molt de manera molt positiva el funcionament del curs pilot i destaca que, més enllà de les beques concedides, la clau és la informació: “El problema principal és que el col·lectiu tutelat no sap de quins avantatges disposa, com ara les places reservades que té cada universitat pública (una per grau) o la gratuïtat a les EOI. Quan s’aprova alguna nova llei, costa que les persones a qui va dirigida se n’assabentin. I després hi ha molts dubtes en els tràmits, que no són fàcils, en els requeriments de les beques… I que no es trobin, per exemple, amb el que li va passar a l’Olga.”
L’Olga Sánchez, que viu amb una família d’acollida des de molt petita, no ha pogut entrar al programa ja que estudia a la Universitat (cursa segon), però va ser clau en l’elaboració. Com apunta Garcia Yeste, va patir en la pròpia pell aquesta manca d’informació que el programa vol pal·liar. “Jo estudio Fisioteràpia, i em vaig matricular a primer a l’EUSES, el centre privat de Tortosa adscrit a la URV, perquè no sabia que, com a tutelada, comptava amb una plaça a la universitat pública”, lamenta, i afegeix que el segon curs sí que l’ha pogut fer a la URV gràcies a les gestions i la implicació del personal.
Un cop de mà imprescindible
Així, l’experiència de l’Olga i d’altres nois i noies va ser clau per identificar les necessitats dels tutelats i ajudar Carme Garcia Yeste i Regina Gairal a dissenyar el programa. “Es tractava que ens diguessin amb què els hauria agradat comptar quan van entrar a la universitat. Per exemple, tothom va coincidir que la beca menjador és bàsica. Així, doncs, el programa neix sobretot de les seves propostes, ja que són els qui millor coneixen la realitat del col·lectiu”, afegeix Garcia Yeste. A més, l’Olga participa en les xerrades informatives i dona un cop de mà en alguns tràmits, com en la sol·licitud de beques, tema en què assegura que és tota una experta. “Si la meva experiència serveix perquè altres persones puguin entrar a la universitat de manera assequible, fantàstic. La universitat no és fàcil per a ningú, però com a mínim que el col·lectiu tutelat no pateixi més obstacles que la resta, que disposin de les mateixes oportunitats”, sentencia l’Olga.
En definitiva, són circumstàncies com les que ha tingut Laura Frau, que li han permès gaudir de la vida universitària i del grau en Pedagogia en el seu camí cap a l’educació social. És una vocació que se li ha anat desenvolupant perquè, per la seva situació, ha conegut de molt a prop aquesta professió i la valora com ningú per la seva importància: “És una feina imprescindible.” La Laura, quan va fer els 18 anys, va preferir continuar amb la família d’acollida, ja que hi estava molt bé i no volia quedar-se sola. “Però m’ho pago tot, la compra, la roba, el carnet de cotxe… amb el préstec que rebem els que deixem de ser tutelats”, puntualitza.
Els 18 anys és un moment crucial per aquest col·lectiu, perquè han de prendre decisions vitals. “Com que en aquest punt, en què realment encara són molt joves, se’ls planteja que han de volar sols, sobretot els que han estat en centres d’acollida, i se’ls han d’explicar tantes coses, que sovint no hi ha lloc per parlar-los de la universitat, per no atabalar-los més. I nosaltres insistim molt als responsables d’aquests centres d’acollida que incorporin la universitat com una possibilitat més per a ells, i que des del programa ja ens preocuparem d’ajudar-los. Si alguna cosa els pot canviar la vida és la universitat”, afirma la coordinadora del programa. La Laura, com l’Olga, compten amb el suport clau de la família d’acollida, però els que han estat sempre en centres i amb 18 anys van a pisos tutelats, necessiten més acompanyament, ja que estan en un entorn poc propici per estudiar. Per ells, el programa de la URV té encara més valor.
Pel que fa als prejudicis, l’Olga reivindica que no se’ls ha de fer creure que no valen per estudiar, tal com passa sovint: “Que provinguem d’entorns complicats no vol dir que no tinguem lloc a la universitat, que no es pugui apostar per nosaltres.” La Laura, per exemple, està més que satisfeta amb el món que se li ha obert i com les expectatives que tenia han estat superades amb escreix. Té clar que més endavant s’involucrarà en el programa de mentoratge, també previst en el pla, per ajudar els nous alumnes universitaris.
Carme Garcia Yeste ja pensa en el proper curs després de cloure el pilot amb bona nota. De fet, ja van fer la xerrada informativa per al curs vinent als nois i noies tutelats dels instituts del territori, alguns dels quals ja s’hi han posat en contacte, de manera que són optimistes per omplir les deu places previstes de primer en un programa que ja té pressupost per als propers quatre anys. A més, es preocuparà que tots els extutelats i extutelades que entren a la universitat estiguin al cas del programa, tant els que ho han fet per nota com els que ocupen les places reservades. Però si no s’omplen totes les places, no hi ha cap problema, ja que el programa està pensat per ser flexible i adaptar-se als canvis que hi pugui haver, per exemple, si algun d’aquests estudiants vol marxar d’Erasmus o més endavant ha de fer un màster professionalitzador. A més, els cinc alumnes del curs pilot passaran, si no hi ha cap novetat, a segon.
El programa, per tant, anirà creixent, curs a curs, i ajudarà a trencar els murs amb què topa aquest col·lectiu perquè tinguin les mateixes oportunitats que la resta de joves. Com afirma Garcia Yeste, “no hi ha res més normalitzador que l’educació”.