El pintor va dissenyar el logotip de la Universitat i va ser-ne el primer doctor honoris causa. Amb motiu de la cloenda del centenari del seu naixement, l’obra original s’ha obert al públic i un vídeo artístic representa la seva creació

“Exclusiu”, “original”, “personal”, “d’un valor incalculable” i “d’importància internacional” són alguns dels termes que defineixen el logotip de la URV segons experts. Però, quina història s’amaga darrere d’aquesta imatge identificativa creada per l’artista internacional Antoni Tàpies?

Antoni Tàpies i Puig va ser pintor, escultor, filòsof, pedagog i escriptor. Va compaginar els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona amb els de dibuix a l’acadèmia de Nolasc Valls durant un breu període. Finalment, va acabar abandonant els estudis jurídics per dedicar-se a allò que realment l’apassionava: l’art. Les nombroses donacions d’obres per crear cartells i portades de llibres posen en relleu la voluntat de compromís cívic de l’artista, que fou un gran activista i defensor dels drets humans, la democràcia i la llengua i cultura catalana durant el franquisme. Influït pel dadaisme i el surrealisme, va anar formant-se de forma autodidàctica fins a ser considerat un dels referents internacionals de l’informalisme.

Amb la consolidació del prestigi internacional del pintor, diverses universitats li atorguen la distinció doctor honoris causa: el Royal College of Arts de Londres, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Glasgow i la Universitat de les Illes Balears. El 15 de març de 1994 també seria investit com el primer doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, i més tard, per la Universidad Complutense de Madrid i l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest.

La proposta del rector Martí

Joan Martí i Castell, aleshores rector de la URV, mantenia un vincle d’amistat amb Antoni Tàpies. És per això que l’any 1992, poc després de la creació de la Universitat, Joan Martí va proposar a l’artista dissenyar el logotip de la Universitat Rovira i Virgili. “Vaig pensar que era una gran oportunitat que algú com Antoni Tàpies, uns dels millors artistes contemporanis del moment, pogués deixar una empremta a la Universitat a través de l’emblema”, recorda Joan Martí.

“El context històric en el qual s’emmarca l’obra era molt favorable i positiu: eren temps de màxima projecció internacional degut a esdeveniments com els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 o la creació de noves universitats i de museus nacionals”, indica Jordi Carbonell, professor d’Art Modern i Art Contemporani de la URV. En definitiva, es tenia la consciència que cada cop s’anava a més. També feia relativament poc que l’artista Joan Miró havia pintat la famosa estrella blava de cinc puntes de CaixaBank, actual logotip de l’empresa.

Així doncs, Tàpies va acceptar la proposta sense dubtar-ho i va donar l’obra a la Universitat. “Que el logotip de la URV fos obra d’una persona reconeguda arreu del món volia dir que la institució tenia les ganes i l’obligació de projectar-se al món i, alhora, servir al territori”, explica Martí.

Desxifrant el logotip de la URV

De jove, Antoni Tàpies va emmalaltir i va començar a descobrir els corrents artístics i les avantguardes que tenien lloc fora d’Espanya. La seva obra s’emmarca en l’informalisme, un moviment artístic que va aparèixer a Europa després de la Segona Guerra Mundial centrat en l’abstracte i gestual. Concretament, s’emmarca dins la tendència matèrica per l’ús de diversos materials i objectes quotidians com cordills, papers de diari i marbre, entre d’altres.

Tot i això, l’informalisme no va tenir una influència directa en el logotip de la URV. Més aviat, la influència més gran que es pot veure és de la combinatòria de diverses branques del saber que feia Ramon Llull, filòsof, poeta i místic pel qual Tàpies sentia una especial admiració i fascinació.

En el logotip de la URV s’identifiquen diversos elements. En primer pla, s’aprecia d’una tonalitat vermell fort una ‘a’, que representa l’alfa, la primera lletra de l’alfabet grec. Aquest element, que emmarca la composició, simbolitza l’inici de la codificació de tot coneixement. Antonio Salcedo, professor jubilat d’Història de l’Art de la URV i autor d’El fons d’art de la Universitat Rovira i Virgili apunta que “la forma en la qual es dibuixa la lletra ‘a’, amb un traç imperfecte i espontani i que va desapareixent, podria estar lligada i inspirada en la cultura i filosofia oriental i l’espiritualisme, que també interessava molt a Antoni Tàpies”. Juntament amb la lletra omega, de color negre, representa el camp d’actuació de la Universitat, que comprèn tot el coneixement i va de principi (alfa) a fi (omega).

Tanmateix, el logotip no només parla de coneixement, sinó que també es relaciona directament amb el territori. En segon pla i també de color negre, s’identifica la lletra ‘tau’, fa al·lusió al símbol representatiu per excel·lència de la ciutat de Tarragona. Així doncs, Tàpies uneix la Universitat i societat i identifica el territori concret des del qual treballa la URV. Antonio Salcedo exposa que “l’artista ajunta la ‘a’ d’Antoni, la ‘t’ de Tàpies i de Teresa, el nom de la seva dona, però que, en aquest context, la ‘t’ també és de Tarragona i inclús podria ser de Tecla, la patrona de la ciutat”. Cal destacar a més la presència de la creu, signe universal i cruïlla on es troben moltes coses que semblen oposades, però que estan connectades, com els punts cardinals.

Amb tot, Antoni Tàpies dissenya el logo en un quadrat, que representa la terra, a la qual s’hi sentia molt arrelat i que, de nou, fa referència també a Tarragona. “Amb aquest disseny i elements que incorpora, Antoni Tàpies aconsegueix connectar allò universal, que és el coneixement de la universitat, la creu i la terra, i allò local, que és Tarragona”, destaca Salcedo. Pel que fa als colors escollits, Jordi Carbonell assegura que “són tonalitats que representen i identifiquen les obres de Tàpies, ja que hi predominen les tonalitats càlides i els colors negres, vermells i terra”.

En qualsevol cas, aquestes són algunes de les múltiples interpretacions de l’obra de Tàpies. Encara més, en el discurs d’acceptació del doctorat honoris causa, l’artista, en un intent de refredar les interpretacions entorn la donació feta a la URV, apunta: “Qui sap si totes les nostres obres només són això: intents de respondre aquella incògnita, aquell interrogant, aquella x, aquella tau. Aquella creu… que segueixen trobant-se quan s’arriba als límits del coneixement”.

Exclusiu i diferenciador

Si ens fixem en els logotips d’altres universitats, es detecta una tendència. “La majoria d’ells són escuts antics i de caràcter més tradicional, tal com ho fan les universitats americanes o britàniques. Altres són de nou encunyament, tenen un estil més modern i fan referència a algun element característic del lloc geogràfic on es troba la universitat. Ara bé, poques universitats poden presumir de tenir una obra d’un artista internacional com a logotip”, manifesta Jordi Carbonell.

Noemí Rosell, exprofessora de l’assignatura de Disseny Gràfic i Multimèdia considera que és una imatge corporativa assentada: “Al llarg del temps, el logotip de la URV s’ha integrat molt bé al territori i és una imatge molt respectada. S’identifica a l’instant i està molt ben implementat, perquè s’ha fet un bon treball tant de comunicació interna com externa”. No obstant això, Valeria Russo, professora de l’assignatura de Disseny Gràfic i Multimèdia, afegeix que el distintiu local fa que, de primeres, tingui una codificació més difícil com a marca internacional: ”Soc argentina, i en arribar a la Universitat el logotip em confonia una mica. Escoltes URV, però veus una ‘a’ al logotip, i això pot xocar a la gent de fora perquè no coneixen l’obra de Tàpies i el significat de la ‘tau’. Ara bé, és el símbol de la universitat del sud de Catalunya, és una marca històrica.”

“Aquesta obra és absolutament actual, perquè l’art no té temps i les obres d’art transcendeixen en el temps”, apunta Antonio Salcedo. Tanmateix, tant Noemí Rosell com Valeria Russo, en qualitat de dissenyadores gràfiques, coincideixen que “és una obra d’art, és atemporal i insubstituïble, però que si es pensa el logotip com la marca corporativa d’una universitat pública, potser s’hauria de buscar una estructura més moderna, passant per una anàlisi tipogràfic perquè l’emblema encaixi més amb els cànons actuals, i matisar el to per donar-li més llum”. Sigui com sigui, l’emblema que va dissenyar Tàpies fa més de 30 anys continua sent els ulls i la cara de la Universitat i es pot trobar representat en molts espais, sobretot en els diferents edificis dels campus universitaris i en el marxandatge disponible a la Botiga URV.

El quadre, exposat al costat d’un vídeo performatiu

El quadre original de Tàpies amb l’emblema de la URV està sempre penjat al despatx del rector, tot i que durant dos dies, aquest dijous i divendres, s’exposa al vestíbul de l’edifici del Rectorat perquè pugui ser contemplat per tothom amb motiu de la cloenda de l’any del centenari del naixement del pintor. De fet, no és l’única acció artística commemorativa de l’efemèride, ja que, al costat del quadre, una pantalla permet gaudir d’una creació simbòlica i performativa acompanyada de les composicions “Concert per a Guitarra i Concert per a Percussió”, de l’artista compositor Mestres Quadreny, amic d’Antoni Tàpies, amb qui va col·laborar dins del grup avantguardista Dau al Set. Es tracta d’un curtmetratge en què una ballarina representa la creació del logotip de Tàpies omplint un llenç en blanc de símbols, colors i significats. També s’ha editat un llibret que explica la relació entre l’artista i la Universitat.