Convocatòries 08/09/2026
Més de 600 especialistes es reuneixen a Tarragona per abordar els últims avenços en bioquímica i biologia molecular
- Data: 8 de setembre de 2026
- Lloc: Palau de Congressos de Tarragona (Sala Medusa)
Tarragona acollirà del 7 al 10 de setembre el 48è Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM), una trobada que reunirà més de 600 professionals de referència nacional i internacional. Durant quatre dies s’hi abordaran qüestions com la relació entre els horaris dels àpats i la salut metabòlica, l’envelliment, la microbiota intestinal, el càncer, l’obesitat, les malalties neurodegeneratives, les cèl·lules mare o l’aplicació de la intel·ligència artificial al desenvolupament de fàrmacs.
El congrés tindrà lloc al Palau de Congressos de Tarragona i està organitzat per la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular amb una participació destacada de personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili i d’altres institucions de recerca del territori.
S’ha organitzat una atenció als mitjans de comunicació dimarts 8 de setembre a les 11.15 a la sala Medusa del Palau de Congressos de Tarragona amb la participació de:
– Gerard Aragonès Bargalló, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i co-president del comitè organitzador
– Isabel Fariñas, investigadora de l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat de València i ponent de la conferència inaugural del congrés, dedicada als mecanismes que regulen l’estat de repòs de les cèl·lules mare del cervell adult.
PETICIONS D’ENTREVISTES
A més de les persones que participaran en l’atenció als mitjans, l’organització posa a disposició dels mitjans diferents especialistes que poden aportar context sobre alguns dels temes científics i sanitaris d’actualitat que es tractaran durant el congrés.
Les entrevistes es poden gestionar a través del Gabinet de Comunicació de la URV abans o durant la trobada, en funció de la disponibilitat dels ponents.
Horaris dels àpats, rellotge biològic i salut metabòlica
L’hora en què mengem pot influir en la manera com l’organisme processa els nutrients i regula el metabolisme. Durant el congrés s’analitzarà la relació entre els horaris dels àpats, els ritmes circadiaris i el risc de desenvolupar alteracions metabòliques.
Expert disponible: Henrik Oster, director de l’Institut de Neurobiologia de la Universitat de Lübeck (Alemanya), és especialista en rellotges circadiaris i en la relació entre ritmes biològics, son, metabolisme i hormones. Al congrés explicarà com el rellotge intern de l’organisme regula funcions endocrines essencials i com aquestes, al seu torn, poden influir sobre els ritmes circadiaris.
Parkinson i acumulació de proteïnes amiloides
L’acumulació inadequada de determinades proteïnes està relacionada amb malalties neurodegeneratives com el Parkinson. Una de les sessions del congrés presentarà noves aproximacions per comprendre aquestes agregacions i explorar possibles estratègies terapèutiques.
Expert disponible: Salvador Ventura, investigador de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, que explicarà com l’estudi de l’estructura de les proteïnes pot contribuir a combatre l’agregació amiloide en la malaltia de Parkinson.
Greix corporal, obesitat i càncer
El teixit adipós no és només una reserva d’energia, sinó que pot enviar senyals i modificar l’entorn en què creixen els tumors. Durant el congrés s’analitzarà com les cèl·lules del greix poden influir en el càncer i com es relacionen amb l’obesitat i altres alteracions metabòliques.
Experta disponible: Aina Lluch, investigadora del Centre de Biologia Tumoral i Immunologia de la Universitat de Marburg, a Alemanya, que abordarà el paper dels adipòcits —les cèl·lules que emmagatzemen greix— en la configuració del microambient tumoral.
Alimentació i envelliment saludable
La nutrició i els horaris en què es consumeixen els aliments poden modificar mecanismes cel·lulars relacionats amb l’envelliment. Es presentaran estudis sobre restricció horària dels àpats, senyals metabòlics i possibles intervencions per afavorir un envelliment més saludable.
Experta disponible: Ximena Terra, investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i coordinadora del simposi sobre nutrició i envelliment, que abordarà com determinats receptors presents a l’intestí poden influir en l’envelliment de tot l’organisme.
Intel·ligència artificial i desenvolupament de fàrmacs
La intel·ligència artificial permet explorar milions de compostos i predir com poden interactuar amb les proteïnes implicades en una malaltia. Durant el congrés es debatran les possibilitats reals d’aquestes eines, però també les seves limitacions i els riscos de confiar en prediccions que encara necessiten validació experimental.
Expert disponible: Santiago García-Vallvé, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i coordinador del simposi hispanomexicà sobre disseny computacional de fàrmacs en l’era de la intel·ligència artificial.
Microbiota intestinal i salut mental
La comunitat de microorganismes que viu a l’intestí pot produir substàncies capaces d’influir en el cervell i en el comportament. Aquesta connexió obre noves vies per comprendre problemes de salut mental i explorar possibles intervencions basades en la microbiota.
Expert disponible: John F. Cryan, investigador principal de l’APC Microbiome Ireland, que pronunciarà la conferència de clausura del congrés sobre el potencial dels microorganismes intestinals per comprendre i tractar problemes relacionats amb la salut mental.
Efectes de les adversitats viscudes durant la infància
Les experiències adverses durant les primeres etapes de la vida poden provocar modificacions duradores en la regulació dels gens. Algunes d’aquestes alteracions poden mantenir-se durant l’edat adulta i, segons les línies de recerca que es presentaran, arribar a tenir efectes intergeneracionals.
Expert disponible: Eduardo T. Cánepa, investigador del Laboratori de Neuroepigenètica i Adversitats Primerenques de la Universitat de Buenos Aires i del CONICET, que presentarà els mecanismes epigenètics relacionats amb els efectes a llarg termini i intergeneracionals de les adversitats viscudes a l’inici de la vida.
Les peticions d’entrevista s’han de tramitar a través del Gabinet de Comunicació i Màrqueting de la Universitat Rovira i Virgili.
