La troballa, liderada per investigadors del grup de recerca DIAMET de l’IISPV i la URV, ha de representar un punt d'inflexió en l'abordatge d'una malaltia en augment

El Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha fet una troballa que representa un punt d’inflexió en l’abordatge de la diabetis: un nou mecanisme que podria ajudar a millorar la secreció d’insulina i que, per tant, afavoriria el control del sucre a la sang en persones amb aquesta malaltia. Es tracta d’un mecanisme que implica una substància anomenada succinat i el seu receptor, conegut com a SUCNR1 i que es troba a les cèl·lules beta del pàncrees. 

Un 25% de la població de l’estat té diabetis o està en un estat previ o inicial de la malaltia, segons dades de l’estudi Di@bet.es, liderat pel CIBERDEM i finançat per l’Institut de Salut Carlos III. La diabetis de tipus 2 és la forma més comuna d’aquesta malaltia (representa el 90-95% dels casos diagnosticats). Es caracteritza, d’una banda, per la resistència a la insulina (l’hormona que regula els nivells de sucre o glucosa a la sang) i, de l’altra, perquè les cèl·lules beta del pàncrees tenen dificultats per produir-la. Això provoca un desequilibri a l’organisme que si no es controla pot causar problemes de salut greus i diversos. 

Per comprendre i tractar la diabetis és clau estudiar les cèl·lules beta del pàncrees. Quan ingerim aliments, els nivells de glucosa augmenten i, per a compensar-ho, aquestes cèl·lules alliberen l’hormona insulina, que és l’encarregada de facilitar el transport dels sucres als teixits metabòlics (músculs, fetge i teixit adipós) tot enviant-los un senyal. Aquests sucres queden emmagatzemats en aquests teixits perquè el nostre cos els pugui usar com a reserva energètica quan sigui necessari. En el cas de les persones amb diabetis de tipus 2, la resistència a la insulina fa que les cèl·lules del cos no puguin utilitzar la insulina correctament i, per tant, la glucosa queda circulant a la sang. És per aquest motiu que es produeix aquesta descompensació, que el mecanisme descobert, per tant, pot ajudar a resoldre gràcies al fet de potenciar la secreció d’insulina. 

El treball s’ha dut a terme amb la col·laboració d’institucions de prestigi estatals (de la UB-IDIBELL i de la UMH-IDiBE, entre altres) i internacionals (la Universitat de Harvard i el Consell Nacional de Recerca d’Itàlia). A més, l’estudi ha comptat amb el suport de la Fundació ”la Caixa” a través de la convocatòria CaixaResearch d’investigació en salut. 

Què és el succinat? 

El succinat és un compost natural present a les nostres cèl·lules que té un paper important en el metabolisme energètic. Tradicionalment, s’ha associat amb situacions d’estrès cel·lular, com les que es produeixen en el cas de pacients amb obesitat. Aquest descobriment mostra que el succinat pot actuar com a un senyal beneficiós que ajuda a les cèl·lules beta del pàncrees a alliberar o secretar insulina, regulant així els nivells de glucosa a la sang. 

“Hem descobert que el nivell del receptor SUCNR1 augmenta en condicions de sucre alt en sang i d’empitjorament metabòlic, com en l’obesitat i la diabetis. Quan el succinat s’uneix a aquest receptor, s’activa un procés que potencia la secreció d’insulina. Això és  especialment important després de menjar, quan els nivells de sucre en sang són més alts i el cos necessita més insulina per processar aquest sucre”, explica Joan Sabadell-Basallote, un dels investigadors responsables d’aquest estudi de DIAMET, grup liderat perls investigadors Sonia Fernàndez-Veledo i Joan Vendrell. 

Aquest descobriment obre la porta a noves estratègies per tractar la diabetis, enfocantse en aquest mecanisme per millorar la secreció d’insulina i ajudar a mantenir sota control els nivells de sucre a la sang. Aquesta descoberta representa una esperança per a les persones que lluiten contra aquesta malaltia crònica. 

Diabetis de tipus 2 i l’obesitat 

Aquest tipus de diabetis està estretament relacionat amb l’obesitat, ja que l’excés de  greix corporal contribueix a la resistència a la insulina. A mesura que una persona  augmenta de pes, les seves cèl·lules es tornen menys sensibles a la insulina, obligant el pàncrees a produir-a amb més quantitat per mantenir els nivells de sucre en sang normals. Amb el temps, aquest esforç constant pot esgotar les cèl·lules beta reduint-ne la seva capacitat per produir insulina, fet que contribueix a l’aparició de la diabetis de tipus 2. Els casos de persones diagnosticades de diabetis de tipus 2 augmenten any rere any a tot el món: segons la Federació Internacional de Diabetis, al voltant de 500 milions d’adults la pateixen i s’espera que en 20 anys aquesta xifra superi els 700 milions. Aquest increment s’atribueix a factors com l’envelliment de la població, l’augment de l’obesitat i els estils de vida sedentaris. 

Referència bibliogràfica: Sabadell-Basallote J, Astiarraga B, Castaño C, Ejarque M,  Repollés-de-Dalmau M, Quesada I, Blanco J, Nuñez-Roa C, Rodríguez-Peña MM, Martínez L, De Jesus DF, Marroqui L, Bosch R, Montanya E, Sureda FX, Tura A, Mari A, Kulkarni RN, Vendrell J, Fernández-Veledo S. SUCNR1 regulates insulin secretion and glucose elevates the succinate response in people with prediabetes. J Clin Invest. 2024 May 7:e173214. doi: 10.1172/JCI173214. Epub ahead of print. PMID: 38713514.