Aquesta espècie invasora, molt apreciada a la gastronomia oriental, ha colonitzat el Mediterrani i té un alt potencial tòxic. La recerca l’ha liderat un grup de la URV i de l’IRTA

Pas endavant en la detecció de toxines marines perilloses, especialment en peixos globus. Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) ha aplicat una nova tècnica automatitzada que permet detectar components tòxics de forma molt més ràpida i eficient que amb els sistemes actuals. Els resultats de la seva recerca s’han publicat a la revista Marine Drugs.

El canvi climàtic i la globalització han afavorit la proliferació de microalgues tòxiques i també l’arribada d’espècies invasores com el peix globus. Aquest animal és molt apreciat a la gastronomia oriental, on es consumeix com a fugu. Però el seu consum pot esdevenir mortal. Teixits com el fetge, les gònades o la pell del peix globus contenen tetrodotoxina (TTX), un component considerat molt tòxic, que està present també en altres espècies marines i terrestres i que pot interferir en el funcionament de les neurones, provocant paràlisi.

Recentment s’han detectat al Mediterrani individus de diferents espècies de peix globus, algunes de les quals altament tòxiques. Això fa imprescindible l’ús de tècniques que permetin una detecció ràpida de la presència d’aquestes toxines en mostres procedents del medi marí, i així, monitorar i avaluar el risc sobre la població.

Per fer la seva recerca, l’equip investigador va obtenir mostres de peixos globus capturats al Mediterrani, concretament a Grècia, als quals es va aplicar una tècnica anomenada patch clamp automatitzat (APC). A diferència dels mètodes analítics que s’utilitzen fins ara i que se centren en identificar una molècula determinada, aquest nou sistema utilitza cèl·lules que fan la funció de sensors per detectar la presència de toxicitat. “La limitació de les tècniques d’anàlisi instrumental és que només detecten allò que ja es coneix i, en moltes ocasions, és necessari tenir un patró previ. Això és un problema, perquè de vegades no coneixem totes les toxines que hi ha en una mostra”, explica Francesc Sureda, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, que juntament amb la investigadora de l’IRTA Mònica Campàs, coordinadora global del projecte CELLECTRA, ha liderat la recerca.

La metodologia que ara s’ha aplicat parteix d’un enfocament completament diferent: en comptes de detectar la toxina segons la seva estructura, posa el focus en observar els efectes de la seva toxicitat: “Extraiem un extracte del peix i, aplicant aquesta tècnica, observem si l’extracte produeix una alteració de la funcionalitat de les cèl·lules. El nostre mètode es basa en provocar una descàrrega a una cèl·lula excitable, el que obre uns canals presents en la seva membrana citoplasmàtica. Si detectem que hi ha una toxina que està bloquejant aquests canals, impedint la descàrrega que provoquem, deduïm que això pot resultar perillós, perquè podria interferir en la transmissió normal dels impulsos nerviosos, ja que les neurones tenen els mateixos canals”, detalla Sureda.

Segons l’equip investigador, l’avantatge d’aquesta tècnica radica en el fet d’identificar-ne la toxicitat, independentment de la toxina o derivats que hi siguin presents, ja que això permet detectar toxines desconegudes i que el sistema sigui més versàtil. “No podem identificar químicament quin tòxic hi ha, però sí sabem que, sigui el que sigui, està produint toxicitat. I, un cop sabem això, a posteriori podem utilitzar una tècnica d’anàlisi instrumental per identificar-lo”.

El patch clamp automatitzat és una tècnica molt sensible, que té un límit de detecció de 0,05 mg de toxina per quilogram, una xifra molt per sota del límit regulador japonès, situat en 2 mg per quilogram de teixit. En comparació amb mètodes tradicionals com la cromatografia líquida, aquest nou mètode, a més de ser molt més ràpid, també permet ser operat per personal no especialitzat.

Espècie invasora fàcil de confondre

La migració de peixos globus a través del canal de Suez fa que la presència d’aquests organismes sigui cada vegada més abundant al Mediterrani, on ja es consideren una espècie invasora. Si bé la venda d’aquest animal està prohibida a la Unió Europea, el risc del seu consum es troba a la pesca furtiva i esportiva.

En el seu medi natural, el peix globus no és fàcilment identificable. Al contrari del que es pensa, normalment no està inflat i, un cop capturat, té un aspecte similar al d’altres espècies comestibles. “Per aquest motiu, i perquè tampoc sabem fins a quin punt aquesta toxina es pot transmetre a través de la cadena tròfica, hi ha interès en fer recerca en aquest àmbit”, comenta Francesc Sureda, qui adverteix de la necessitat de fer conscienciació sobre els perills de consumir espècies que puguin contenir aquestes toxines, especialment ara que aquesta espècie ha colonitzat el Mediterrani.

La recerca ha estat possible gràcies al finançament del Ministeri de Ciència i a la col·laboració de Laboratoris Almirall, que ha cedit a la URV l’equip d’anàlisi. La investigació se centrarà ara en analitzar la presència de toxicitat també en altres organismes, com el marisc.

Referència bibliogràfica: Campàs, M.; Reverté, J.; Tudó, À.; Alkassar, M.; Diogène, J.; Sureda, F.X. Automated Patch Clamp for the Detection of Tetrodotoxin in Pufferfish Samples. Mar. Drugs 2024, 22, 176. https://doi.org/10.3390/md22040176