L’estudi del grup de recerca Nutrició i Salut Mental de la URV apunta la necessitat d'aprofundir més en l'avaluació de diagnòstic, ja que si a més pateixen TDAH, una comorbiditat que sovint no es detecta, la vulnerabilitat augmenta significativament

Un estudi exhaustiu del grup de recerca Nutrició i Salut Mental de la Universitat Rovira i Virgili ha destacat la vulnerabilitat emocional dels nens i nenes amb trastorn de l’espectre autista (TEA). Segons el treball, dut a terme amb prop de 800 escolars i preescolars de la demarcació de Tarragona, els infants amb TEA tenen fins a tres vegades més risc de patir problemes emocionals, bàsicament depressió i ansietat, que la resta. Si, a més, tenen dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), una comorbiditat que moltes vegades no es detecta malgrat que n’afecta el 40%, aquest risc augmenta fins a quatre o cinc vegades. L’estudi demostra que hi ha feina per fer, però també dona moltes claus per progressar en l’acompanyament de les persones amb autisme, que aquest diumenge 2 d’abril té el seu dia mundial. 

“La possibilitat de desenvolupar símptomes d’ansietat i depressió augmenta fins a tres vegades en els nens i nenes que presenten una de les dues condicions, però si tenen el doble diagnòstic, TEA i TDAH, presenten una vulnerabilitat sensiblement més gran”, afirma Paula Morales, investigadora de l’estudi juntament amb Núria Voltas, Carmen Hernández i Josefa Canals. El problema, tal com assegura Paula Morales, és que moltes vegades, quan es fa un diagnòstic de TEA, no s’avaluen específicament les dificultats en la regulació de l’atenció i de la conducta, més característics del TDAH, perquè se superposa la simptomatologia dels dos trastorns o perquè només es considera el diagnòstic principal “com un calaix de sastre en què hi cap tot”. En aquest sentit, l’estudi deixa clar que és clau afinar molt més en el diagnòstic i precisar si, per exemple, els pacients també tenen TDAH, perquè  hi ha molt més risc de presentar problemes emocionals. “Si no es detecta, no es pot tractar adequadament. Cal ser més rigorosos, ja que, si ajustem la intervenció i l’acompanyament, aquesta persona tindrà un millor pronòstic i una millor evolució”, assegura Morales.  

Segons l’estudi del grup de recerca Nutrició i Salut Mental de la URV, el 32% dels nens i nenes en edat escolar amb TEA tenen problemes emocionals clínicament significatius, sobretot ansietat i depressió, un percentatge que és del 38% en els que tenen TDAH i que s’enfila fins al 57% en els que tenen el doble diagnòstic. “Moltes vegades aquests nens i nenes s’exclouen dels estudis que valoren l’eficàcia de programes d’intervenció en problemes emocionals dirigits a la població infantil i juvenil. Pocs estudis se centren en la manera d’ajudar-los, amb estratègies basades en l’evidència, tot i que són més vulnerables”, comenta Paula Morales.

L’estudi demostra, per tant, que és necessari fer més recerca entorn d’aquests col·lectius i determinar els programes que els ajudarien a tenir més bon estat emocional. Tal com recorda Morales, “l’autisme és una condició i una forma diferent de ser. A les persones amb TEA els genera un fort malestar el fet de sentir que no són entesos ni inclosos en la societat, cosa que pot anar acompanyada de la presència de problemes psicopatològics coocurrents com l’ansietat o la depressió, derivats d’un estrès sostingut. Tot això repercuteix en un agreujament de la gravetat del diagnòstic principal”.   

L’estudi forma part del projecte EPINED (Estudi Epidemiològic del Trastorns del Neurodesenvolupament), liderat per la catedràtica de la URV Josefa Canals. És un dels treballs epidemiològics més exhaustius de l’Estat,  perquè es focalitza en població comunitària i ha permès determinar la prevalença d’aquestes condicions identificant tant els infants amb diagnòstic previ com els que encara no havien estat diagnosticats. L’equip continua analitzant les característiques dels nens amb TEA i TDAH, els problemes emocionals i conductuals que tenen, si també pateixen assetjament escolar… L’estudi ha preparat el terreny per treballar en els processos de detecció,  identificació,  tractament i acompanyament, per millorar la qualitat de vida i el benestar d’aquests nens i nenes.