Un estudi de la URV i l’IRB CatSud analitza mitjançant ecografia la relació entre el greix visceral i subcutani i el rendiment físic de les persones grans

La sarcopènia és una síndrome associada a l’envelliment que es caracteritza per una pèrdua progressiva de força, massa muscular i rendiment físic. El seu desenvolupament és multifactorial i hi intervenen aspectes com l’edat, el nivell d’activitat física, l’alimentació i els canvis en la composició corporal al llarg de la vida. Entre aquests últims, la quantitat i la distribució del greix corporal hi poden tenir un paper rellevant.

“El greix abdominal no es distribueix de la mateixa manera en totes les persones ni té les mateixes característiques segons si s’acumula sota la pell o al voltant dels òrgans”, explica Anna Pedret, investigadora del grup de recerca en Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-Salut) de la Universitat Rovira i Virgili. El grup estudia la relació entre aquesta distribució del greix i diferents indicadors de salut. En un treball anterior, ja s’havia analitzat la seva relació amb alteracions metabòliques, i ara n’ha estudiat l’associació amb diferents paràmetres relacionats amb la sarcopènia.

La nova recerca, publicada a la revista Frontiers in Endocrinology, s’ha fet amb 72 persones d’entre 60 i 74 anys de l’entorn del Camp de Tarragona, 49 de les quals eren dones. Les investigadores han estudiat la quantitat i la distribució del greix abdominal mitjançant ecografia, diferenciant entre el teixit adipós visceral (VAT), situat al voltant dels òrgans, i el teixit adipós subcutani (SAT), que es troba sota la pell. Claudia Jiménez-ten Hoevel, primera signant de l’article, destaca els avantatges de l’ecografia respecte dels mètodes d’avaluació habituals: “Les mesures habituals com la circumferència de cintura o l’índex de massa corporal no ens permeten saber com es distribueix el greix dins l’organisme. Gràcies a la validació de l’ecografia per fer aquest tipus de mesures, tenim a l’abast informació molt més precisa”.

Per avaluar l’estat muscular i la capacitat funcional de les persones de la mostra, les investigadores van mesurar tres aspectes: la massa muscular, la força de prensió de la mà i el rendiment físic, amb el test de velocitat de la marxa. Els resultats mostren que la distribució del greix abdominal s’associa de manera diferent amb els paràmetres relacionats amb la sarcopènia segons el sexe. Tant en homes com en dones, una major quantitat de greix visceral (VAT) es va associar amb una major massa muscular, però també amb una menor força muscular. En les dones, a més, el greix subcutani abdominal (SAT) va ser l’únic tipus de greix que es va associar amb un pitjor rendiment físic.

L’estudi posa de manifest que, més enllà de la quantitat de greix acumulat, també és important la seva distribució, sobretot en el context de l’envelliment i la salut muscular. Per això, l’equip defensa que tenir en compte la distribució del greix abdominal aporta informació rellevant per avaluar els diferents components de la sarcopènia.

Una manera accessible d’estudiar el greix abdominal

Un dels interessos de l’estudi és l’ús de l’ecografia per determinar la distribució del greix abdominal. Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són fàcilment accessibles en l’atenció primària.

L’ecografia, en canvi, és una tècnica no invasiva i més accessible que permet estimar el greix visceral i subcutani: “Ens permet diferenciar els compartiments del greix abdominal d’una manera no invasiva i més accessible que altres tècniques d’imatge. Aquesta informació pot complementar mesures habituals com la circumferència de cintura o l’índex de massa corporal, que no permeten saber on s’acumula el greix”, diu Jiménez-ten Hoevel.

El treball ha estat realitzat per investigadores del grup NFOC-Salut de la URV i de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud, amb la participació d’altres institucions com l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i la Universitat de La Rioja.

Referència: Jiménez-ten Hoevel C, Gironès I, Nicolás-Marzo J, Besora-Moreno M, Queral J, Valls RM, Pérez-Matute P, Motilva M-J, Llauradó E, Solà R and Pedret A (2026) Ultrasound-assessed abdominal fat distribution and its relation to sarcopenia parameters in community-dwelling young older adults: a cross-sectional study. Front. Endocrinol. 17:1888492. doi: 10.3389/fendo.2026.1888492