L'estudi posa de manifest la necessitat de disposar d’evidències més sistemàtiques i de seguiments a llarg termini

Els projectes d’aprenentatge comunitari en sostenibilitat, on l’alumnat surt de l’aula i col·labora amb altres agents de la comunitat com ajuntaments i entitats socials i ambientals per donar resposta a problemes reals del seu entorn, poden generar canvis que van més enllà de l’aula. Tanmateix, encara és difícil mesurar-ne l’impacte i determinar si els resultats es mantenen en el temps.

Una recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha constatat que l’avaluació se centra principalment en els testimonis i les experiències dels participants, la satisfacció i els aprenentatges de l’alumnat, però és més complex documentar els canvis que es produeixen a l’escola o les entitats, en les relacions amb la comunitat, en les decisions institucionals o en l’entorn. En la majoria de casos s’avalua el projecte quan acaba, però no es dedica prou temps a definir un marc d’avaluació ni a planificar prèviament què, com i quan s’avaluarà, ni se’n fa un seguiment posterior. Això dificulta comparar les iniciatives i acumular evidències sobre els seus efectes.

L’estudi l’han dut a terme Gisela Cebrián Bernat, Alison Cantos Egea i Marta Beatriz Esteban Tortajada, investigadores del Departament de Pedagogia de la URV. Els resultats s’han publicat en dos articles científics elaborats a partir del mateix treball de camp. El primer analitza les pràctiques d’avaluació i els impactes percebuts pels responsables dels projectes, mentre que el segon estudia les condicions que faciliten o dificulten la implementació i la continuïtat d’aquestes iniciatives d’aprenentatge comunitari en sostenibilitat.

En total, s’han analitzat 14 projectes a l’Estat espanyol i s’han fet entrevistes en profunditat a 16 responsables i impulsores. Les iniciatives seleccionades inclouen experiències de ciència ciutadana, de millora ambiental dels centres educatius, de naturalització dels patis escolars, tallers pràctics i accions comunitàries relacionades amb la sostenibilitat. Entre els agents implicats en els projectes hi ha institucions educatives, universitats, centres de recerca, entitats ambientals, organitzacions socials i administracions públiques.

Gran diversitat d’eines d’avaluació

Els instruments més habituals són els qüestionaris i les enquestes, seguits de les entrevistes, les observacions participants i els grups de discussió. Aquestes eines serveixen principalment per conèixer l’experiència dels participants, valorar els aprenentatges de l’alumnat i identificar possibles canvis en els coneixements, les actituds i la consciència ambiental.

Els seguiments a mitjà i llarg termini, en canvi, acostumen a ser escassos. Sovint, l’avaluació es concentra al final de les activitats i això dificulta saber amb prou garanties si els aprenentatges es tradueixen en canvis d’hàbits, més participació de l’alumnat o influència en decisions públiques a mitjà i llarg termini.

“El repte no és simplement avaluar més, sinó avaluar millor, amb criteris compartits i una mirada que vagi més enllà dels resultats immediats”, explica Gisela Cebrián Bernat. La investigadora també destaca la necessitat de disposar d’avaluacions més sistemàtiques i seguiments a llarg termini per saber quins canvis es produeixen i com es poden sostenir en el temps.

Impactes percebuts en l’alumnat, els centres i la comunitat

Les persones responsables dels projectes identifiquen efectes en diversos àmbits. Els impactes en l’alumnat apareixen en 12 dels 14 projectes analitzats, mentre que deu descriuen canvis en les pràctiques i la cultura dels centres educatius, incorporant la sostenibilitat en activitats ordinàries, transformant espais escolars com els patis o desenvolupant nous recursos pedagògics i formatius. En el cas de l’alumnat, s’identifica un augment de la consciència ambiental, el desenvolupament de competències en sostenibilitat i ciutadanes, i més confiança en la capacitat pròpia d’actuar i proposar solucions.

L’impacte d’aquests programes no es limita a l’alumnat i als centres educatius o les entitats, sinó que també es percep en les famílies i la comunitat, per exemple, a través de la participació en activitats de sensibilització ambiental. En alguns casos, els resultats dels projectes també s’han incorporat a programes municipals. Així mateix, s’han identificat impactes ambientals concrets, com l’augment de la biodiversitat als patis escolars o les actuacions de restauració i neteja d’espais.

Un exemple de projecte amb possibles efectes més enllà de l’aula és el de la renaturalització dels patis escolars, on aquests són concebuts com espais d’aprenentatge, de convivència i de resposta als reptes climàtics. En aquest cas, es connecten tres dimensions, com són la participació de l’alumnat, la transformació física de l’escola i la contribució a la biodiversitat i la connectivitat ecològica de la ciutat. A més, els resultats s’han traslladat a programes municipals relacionats amb els patis escolars adaptats al clima i han influït en altres centres educatius.

La participació de l’alumnat, un factor amb un valor educatiu elevat

L’estudi també identifica diverses condicions que afavoreixen aquests projectes. La participació activa de l’alumnat i la col·laboració amb agents de la comunitat per donar resposta i buscar solucions a problemes ambientals reals permeten desenvolupar competències ciutadanes i actuar en favor de la sostenibilitat i per la millora del seu propi entorn. La recerca també destaca la col·laboració entre diferents agents i de la integració de la sostenibilitat en els centres educatius.

D’altra banda, s’identifiquen els factors que afavoreixen la implementació dels projectes. El més destacat és el suport logístic i el compromís polític i tècnic de les administracions, especialment a través de l’aportació de recursos, la coordinació i la connexió amb el territori. Altres condicionants importants són la creació d’aliances entre els centres educatius i els agents de la comunitat i la implicació del professorat i la resta de la comunitat educativa.

El finançament estable i la disponibilitat de recursos suficients són elements clau tant per posar en marxa les activitats com per mantenir-les en el temps i garantir la seva sostenibilitat. Segons les impulsores dels projectes, també afavoririen la consolidació d’aquests projectes la seva integració en el currículum educatiu i en la formació del professorat, així com el retorn dels resultats a l’alumnat i als centres, el reconeixement i la visibilitat dels beneficis i canvis generats a mitjà i llarg termini.

Barreres estructurals que en dificulten la continuïtat

Els obstacles més esmentats en la recerca són la rigidesa dels calendaris escolars, les traves burocràtiques i el finançament insuficient. Les persones responsables també assenyalen la inestabilitat dels equips docents, la manca de formació específica en sostenibilitat, les dificultats d’interlocució amb les administracions locals o els canvis polítics en les institucions.

Aquesta investigació posa de manifest que l’avaluació dels projectes d’aprenentatge comunitari en sostenibilitat requereix una mirada que inclogui diferents nivells i un seguiment prolongat. Les autores proposen avançar cap a models d’avaluació més integrals i compartits que permetin comparar projectes i acumular evidències.

Referències bibliogràfiques: Esteban-Tortajada, M. B., Cantos-Egea, A., & Cebrián, G. (2026). Evaluation and perceived impacts of community-based learning for sustainability: a qualitative study of project leaders in Spain. Environmental Education Research, 1–24. https://doi.org/10.1080/13504622.2026.2729680

Cebrián, G., Cantos-Egea, A., & Esteban, M. B. (2026). Aprendizaje comunitario en sostenibilidad: factores clave para su implementación desde experiencias educativas en España. Teoría De La Educación. Revista Interuniversitaria, 38(2), 79–105. https://doi.org/10.14201/teri.32878