Dos informes de la Càtedra d’Economia Local i Regional mostren el marge de millora del territori en sostenibilitat, però destaquen la capacitat de resiliència del sector turístic durant la pandèmia

La Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha presentat avui dos nous informes que analitzen la situació econòmica i turística de les Terres de l’Ebre, orientats a aportar informació clau per al desenvolupament del territori. Els informes, titulats Índex Sintètic d’Economia i Sostenibilitat Comarcal, i Evolució del Turisme a les Terres de l’Ebre durant els anys de la pandèmia, ofereixen una visió completa dels principals reptes i fortaleses de les comarques ebrenques en termes de sostenibilitat, economia i recuperació turística postpandèmica. Els informes s’emmarquen dins les activitats de formació, estudis i difusió de coneixement sobre economia local i regional, així com desenvolupament econòmic territorial de la província de Tarragona a càrrec de la Càtedra d’Economia Local i Regional, fruit del conveni amb la Diputació de Tarragona.

Índex Sintètic d’Economia i Sostenibilitat Comarcal

L’informa Índex Sintètic d’Economia i Sostenibilitat Comarcal (ECOSOS), elaborat per Alejandro Pérez-Laborda del Departament d’Economia de la URV, classifica les comarques catalanes segons la seva capacitat econòmica i sostenibilitat mediambiental i social. Aquest índex destaca que les Terres de l’Ebre ocupen posicions baixes en sostenibilitat i capacitat productiva, amb la Terra Alta i altres comarques de l’Ebre situant-se en el quartil inferior.

L’ECOSOS es presenta com una eina que combina la valoració econòmica amb els aspectes de sostenibilitat demogràfica, social i mediambiental de les comarques, per tal d’identificar les prioritats de desenvolupament sostenible de cada regió. “L’Índex ECOSOS és un nou indicador que permet avaluar conjuntament l’economia i la sostenibilitat de les comarques catalanes. Amb aquest índex, volem proporcionar una eina que ofereixi una visió integral de la salut socioeconòmica i ambiental del territori. ECOSOS destaca per la seva capacitat de sintetitzar el rendiment econòmic i els factors de sostenibilitat, més enllà del PIB per càpita”, explica l’investigador Alejandro Pérez-Laborda.

L’informe proporciona a institucions i entitats locals una base objectiva per avaluar no només la capacitat productiva, sinó també l’equilibri mediambiental i social. Per les comarques ebrenques, amb importants dificultats en sostenibilitat demogràfica i social, l’informe ofereix informació per tractar el despoblament, els reptes socials i altres aspectes rellevants del territori.

Els resultats mostren que les comarques de les Terres de l’Ebre es situen al quartil inferior del rànquing de sostenibilitat, amb la Terra Alta tancant la classificació per la seva baixa puntuació en sostenibilitat demogràfica, degut a l’envelliment de la població. Altres comarques ebrenques, com la Ribera d’Ebre i el Montsià, tot i mostrar una lleugera millora en l’índex ECOSOS, també es mantenen en posicions baixes, mentre que el Baix Ebre ocupa la posició 30, un lloc superior però encara lluny de les comarques amb millors puntuacions. En canvi, comarques com la Vall d’Aran, el Barcelonès i el Gironès es posicionen en els primers llocs, combinant bons resultats en economia i sostenibilitat gràcies a factors com el dinamisme econòmic i un mercat de treball sòlid.

Aquest rànquing també revela que no hi ha una relació directa entre desenvolupament econòmic i sostenibilitat. De fet, els dos subíndexs de sostenibilitat i economia només expliquen un 34% de la variabilitat mútua, fet que indica que algunes comarques es mantenen en bones posicions econòmiques tot i tenir puntuacions de sostenibilitat inferiors, i viceversa. Per exemple, el Baix Llobregat ha millorat nou posicions en el rànquing després de la correcció per sostenibilitat, mentre que el Baix Empordà n’ha perdut dinou.

L’informe ECOSOS posa de manifest que el PIB per càpita, sovint utilitzat com a mesura de desenvolupament, només explica un 30% de la variabilitat de l’índex, fet que subratlla la importància d’integrar altres factors per a obtenir una visió més àmplia i precisa de la realitat socioeconòmica de cada comarca.

Evolució del Turisme a les Terres de l’Ebre durant els anys de la pandèmia

L’informe Evolució del Turisme a les Terres de l’Ebre durant els anys de la pandèmia, elaborat per Juan Antonio Duro, del Departament d’Economia de la URV, analitza el comportament del sector turístic ebrenc durant el 2022 i destaca la capacitat de resiliència del territori en un context postpandèmic. Segons aquest informe, les Terres de l’Ebre han experimentat una recuperació superior a la mitjana catalana, especialment gràcies a l’impuls del mercat domèstic —que inclou visitants de Catalunya i la resta d’Espanya—, que s’ha convertit en el pilar de la recuperació turística de la regió.

L’estudi destaca la resiliència diferencial de les Terres de l’Ebre, una de les zones que millor ha resistit els efectes de la pandèmia a Catalunya. Factors com la proximitat amb el mercat domèstic, la baixa densitat de població i els atractius naturals han estat decisius per a aquesta recuperació accelerada. Després del fort impacte de la pandèmia el 2020, el sector turístic ha experimentat una millora progressiva: el 2021 es va assolir el 95% de la demanda turística de 2019, i el 2022, el territori va superar els nivells pre-pandèmics en un 21% en termes de pernoctacions.

L’informe assenyala també la importància i la doble vessant de la dependència del mercat domèstic: aquest ha estat essencial per a la recuperació i representa el 78% de les pernoctacions a la regió. Tot i això, el baix pes del turisme internacional, amb un 20% del total, es presenta com un repte per a l’expansió futura del sector.

L’estudi també reflecteix el canvi de preferències dels visitants postpandèmia, que s’han decantat per allotjaments en espais de baixa densitat i per l’estada en càmpings, un segment que el 2022 va créixer un 27% respecte al 2019. Això situa les Terres de l’Ebre com la marca turística més expansiva de Catalunya en aquest àmbit, amb un augment de viatgers motivat per l’atractiu de la natura, l’aire lliure i la flexibilitat que ofereixen aquests espais.

Finalment, l’estacionalitat es manté com un repte, ja que el volum de visitants es concentra en la temporada d’estiu. L’informe recomana fomentar activitats en temporada baixa per maximitzar l’ús de les infraestructures i minimitzar la pressió ambiental, una estratègia que afavoriria el desenvolupament sostenible del sector. “Les Terres de l’Ebre es troben en perfectes condicions per protagonitzar el creixement turístic de Catalunya en els propers anys, ja que ho tenen tot. Aquest previsible creixement implicarà, però, un gran desafiament: assegurar la sostenibilitat global. Entre les estratègies caldria esmentar la desconcentració temporal dels fluxes, que permetin allargar la temporada a l’Ebre (turisme 365 dies) i la desconcentració territorial, amb l’impuls de l’activitat a l’interior de les Terres de l’Ebre. El turisme, doncs, constitueix i constituirà, no només un motor de creixement territorial sino, esperem, també d’equilibri”, conclou l’investigador Juan Antonio Duro.