L'empresa que ha desenvolupat la solució per a l'accés a l'aigua potable preveu que investigadors i estudiants puguin fer assaigs a les futures plantes

La Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que es va celebrar a Madrid el passat mes de desembre va comptar amb la participació de la URV en diversos espais. En un d’ells, l’empresa WGA va presentar, de la mà de la Universitat, la seva tecnologia de dessalinització per injecció hidràulica, que redueix el cost i l’impacte ambiental respecte de les plantes dessalinitzadores en funcionament actualment, segons l’empresa. Ara aquesta ha passat a la següent fase, d’implementació de la tecnologia a escala industrial a nivell mundial, amb un acord amb la consultora TELAM, després d’haver completat el procés de patents i proves amb dispositius industrials.

Amb aquest objectiu, l’empresa està identificant localitzacions adequades per instal·lar els centres de proves. El co-fundador de WGA, Eusebi Nomen, voldria establir un centre d’assajos reals al Delta de l’Ebre i, en cas d’obtenir les autoritzacions administratives per a la instal·lació, detalla que “la nostra voluntat és establir un conveni amb la URV perquè estudiants i investigadors facin pràctiques i assajos reals a les nostres instal·lacions”.

L’impacte social d’aquesta tecnologia és elevat, perquè preveu reduir l’impacte ambiental i el cost de la dessalinització d’aigua, de manera que l’accés a l’aigua potable no seria una barrera per a moltes poblacions. Els dispositius d’injecció hidràulica dessalinitzen aigua del mar, amb salinitat de 35g/l, amb unes necessitats específiques d’energia d’1kWh/m³, un valor proper al consum energètic mínim que determina la termodinàmica, per la qual cosa és la despesa d’energia menor a la qual es pot arribar. De fet, els sistemes industrials més avançats de dessalinització disponibles actualment tenen un consum superior als 2,5kWh/m³.

A més a més d’un consum energètic baix, amb aquesta tecnologia l’aigua no necessita cap tractament previ amb productes químics i retorna al mar l’aigua salada restant sense toxicitat, la qual cosa redueix l’impacte ambiental i els costos de la dessalinització. Per a Nomen, el Delta de l’Ebre és un dels llocs indicats per a una instal·lació per “la gran varietat de nivells de salinitat segons els punts de captació” i precisament perquè el mètode que han desenvolupat no té emissions ni toxicitat.