Notes de premsa 15/10/2020

Publicacions URV i Edicions UB coediten Gènesi i agonies de la catedral de Tortosa

El llibre de l’historiador Jacobo Vidal analitza les vicissituds que marquen la construcció de la seu tortosina, des de la seua planificació a l'edat mitjana, fins a les polèmiques intervencions de finals del segle XX

Façana barroca de la catedral de Tortosa.

La catedral de Tortosa és un edifici alhora exemplar i únic, prototípic i singular que va experimentar un procés constructiu molt dilatat en el temps, des de la seua singular planificació a finals de l’edat mitjana fins a la construcció inacabada de la façana barroca, al qual s’hi sumen les darreres i polèmiques intervencions de finals del segle XX.

Hi ha abundant documentació que recull aquesta evolució al llarg dels segles però també són nombrosos els buits informatius i dubtes d’interpretació que es plantegen i als quals intenta posar-hi llum el llibre Gènesi i agonies de la catedral de Tortosa, de l’historiador tortosí Jacobo Vidal. És un volum coeditat per Publicacions URV i la Universitat de Barcelona, que  tot just s’acaba de publicar.

L’obra realitza, en poc més d’un centenar de pàgines, una anàlisi sintètica però alhora detallada dels arquitectes, picapedrers i plànols que van bastir els fonaments de la catedral gòtica. La seva gènesi no va estar mancada, certament, d’agonies, com l’arribada de la pesta negra quan tot just s’hi bastien els fonaments. L’autor tampoc passa per alt les agonies més recents, provinents de les polèmiques restauracions i intervencions arquitectòniques realitzades durant el darrer segle.

El llibre també analitza els factors històrics, geogràfics i culturals que van fer possible la construcció de la seu tortosina. Així comença descrivint la Tortosa de la baixa edat mitjana, un gran municipi amb una àmplia capacitat de control sobre el territori, els viatgers, les mercaderies i el transport en general; i capital del bisbat més extens i un dels més poderosos de la Corona d’Aragó. Per tant, una ciutat molt important en aquella època per la seua centralitat geogràfica entre els tres estats peninsulars que formaven la Corona, pel seu pes demogràfic, i pel seu poder eclesiàstic i polític.

Gènesi i agonies de la catedral de Tortosa és el darrer títol de la col·lecció Lliçons / Lessons de la UB, que es publica en versió bilingüe català i anglès, per difondre les conferències més rellevants que es presenten en les Jornades de Cultures Medievals de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la UB amb l’objectiu d’apropar al públic l’Edat Mitjana. En aquesta ocasió ha col·laborat en l’edició Publicacions URV per la temàtica del llibre.

Jacobo Vidal Franquet és professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i membre l’Institut de Recerca en Cultures Medievals. Ha publicat diversos estudis sobre art, arquitectura i construcció en l’època medieval i moderna, com ara Les imatges de la Mare de Déu de la Cinta (2004); Cultura i art a la Tortosa del Renaixement (amb E. Querol, 2005); Pere Compte, mestre major de les obres de la Seu de Tortosa (2005), o El pintor de la ciutat. Tortosa, segles XIV-XV (2011). També ha desenvolupat una àmplia activitat com a divulgador del patrimoni històric i artístic de les Terres de l’Ebre, obra parcialment recollida en els volums Patrimoni al rebost (2 vol., 2004-05) i Vides aixorejades (2007).