El Centre en Canvi Climàtic C3 i l’institut IU-RESCAT de la URV aglutinen el coneixement per fer front als efectes derivats de l’emergència climàtica

A latituds mitjanes, nou quilometres sobre el nivell del mar, dona la volta al món una corrent d’aire a gran velocitat. Els experts l’anomenen jet stream i fa que les masses d’aire fred de l’àrtic no viatgin fàcilment cap al sud. Per diversos motius, aquest corrent no circula en línia recta, sinó que ondula, de la mateixa manera que ho fa un riu en el seu curs baix. I de la mateixa manera que en l’àmbit fluvial, quan aquestes oscil·lacions són extremes, pot passar que un braç del corrent es desprengui del flux principal, generant el que s’anomena un tàlveg —en el cas d’un riu, un braç mort. Un cop fora del jet stream, la massa d’aire fred és lliure per desplaçar-se cap al sud. És el que anomenem DANA, l’acrònim de depressió aïllada en nivells alts.

A la tardor mediterrània, l’aigua del mar encara és força calenta i, en conseqüència, l’aire que hi ha al damunt, també. Aquesta massa d’aire té força capacitat de retenir vapor d’aigua i, quan es desplaça a terra ferma, topa amb serralades i massissos i no pot fer altra cosa que ascendir. Si quan ho fa topa amb una DANA, la humitat de l’aire es condensa ràpidament i es produeixen precipitacions. “Es generen tempestes d’alta intensitat que se succeeixen; una llevantada agreujada, per dir-ho d’alguna manera”, explica Javier Sigró, investigador del Departament de Geografia de la URV.

Degut al canvi climàtic, aquests fenòmens meteorològics, ja coneguts als països mediterranis, seran cada vegada més freqüents i colpejaran el litoral amb més virulència. El Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV és un grup de recerca de referència que estudia, precisament, l’evolució del canvi climàtic i les seves conseqüències. “Ens hem especialitzat en recopilar dades meteorològiques, digitalitzar-les i incorporar-les a les bases de dades”, diu Sigró. Aquesta informació permet alimentar models matemàtics i d’intel·ligència artificial i comprovar-ne l’efectivitat. D’aquesta manera, quan se’ls demana fer prediccions, aquestes poden ser més acurades i fidels a la realitat.

Disposar de dades sobre el canvi climàtic permet a la comunitat científica avançar en la recerca sobre el seu impacte en moltes altres disciplines. A més, aquesta tecnologia obre la porta a desenvolupar eines de predicció amb capacitat d’identificar possibles situacions de perill i alertar les administracions abans que passin: “Hi ha moltes possibilitats, des d’eines de predicció de casos de cops de calor fins a models capaços de preveure inundacions en llocs concrets”.

En el cas de València, les prediccions eren fiables, però “alguna cosa ha fallat en el sistema de transmissió de la informació”, opina Sigró, que considera “incomprensible” que una alerta meteorològica disponible des del matí no arribés a la població fins quan ja era massa tard. L’investigador de la URV apunta la necessitat d’estudiar el protocol que es va seguir i esbrinar per què no va funcionar.

Les dades mostren com en alguna estació del País Valencià es van registrar més de 600 litres per metre quadrat en 24 hores i es van batre rècords de precipitació, de fins a 185 litres per metre quadrat en seixanta minuts. Quan tot aquest volum d’aigua es dirigeix als canals d’evacuació habituals, aquests no poden assumir-ne el cabal i es desborden. Si, a més, l’aigua troba obstacles, naturals o artificials, el torrent s’expandeix provocant inundacions importants, sobretot a les zones més planes. “Quan això passa només podem fer-ne el seguiment i alertar, de la forma més immediata possible, de les acumulacions d’aigua”, reflexiona Sigró, i recalca que des que es registren precipitacions fins a que hi ha inundacions “hi ha temps per alertar”. Tot i això, remarca que la feina més important és prèvia a que succeeixin aquests fenòmens. El disseny de protocols que activin els serveis d’emergència i avisin a la població és determinant en aquest sentit, així com identificar i cartografiar les zones amb risc d’inundació davant d’una certa quantitat de precipitació.

Plantar cara a les conseqüències del canvi climàtic exigeix a la comunitat científica buscar respostes a problemes complexos, que tenen implicacions a camps de coneixement molt diversos. L’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IU-RESCAT), ha esdevingut un punt de trobada per a grups de recerca de diversos àmbits que els permet treballar en projectes transversals, que afrontin els reptes de l’emergència climàtica de forma multidisciplinària. “A la URV tenim un gran nombre de grups de recerca que treballen de manera excel·lent; l’IU-RESCAT planteja la possibilitat de sumar especialitats en àmbits molt diferents per abordar noves oportunitats i nous projectes de forma coordinada”,  explica Enric Aguilar, director de l’Institut.

A banda d’estudiar la ciència bàsica del canvi climàtic, el programa de recerca de l’IU-RESCAT inclou línies d’investigació com l’economia ambiental i climàtica, la governança i el dret ambiental i de la transició energètica, els riscos per la salut i les solucions tecnològiques per al desenvolupament sostenible. En aquest sentit, l’Institut ajusta la seva recerca als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides i vetlla per a que sigui respectuosa amb els drets humans i tingui en consideració criteris de justícia ambiental i ecològica, inclusió social i perspectiva de gènere. A més, en la seva activitat, posa una atenció especial als col·lectius i les persones més vulnerables, buscant crear estructures resilients i sostenibles.