Notes de premsa 24/04/2024
Reivindiquen la inclusió de les dones en la presa de decisions sobre la protecció dels drets humans en la crisi climàtica
La investigadora del Departament de Dret Públic de la URV Susana Borràs destaca en una publicació científica la vulnerabilitats i falta de protecció de dones i nenes migrants
La investigadora del Departament de Dret Públic de la URV Susana Borràs destaca en una publicació científica la vulnerabilitats i falta de protecció de dones i nenes migrants
El 80% de les persones migrants climàtiques són dones i nenes. Aquesta xifra fa necessari un nou marc legal internacional per protegir els drets humans, incorporant mesures sensibles al gènere a les polítiques i legislacions. Així ho afirma Susana Borràs, investigadora del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili en un article de la revista Environmental Policy and Law, en el que detalla les complexitats de la perpetuació de les desigualtats, les vulnerabilitats existents i la falta de protecció que afecten les dones i les nenes migrants.
“El canvi climàtic és una evidència d’un clar debilitament dels drets humans, especialment en àrees que ja estan experimentant una major exposició als efectes del canvi climàtic i una menor resiliència a causa dels contextos socioeconòmics existents”, afirma Borràs. “La desigualtat multidimensional i la inseguretat estan presents al llarg del procés migratori i són especialment crítiques en el cas de les dones i nenes migrants”, afegeix.
Les Nacions Unides estimen que, de cara a l’any 2050, els efectes del canvi climàtic provocaran el desplaçament de 150 milions o més de persones a causa del clima extrem i dels esdeveniments com l’augment del nivell del mar i la desertificació. Així mateix, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic va predir que, en els propers anys, la migració es convertiria en una resposta al canvi climàtic, amb milions de persones desplaçades per inundacions costaneres, erosió costanera, processos de desertificació i pèrdues en la producció agrícola. “Les persones que abandonen els seus territoris d’origen ho fan en contextos molt complexos, a la recerca de seguretat i benestar, exercint el seu dret humà a emigrar amb dignitat a altres territoris segurs, siguin dins o fora dels seus països”, explica Borràs.
A la tercera dècada del segle XXI, la humanitat encara està lluitant contra qüestions vitals relacionades amb la desigualtat de gènere, la discriminació i la violència a què s’enfronten les dones i les nenes que constitueixen gairebé la meitat de les Els 8.000 milions d’habitants del món. Malgrat els objectius estimats prescrits en els drets humans internacionals i altres instruments reguladors per provocar canvis, les actituds mentals i les dures realitats globals persisteixen sobre el terreny per a les dones i les nenes.
Segons Susana Borràs, “els impactes del canvi climàtic fan que les dones, especialment les que viuen en comunitats més empobrides, s’enfrontin a una gran càrrega psicològica. Les estructures i les relacions de poder condueixen a una major vulnerabilitat als fenòmens meteorològics extrems i als desastres relacionats amb el canvi climàtic. Aquesta vulnerabilitat estructural augmenta quan les dones i les nenes es converteixen en migrants climàtiques”.
En els darrers anys, hi ha hagut alguns desenvolupaments en diferents sectors de la regulació internacional per reconèixer el canvi climàtic com a causa de la migració, inclòs des d’una perspectiva sensible al gènere. “Aquests avenços, tot i ser positius, han demostrat la falta d’una visió integradora entre el règim jurídic internacional de migracions i refugi, el canvi climàtic i els drets humans”, afegeix.
En conclusió, la investigadora afirma que cal repensar els marcs legals existents per respondre a la realitat de la migració climàtica des d’una perspectiva sensible al gènere que protegeixi eficaçment els drets humans. Borràs apunta a què les dinàmiques de poder heteropatriarcal —que exclouen les dones dels processos de presa de decisions— han impedit la correcta integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i els estàndards legals de protecció del medi ambient. “És fonamental revertir el rol de víctima o vulnerable assignat a les dones i reconèixer el seu paper com a líders i agents del canvi climàtic i els contextos migratoris”. En aquest sentit, reclama respostes polítiques que adaptin els marcs legals existents relacionats amb els refugiats i la migració als reptes humanitaris generats pel canvi climàtic.
Referència bibliogràfica: Desai, Bharat H.,10.3233/EPL-239019,environmental-policy-and-law/epl239019,Sun Jan 01 00:00:00 GMT 2023,IOS Press,International Environmental Law (IEL): Perspectives of Women Scholars. DOI: 10.3233/EPL-239019