Els castells són objecte de recerca a la URV des de moltes disciplines, canalitzada per la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller i divulgada a través del projecte “Castells de Ciència”
Pocs fenòmens tenen la dimensió dels castells. Són una expressió cultural complexa, en què un col·lectiu ampli, heterogeni i cohesionat suma esforços per assolir un objectiu comú a través de les construccions humanes més altes i sòlides, resultat d’un metòdic procés d’expertesa i millora, en què el rigor i les emocions estan en equilibri. Ja es veu, per tant, que les implicacions a tots els nivells són moltes, i més tenint en compte que són, des de fa temps, patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO i, sobretot, símbol indissociable de la identitat catalana.
És per això que la URV, la universitat de referència a la zona castellera tradicional -el Camp de Tarragona i el Penedès-, no podia restar al marge del fenomen ni desaprofitar-ne el gran potencial com a context per aplicar recerques des dels més diversos àmbits del coneixement i per fer-hi estudis que ajudin a entendre’n la magnitud i l’atractiu innegable.
L’impuls és la creació, el 2017, de la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller, que neix en col·laboració amb el mateix món casteller a través de la Colla Vella dels Xiquets de Valls (el primer projecte és sobre la història dels Xiquets de Valls) i de la incorporació de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 2019, que permet ampliar els seus estudis en tota la seva dimensió material, temporal i territorial. Ara, la Càtedra té l’objectiu de servir com a espai per a la recerca i la formació per a futurs investigadors i experts del fet casteller, a més de promoure i divulgar el coneixement del fet casteller en totes les seves dimensions i col·laborar en la salvaguarda dels castells com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. “Es tracta de fomentar la recerca, la transferència i el debat científic sobre el fet casteller per facilitar-ne el desenvolupament, la superació dels reptes i l’aprofitament d’oportunitats que se li plantegen”, tal i com explica la seva directora, Marta Calull.
La Càtedra és un espai per a la recerca i la formació per a futurs investigadors i experts, i promou i divulga el coneixement del fet casteller en totes les seves dimensions
Així, per exemple, un dels últims estudis impulsats des de la Càtedra, els resultats del qual s’han presentat aquest 2026, és sobre la sinistralitat i la canalla castellera i va néixer amb l’objectiu de comparar la incidència de les lesions traumàtiques en infants durant la pràctica castellera amb la d’altres activitats físiques. Amb Manel González Peris, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV i metge de la Xarxa Santa Tecla com a investigador principal, el projecte va concloure que el risc global de lesions en el futbol infantil, tot i ser baix, és més del doble que en els castells.
Per altra banda, actualment l’historiador Àlex Cervelló continua la seva recerca històrica sobre l’origen dels Xiquets de Valls, que dona continuïtat als estudis que van portar a la seva tesis doctoral.
Un altre encàrrec de la Càtedra, molt lligat a l’actualitat i als nous desafiaments globals, és l’estudi “Reptes del fet casteller davant el canvi climàtic”, elaborat per l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètic (IU-RESCAT) de la URV, amb Òscar Saladié, Anna Boqué, Jon Xavier Olano i Júlia Sevil, del Departament de Geografia, com a autors. Es tracta de determinar fins a quin punt l’augment de les temperatures, amb onades de calor més persistents, està empitjorant les condicions per fer castells. De moment, a partir de la instal·lació de sensors de temperatura i humitat a diferents places castelleres durant la celebració de jornades, s’ha confirmat un augment progressiu de l’índex de calor, un fet que, sumat al fenomen de l’illa de calor urbana i tenint en compte la percepció dels castellers, està fent més feixugues les actuacions.
De totes maneres, el projecte continua en marxa, i aquesta temporada castellera és la tercera en què es recullen dades i es fan tallers amb les colles per copsar la importància que donen els castellers i les castelleres a diferents aspectes com l’horari, l’espai físic, l’alimentació i la hidratació dels integrants de les colles i les dotacions sanitàries a plaça, per tal de millorar les condicions per fer castells. També s’està fent, actualment, un anàlisi de les narratives al voltant d’aquesta problemàtica als mitjans de comunicació.
Un projecte, moltes disciplines
Aquest darrer estudi forma part també de “Castells de Ciència”, un projecte de divulgació científica que posa en comú tota la recerca i l’expertesa de la URV aplicada al món dels castells des de diferents disciplines científiques. Impulsat per la Unitat de Comunicació de la Ciència (ComCiència), amb el suport de la mateixa Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller, ajunta personal investigador d’àmbits tan allunyats com la física i la filologia, les matemàtiques i la història, deixant clara les moltes arestes i la riquesa del fenomen i permetent entendre’l des de totes les perspectives.
“Castells de Ciència” és materialitza en vídeos didàctics, articles i pòsters consultables a la web del projecte, a més de xerrades divulgatives per part del personal investigador protagonista. I, encara més, el projecte s’ha acabat transformant en un documental, produït per la URV, TAC12 i la Xarxa de Comunicació Local, en què la periodista Agnès Busquets descobreix, a través de diferents investigadors i investigadores del projecte, la relació entre ciència i castells.
Així, a més de la geografia i l’adversitat meteorològica creixent a les jornades castelleres, l’arquitectura, com no pot ser d’una altra manera quan es parla de construccions que han d’estar molt ben bastides, també té espai en el projecte. Albert Samper, investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA), explica que els castells “mantenen l’essència de les catedrals” i que “els caps de colla tenen un paral·lelisme amb la determinació dels mestres d’obra i el públic, amb l’esperit dels pelegrins”. Segons Samper, des d’una mirada especialitzada, els castells mantenen certes analogies en diversos elements arquitectònics, com ara els arcbotants i contraforts. Un altre investigador de l’ETSA, Arnau Montoya, determina fins a quin punt l’urbanisme de les places influeix en l’èxit de descarregar un castell i imagina com ha de ser el millor espai urbà per aconseguir-ho.
Dues tesis doctorals becades sobre urbanisme i art
Dues recerques castellers en curs són les que formen part de les tesis doctorals, en el marc dels programes de doctorat de la URV, d’Arnau Montoya i Kevin Prados, que han rebut beques de suport per part de la Càtedra. Montoya, investigador de l’ETSA, aprofundeix en l’urbanisme de les places castellers i al seu “paisatge cultural”, mentre que Prados, graduat en filosofia, busca paral·lelismes entre els castells i diferents representacions artístiques, com ara la figura neoclàssica i el poema romàntic.
La Càtedra també convoca, juntament amb el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC), un ajut de recerca sobre un tema casteller (se n’han concedit a un projecte sobre benestar emocional i un altre sobre propostes de millora al concurs de castells) i un premi de recerca dirigit a l’alumnat de secundària. A més, una col·laboració de la Càtedra i la Coordinador de Colles Castelleres ha impulsat la publicació d’un llibre il·lustrat que repassa la història dels castells, On és l’Estel·la?, així com també una Guia didàctica per estudiants de secundària sobre l’origen del fet casteller. La Càtedra també organitza anualment una jornada per reflexionar sobre una temàtica d’interès pel món casteller, amb diferents ponències i taules rodones.
Pel que fa a les matemàtiques, Roger Guimerà, físic i investigador ICREA al Departament d’Enginyeria Química, demostra com, des de la seva disciplina i a través d’un model matemàtic, es pot determinar quines són les construccions més difícils. De fet, el seu model matemàtic i el sistema de puntuació del concurs de castells coincideixen en la majoria de construccions, i tots dos determinen que el més complicat és el tres de nou net.
“Castells de Ciència” és materialitza en vídeos didàctics, articles, pòsters i un documental que permet descobrir, a través de les recerques, la relació entre els castells i la ciència
La química també hi té molt a dir, en el món dels castells, i des de dues vessants. Marta Calull, que a més de directora de la Càtedra és investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica, parla, per una banda, de les substàncies químiques que es produeixen a l’interior del cos humà durant una diada amb tantes implicacions emocionals com la castellera, des de les reaccions cognitives al cervell fins a l’obtenció d’energia. “Alguns d’aquests processos són els que coneixem com sensacions, emocions i sentiments, sense els quals no hi ha castells”, apunta Calull.
I, per altra banda, la investigadora explica els materials obtinguts mitjançant diversos processos d’elaboració i que s’han convertit en un element necessari en el món casteller. Un d’aquests materials són els plàstics i més concretament el poliestirè expandit (porexpan) amb què es fabriquen els cascos.
De la química a la física, una disciplina en què Roger Cabré, físic i investigador del Departament d’Enginyeria, Electrònica, Elèctrica i Automàtica, i Marta Sales, del Departament d’Enginyeria Química, es pregunten i resolen quina energia acumulen els gran castells, com ara un tres de deu amb folre i manilles, pel sol fet de carregar-lo. I, a més, expliquen una altra relació molt estreta entre la física i els castells a través de dues lleis, la de la palanca i la del pèndol, que ajuden a explicar perquè es produeixen certs moviments dins un castell, tan individuals com col·lectius, durant la seva construcció, i la importància que tot estigui compensat i equilibrat.
I dels àmbits més científics als de les humanitats, com ara la filologia, en què Joan Rovira, Pere Navarro i Jordi Ginebra, investigadors del Departament de Filologia Catalana, asseguren que “la llengua del món casteller permet reflexionar sobre diferents aspectes en els àmbits de la fonètica, la morfologia i el lèxic”. És aquest últim, segons els investigadors, el que genera més trets característics i diferencials, sobretot en funció del territori on es du a terme l’activitat castellera. Tant si es tracten les tècniques de fer un castell com si es fan referències a les posicions que ocupen les diverses persones que el formen castell, es poden trobar diferents fórmules en funció de la zona geogràfica.
Un altre investigador del Departament de Filologia Catalana implicat en el projecte és Magí Sunyer, que hi parla de literatura i explica que durant el segle XIX, en la primera època d’or dels castells, a mesura que se n’anava incrementant la popularitat i l’alçada de les construccions, va començar un procés de simbolització de les torres humanes en què la literatura va tenir un paper molt destacat. Segons Sunyer, la literatura posterior s’ha ocupat de les construccions humanes de manera molt variada, d’acord amb les noves estètiques i les noves mentalitats, “però el caràcter simbòlic de la festa ha perdurat”.
També la història ajuda a explicar el fenomen dels castells. Eduard Jiménez, assessor del grup de recerca ISOCAC de la URV en estudis castellers i marítims, fa una retrospectiva als orígens del fenomen, des de la muixeranga valenciana però tenint en compte que alguns historiadors parlen de “precedents remots”, i es pregunta com seria l’empresa d’aixecar les construccions humanes que es coneixen, però partint de zero i sense tenir en compte tots aquests antecedents.
I l’antropologia, en què Elisa Alegre, investigadora del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, recorda que “per algú que ha sentit a parlar de torres humanes però que no les ha vistes mai en directe, veure castells en viu desperta moltes i diverses emocions i sensacions no experimentades mai abans”. En aquest sentit, Alegre introdueix l’etnografia, el mètode de recerca de l’antropologia que busca descriure, interpretar i resoldre els perquès del comportament de grups humans, societats, comunitats, fins i tot de l’individu. El sentiment de pertinença i la identitat que donen els castells ajuden a entendre, segons Alegre, la força col·lectiva del fet casteller.
De la salut a la integració social
La salut, mental i física, és clau en el món dels castells, i per això a la URV també es fa recerca que ho té en compte. Meritxell Benaiges, professora associada de la Facultat d’Infermeria de la URV, assegura que la presència de la infermeria al món casteller és imprescindible i la seva implicació queda palesa en les cures derivades de la mateixa activitat castellera: educació, prevenció, promoció de la salut, assistència immediata i assistència hospitalària.
Suport a treballs de recerca sobre castells a batxillerat
La Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller dona suport cada any a la realització de quatre treballs de recerca de batxillerat implicant-se en la seva tutorització a través d’investigadors i investigadores de la URV. Els tutoritzats el darrer curs acadèmic són “L’escalfament i la freqüència cardíaca en els castells”, de Sara Samper (Institut Coster de la Torre); “El camí cap al cel. La ciència d’alçar castells”, d’Esther Moreno (Institut Els Pallaresos); “Els castells: física, valor i seny”, de Pol Conesa (Institut Tarragona), i “Castells: trencant els límits”, de Mariona Hernández (Escola Sant Gabriel de Viladecans).
Per la seva banda, Fina Canals i Victòria Arija, investigadores del grup de recerca en Nutrició i Salut Mental de la URV (Nutrisam), es pregunten per què si els aspectes socials i psicològics que comporta fer castells són molt positius (afavoreixen la sociabilitat, la capacitat d’esforç, l’empatia, la satisfacció personal i, en general, el benestar emocional), en els darrers anys s’ha començat a parlar que en les colles, les castelleres joves poden ser un grup amb risc de desenvolupar trastorns de la conducta alimentària. Segons les investigadores, la identitat de cada persona que participa en el castell ha d’adaptar-se al canvi de la seva evolució corporal i tothom ha de créixer en valors positius, tal com fa la construcció del castell. “Fer castells s’ha de mantenir com una activitat que promogui el benestar emocional i alhora ha de ser un valor social i cultural”, afirmen.
D’aspectes anímics i mentals també en parla Lourdes Carrascón, professora associada de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, sobretot de la por, la tensió i els nervis, que són altament contagiosos. Tot plegat és una defensa automàtica que indica perill no percebut. Segons Carrascón cal evitar-ho, sobretot en la canalla: “Cal estar actius, però sense nerviosisme. Traslladar i projectar el record, transmetre la sensació de fer el millor assaig i voler-lo repetir, és el millor missatge per a la canalla, perquè el pom de dalt és la part més delicada del castell i ningú vol que caigui.”
Finalment, i pel que fa a la sociologia, Francesc Valls, investigador del grup de recerca Social & Business Research Laboratory, valora que les colles castelleres, que han aconseguit que molta gent pugui comptar amb un entorn social més consolidat i han ajudat a fomentar una identitat social positiva per a moltes persones, “són un dels principals espais de cohesió social en molts municipis de Catalunya”.
De fet, la integració social també és l’objecte d’una altra investigació encarregada per la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller, no inclosa en el projecte “Castells de Ciència”, en què Oriol Rios, del Departament de Pedagogia, se centra en el procés d’arrelament de persones nouvingudes a les colles castellers i destaca el gran potencial que aquestes tenen com a elements d’acolliment a la societat.
I encara hi ha més projectes de recerca a la URV al voltant dels castells, amb l’auspici de la Càtedra, com ara el que analitza les audiències d’informació castellera als mitjans, amb els investigadors del Departament d’Estudis de Comunicació Giovanni Gonzales i Marta Montagut, o la recopilació de material documental i audiovisual provinent d’arxius castellers personals, amb l’objectiu que tota aquesta memòria documental no es perdi, en col·laboració amb el Museu Casteller de Catalunya i que està a punt d’iniciar-se. I un darrer estudi, actualment en curs, en què el físic Roger Cabré cerca determinar la dinàmica de les caigudes dels castells i quines són les condicions per a l’estabilitat i la mida mínima de seguretat d’una pinya.
I és que tota la investigació que s’impulsa des de la Càtedra ha d’ajudar, tal i com apunta Marta Calull, a fer dels castells una activitat cada vegada més segura i a consolidar els valors positius, que en són molts, d’una activitat amb tantes implicacions com disciplines científiques existeixen.
