Investigadores de la URV participen un estudi pioner que analitza les afectacions conductuals i moleculars derivades de l’exposició al clorpirifós, que es podrien relacionar amb hiperactivitat, autisme i addiccions

El clorpirifós (CPF) és un dels plaguicides més utilitzats al món, i també un dels més qüestionats pels seus efectes nocius per a la salut. Tot i existir evidències dels seus potencials efectes sobre el desenvolupament segueix estant permès per usos agrícoles a Europa i als Estats Units. mentre països com Tailàndia ja l’han prohibit. Ara, un estudi fet per investigadores del Centre de Recerca en Neurocomportament i Salut (NEUROLAB), del Centre de Recerca en Desenvolupament i Mesura de la Conducta (CRAMC) de la URV i també un grup investigador del Centre de Recerca en Salut (CEINSA), de la Universitat d’Almeria, aporta més llum sobre els perjudicis de l’exposició, a dosis molt baixes, a aquest plaguicida. Entre les principals conclusions d’aquest estudi han trobat que l’exposició al CPF podria tenir efectes neurotòxics relacionats amb hiperactivitat, autisme i addiccions i provocar efectes sobre l’aprenentatge i la memòria. Es tracta d’un treball pioner en l’anàlisi dels efectes conductuals i moleculars a curt, mitjà i llarg termini de l’exposició a aquest plaguicida.

Per fer la seva recerca, els investigadors van administrar dosis baixes d’aquest compost en cries de rates i ratolins acabats de néixer, una etapa de la vida que es caracteritza per presentar un estat de desenvolupament de sistema nerviós central similar al que s’observa en humans en les últimes setmanes de la gestació i primeres després del naixement. Tot i la idoneïtat de el model, en l’actualitat aquest segueix sent un dels períodes del desenvolupament menys estudiats en relació amb l’exposició a CPF.

Els autors van trobar que l’exposició durant aquest període va induir comportaments anòmals, que normalment s’observen en diferents patologies psiquiàtriques i neurològiques, com és el cas d’un augment de l’activitat motora en l’adolescència (associat a el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat), un augment de les respostes impulsives (associades a patologies tan diferents com l’autisme o les addiccions), o una disminució progressiva de la motricitat amb l’edat (associat a patologies neurodegeneratives com la malaltia de Parkinson).

A més, mitjançant estudis neuropsicofarmacològics, també van veure com aquesta exposició va modificar un dels principals sistemes de neurotransmissió del sistema nerviós central, el colinèrgic, la progressiva degradació del qual és un dels principals correlats fisiopatològics de l’Alzheimer. Aquesta troballa va en línia a altres estudis fets amb humans que relacionen l’exposició dels compostos del plaguicida amb i aquesta malaltia.

D’altra banda, els autors de l’estudi també van analitzar diferents marcadors moleculars, i van observar que aquesta exposició va afectar els nivells d’expressió de diferents gens en àrees concretes de el cervell; va alterar la composició de la microbiota intestinal en diferents edats i va induir alteracions selectives en els nivells de diferents metabòlits en sang, essencials per al correcte funcionament del l’organisme i sent específic en femelles.

“Al laboratori treballem des de fa molt temps amb un model de ratolins transgènics que porten un gen humà, l’APOE3 o l’APOE4, que se sap que presenta vulnerabilitat davant diferents malalties. Hem comprovat que tant el genotip com el sexe afecten de forma diferent a la sensibilitat als components tòxics del plaguicida, i també hi té a veure el moment en què es produeix aquesta exposició, si és en l’etapa prenatal, en la postnatal o en l’edat adulta”, explica Maria Teresa Colomina, del grup de recerca NEUROLAB de la URV.

En aquesta investigació ha participat un equip multidisciplinari que ha englobat tant a experts en conducta i neuropsicofarmacologia, com a especialistes en biologia molecular i ciències químiques. De la URV, a més de Maria Teresa Colomina, hi han format part, Maria Cabré, Laia Guàrdia, Judit Biosca i Jordi Blanco, que juntament amb l’equip de la Universitat d’Almeria lideren aquest projecte finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat de el Govern d’Espanya i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional: PSI2017-86847-C2-1-R MINECO-FEDER i PSI2017-86847-C2-2-R.

Referència bibliogràfica: Guardia-Escote L, Basaure P, Biosca-Brull J, Cabré M, Blanco J, Pérez-Fernández C, Sánchez-Santed F, Domingo JL, Colomina MT. APOE genotype and postnatal chlorpyrifos exposure modulate gut microbiota and cerebral short-chain fatty acids in preweaning mice. Food Chem Toxicol. 2020 Jan;135:110872. doi: 10.1016/j.fct.2019.110872.

Perez-Fernandez C, Morales-Navas M, Guardia-Escote L, Garrido-Cárdenas JA, Colomina MT, Giménez E, Sánchez-Santed F. Long-term effects of low doses of Chlorpyrifos exposure at the preweaning developmental stage: A locomotor, pharmacological, brain gene expression and gut microbiome analysis. Food Chem Toxicol. 2020 Jan;135:110865. doi: 10.1016/j.fct.2019.110865.