Un estudi de la URV mostra que la resposta del fetge a l’obesitat no depèn només de la quantitat de greix acumulat, sinó també del sexe biològic i dels cicles de llum i foscor

Una de cada quatre persones al món té acumulació de greix al fetge, sovint sense saber-ho. En molts casos, aquesta alteració -que afecta especialment persones amb obesitat- no dona símptomes fins que el dany ja és avançat. Però no totes les persones amb obesitat desenvolupen el mateix grau d’afectació hepàtica. Un estudi del grup de recerca Nutrigenòmica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) aporta noves evidències que ajuden a explicar per què passa això: la resposta del fetge no depèn només del greix acumulat, sinó també del sexe biològic i del rellotge intern que regula el metabolisme.

El treball, publicat a la revista Free Radical Biology & Medicine, se centra en la malaltia hepàtica associada a disfunció metabòlica, actualment la forma més freqüent de malaltia del fetge arreu del món. Aquesta patologia està estretament relacionada amb l’obesitat i la síndrome metabòlica. Quan el fetge acumula greix en excés, les seves cèl·lules poden patir estrès oxidatiu, és a dir, un desequilibri entre molècules oxidants i mecanismes de defensa antioxidant que afavoreix el dany cel·lular. Amb el temps, aquest procés pot progressar cap a inflamació, fibrosi, cirrosi o fins i tot càncer hepàtic.

Per estudiar-ho, l’equip investigador va treballar amb models animals, amb els que va utilitzar un model experimental d’obesitat induïda per dieta i va analitzar també l’efecte del fotoperíode, és a dir, de la durada diària de la llum i la foscor. Els animals es van mantenir durant vuit setmanes en condicions de dies curts o dies llargs, i després se’n van examinar diferents indicadors metabòlics i hepàtics, com ara l’acumulació de greix, el dany oxidatiu, els mecanismes antioxidants, la melatonina i diversos components del rellotge circadiari del fetge.

Diferents respostes en funció del sexe

Als resultats es va observar una resposta diferent entre mascles i femelles. Els mascles acumulaven més greix al fetge, especialment en condicions de dies llargs. En canvi, les femelles, tot i presentar menys acumulació lipídica, mostraven més dany oxidatiu hepàtic. Aquesta observació és especialment rellevant perquè trenca una idea molt estesa: més greix no implica necessàriament més dany. Segons l’estudi, la relació entre acumulació lipídica i lesió hepàtica és més complexa del que es pensava.

L’estudi també mostra que els dos sexes activen mecanismes de defensa diferents. Les femelles presentaven una activació més intensa de vies antioxidants i nivells més alts de melatonina, l’hormona vinculada als cicles de llum i foscor. Els mascles, en canvi, semblaven dependre més d’un augment de la capacitat antioxidant total, sobretot en condicions de dies llargs. “Això suggereix que l’organisme no respon d’una manera universal a l’estrès metabòlic, sinó que adapta les seves defenses segons el context biològic i ambiental”, explica Aina Gironès, que fa recerca al Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i que ha participat en l’estudi.

Els autors assenyalen que, en condicions normals, les femelles solen tenir una protecció antioxidant hepàtica més eficient, sovint relacionada amb l’acció dels estrògens. Però els resultats apunten que aquesta protecció es podria veure alterada en situacions d’obesitat, quan la pressió metabòlica sostinguda supera la capacitat dels sistemes antioxidants. Això podria ajudar a entendre per què, en aquest estudi, les femelles presentaven més dany oxidatiu malgrat acumular menys greix al fetge.

El rellotge biològic, determinant

Un altre dels aspectes destacats del treball és la connexió amb el rellotge biològic. Durant l’estudi es van detectar diferències en gens i proteïnes del sistema circadiari hepàtic segons el sexe i el fotoperíode, i aquestes diferències es relacionaven amb els nivells de melatonina i amb la resposta antioxidant.

Els resultats apunten que la llum, a través del sistema circadiari, pot modular la capacitat del fetge per defensar-se davant l’estrès associat a l’obesitat. Aquesta idea té especial interès en el context actual, marcat per l’exposició prolongada a la llum artificial, l’ús intensiu de pantalles a la nit, els horaris irregulars i les alteracions del son. Tot plegat pot desajustar els ritmes circadians, que coordinen una gran quantitat de funcions fisiològiques, inclòs el metabolisme.

L’estudi obre així la porta a considerar que aquestes alteracions podrien influir també en la progressió de malalties metabòliques i hepàtiques. L’equip investigador remarca, però, que la recerca descriu associacions i mecanismes observats en un model experimental, i que caldran més estudis per aprofundir en aquestes relacions. Tot i això, el treball reforça la idea de què per entendre millor les complicacions hepàtiques associades a l’obesitat, no n’hi ha prou amb mirar la quantitat de greix acumulat. També cal tenir en compte el sexe biològic i la dimensió temporal del metabolisme.

Aquest treball s’emmarca en la tesi doctoral d’Aina Gironès, desenvolupada al grup de recerca Nutrigenòmica de la URV sota la direcció dels professors Miquel Mulero i Gerard Aragonès, i forma part d’un projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d’Espanya.

Referència bibliogràfica: Gironès-Garreta A, Gómez-Roncal S, García-Aranda A, Calvo E, Arola-Arnal A, Aragonès G, Mulero M. Sex and photoperiod shape hepatic redox homeostasis in diet-induced obesity in association with a melatonin-NRF2-circadian regulatory axis. Free Radic Biol Med. 2026 Feb 27;248:413-423. doi: 10.1016/j.freeradbiomed.2026.02.070. Epub ahead of print. PMID: 41763500.