La Generalitat ha encarregat al catedràtic d'Història Contemporània de la URV Josep Sánchez Cervelló un estudi de geolocalització i documentació de les fosses humanes de la Guerra Civil. Per primera vegada es fa aquest estudi general a la zona, per restituir la dignitat i la memòria dels fets succeïts durant els tres anys de guerra i el franquisme

Ja fa un mes que han començat els treballs de recerca de les fosses, guiats pel georadar, la documentació dels arxius i els testimonis orals. La tasca permetrà localitzar totes les fosses i també els punts on s’han trobat restes òssies humanes en superfície. De cada fossa se’n fa una fitxa amb una informació completa: coordenades UTM, localització amb cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, fotografia del lloc, resum històric i fonts documentals i/o orals consultades. Alhora, s’especifica si la fossa està plenament confirmada, si és probable o bé ja ha estat intervinguda, si és de soldats (indicant l’exèrcit: republicà o rebel) o de civils, com també el nombre de persones inhumades i la relació dels òbits, si n’hi ha.

El projecte de geolocalització i documentació de les fosses, dirigit pel catedràtic d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres Josep Sánchez Cervelló, té una duració de quatre mesos, 18.000 euros de pressupost i es preveu que s’acabarà a l’octubre.

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha fet l’anunci d’encàrrec de l’estudi a la URV el dilluns, 25 de juliol, durant l’acte d’homenatge a les víctimes i combatents de la batalla de l’Ebre, un dels actes commemoratius del programa de memòria dels 80 anys de la Guerra Civil, celebrat davant del Monument de la Pau a la serra de Pàndols (Pinell de Brai, Terra Alta).

Romeva ha manifestat que aquesta actuació permetrà completar el mapa de fosses i repressió de Catalunya, i es fa conjuntament amb l’actualització, el canvi tecnològic i la conversió de dades de la nova versió del Mapa de Fosses i Repressió de Catalunya que estarà disponible durant l’últim trimestre de 2016. La majoria de fosses civils resultants de la repressió estan localitzades als territoris de l’Ebre i el Pirineu.

La Lleva del Biberó, al teatre

El professor Josep Sánchez Cervelló ha assessorat des del punt de vista històric, juntament amb Assumpta Montellà, el director de teatre Lluís Pasqual per a l’obra de teatre “In memoriam: la quinta del biberó”. Escrita pel mateix director, la representa Cia la Kompanyia Lliure i s’estrenarà la propera temporada teatral 2016-17 el dia 14 d’octubre al Teatre Lliure a Barcelona.

“L’acció se situa l’any 1938. Tenen 17 anys i els envien a primera línia de foc de la batalla que marcarà la Guerra Civil espanyola (1936-39). Els nois de La Kompanyia Lliure debuten recordant la lleva del biberó a partir del testimoni d’alguns supervivents. Un homenatge”, diu el resum de l’obra. El text que documenta històricament el moment i que figura en la presentació de l’obra l’ha escrit el catedràtic d’Història Contemporània de la URV. En el capítol d’agraïments, el director de teatre inclou Sánchez Cervelló, Montellà i onze membres de la Lleva del Biberó.