La URV participa en una recerca liderada per la Universitat de Saragossa que posa en marxa aquesta estratègia innovadora per identificar els trajectes entre barris o localitats que són crítics per a la disseminació d'una epidèmia

El procés d’urbanització global accelerat que viu el planeta representa un desafiament important per a les agències de salut pública. Tal com va demostrar la pandèmia de la COVID-19, les grans urbs són especialment vulnerables als brots epidèmics, una qüestió que pot agreujar-se segons les previsions que indiquen que, per a l’any 2030, aproximadament el 10% de la humanitat viurà en megaciutats amb més de 10 milions d’habitants. A més, les connexions entre aquestes urbs juguen un paper crucial en la rapidesa amb què un patogen emergent es pot propagar a nivell mundial, disseminant-se d’un costat a l’altre del planeta en qüestió de dies.

En aquest context, un equip investigador internacional liderat per la Universitat de Saragossa i amb participació de la URV ha desenvolupat una estratègia innovadora de vigilància epidemiològica. Aquest treball és el resultat d’una estreta col·laboració en la que també ha participat la Universitat dels Andes, a Bogotà (Colòmbia), en el marc del campus Iberus, així com amb investigadors de la Universitat de Drexel, als Estats Units.

Segons el professor Jesús Gómez-Gardeñes, del Departtament de Física de la Matèrica Condensada de la Facultat de Ciències de la Universitat de Saragossa, “encara que les ciutats actuen com a veritables acceleradors epidèmics, la intensa vida digital que acullen ofereix oportunitats excepcionals per al control i la prevenció de malalties”. Precisament, l’eina desenvolupada pel seu grup combina models epidemiològics amb informació demogràfica i de mobilitat humana per anticipar-se als brots de malalties infeccioses.

Gómez-Gardeñes, que lidera el projecte, compta amb una dilatada experiència en aquest àmbit. El febrer de 2020, va desenvolupar un model matemàtic en col·laboració amb la URV capaç d’estimar en temps real el risc de nous contagis de coronavirus a Espanya. Aquesta iniciativa va oferir la possibilitat d’anticipar-se a la propagació de la COVID-19 per adoptar mesures de control eficaces.

L’estudi aplica aquesta nova eina en diverses ciutats, incloses grans urbs com Nova York, Boston, Miami i Bogotà. Els resultats demostren que l’estratègia pot identificar, entre la multitud de connexions urbanes, aquells trajectes entre barris o localitats que són crítics per a la disseminació d’una epidèmia. “És com trobar el cable exacte que hem de tallar per desactivar una bomba”, explica l’investigador. “Aquests desplaçaments crítics ens permeten identificar quines rutes de transport i quines estacions requereixen la presència de recursos de vigilància, com proves de diagnòstic ràpid, per crear una xarxa de vigilància intel·ligent”.

A Bogotà, per exemple, on el sistema de transport públic és vital per al desplaçament diari de milions de persones, els investigadors van concloure que concentrar les proves en unes poques estacions clau del TransMilenio permetria detectar brots epidèmics fins a deu dies abans que amb les estratègies convencionals. Segons Pablo Valgañón, investigador de la Universitat de Saragossa i coautor de l’estudi, “aquest marge de temps, en el context de la primera onada de la COVID-19, podria haver salvat milers de vides en una megaciutat com la capital colombiana i haver evitat, a més, el col·lapse dels serveis sanitaris”.

David Soriano-Paños, coautor de l’estudi, afirma: “Amb aquest nou mètode podem avançar-nos diversos dies en comparació amb els controls aleatoris, cosa que ens permet guanyar un temps molt valuós per preparar els recursos hospitalaris i prendre decisions clau en salut pública”. En la seva opinió, “aquest temps és fonamental per fer front a nous patògens i gestionar malalties recurrents, com la grip, que cada any satura els serveis d’urgències i els centres de salut”.

Àlex Arenas, coautor de l’estudi, destaca un altre avantatge afegit: “En lloc de distribuir els recursos de manera uniforme per tota la ciutat, el nostre enfocament permet concentrar els esforços als punts on transiten persones que freqüenten llocs amb un major risc de contagi. Això no només millora l’eficàcia de la vigilància, sinó que també optimitza l’ús dels recursos de salut pública, que sovint són limitats en temps de crisi”.

L’estudi també subratlla que no totes les ciutats requereixen el mateix enfocament. “Cada ciutat té un disseny i un ritme propis, amb dinàmiques d’interacció humana úniques, cosa que implica que les nostres estratègies han d’adaptar-se a aquests patrons. La nostra eina és general, però permet integrar les dades específiques de cada població i oferir a les agències de salut xarxes de vigilància personalitzades per a cada cas”, conclou Gómez-Gardeñes.