La primera edició del certamen, impulsat per l’Aula de Cinema de la URV, ha estat un èxit de participació amb 132 obres presentades d'arreu del món

Fins a 132 obres audiovisuals han pres part en la primera edició del Concurs Internacional de Vídeocreació Parlant Posthumanament”, que aquest dimecres ha viscut l’entrega de premis i el visionament de les creacions guanyadores. El certamen, basat en la videocreació al voltant de la intel·ligència artificial (IA+), és una iniciativa impulsada per l’Aula de Cinema i Arts Audiovisuals de la Universitat Rovira i Virgili (ACiAA), juntament amb Mèdol–Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, la Plataforma Art i Mitjans (PAM) i la Biennal d’Arts Medials de Santiago de Xile. Reunint artistes de tot el món, “Parlant Posthumanament” es consolida en el seu primer any com un espai de referència que convida a una reflexió crítica sobre els límits tecnològics i ètics de la intel·ligència artificial en el món audiovisual.

Aquesta primera edició, en què el jurat ha ressaltat el gran nivell de les obres presentades, s’ha articulat al voltant de tres línies temàtiques que exploren les diferents relacions humanes i tecnològiques amb la IA. El jurat, format per Alexis Llerena, Ivana Peric, Federica Matelli, Vicent Fibla i Núria Araüna, ha estat l’encarregat de escollir els premiats de cadascuna de les categories plantejades.

La Línia A s’ha basat en la relació humà-animal explorant la cabuda que podria tenir, o no, la IA en aquesta convivència entre espècies. El guardonat d’aquesta temàtica ha estat Sebastián Arriagada amb l’obra Zoológico imaginario (2024), sobre la qual el jurat subratlla la forma en què aborda precisament aquest contrast “entre l’obsessió del ser humà per la intel·ligència artificial i la desconnexió amb les altres espècies que habiten el planeta”.

Per altra banda, la Línia B ha tingut com a propòsit l’aproximació a la tecnologia per a les cures, la hibridació tecnològica amb el cos i els dilemes ètics que aquestes pràctiques presenten. És per això que Eliza (2023), d’Ariadna Mangrané, ha estat la guanyadora de la categoria, creant una obra que posa el focus en els perills dels usos psicoterapèutics que se li estan atorgant a la IA, difuminant la frontera de la humanització de la tecnologia, o si més no la maquinització de l’humà.

Per últim, la Línia C explora la incidència de la intel·ligència artificial en l’autorepresentació i la tendència a l’obsessió pel control de la imatge pròpia i les percepcions externes. L’obra premiada en aquest cas ha estat A000000000001000AA011 (2021), de Lilia Li-Mi-Yan i Katherina Sadovsky, una peça que segons el jurat ha estat capaç de “vincular l’autorepresentació amb la identitat i la memòria i expressar l’ambigüitat potencial del subjecte posthumà”.

El Premi especial Universitat Rovira i Virgili ha estat entregat a Mireia Aguado, exestudiant de la URV, per Me mirabas (2024), una “mirada fresca” sobre les conseqüències de les xarxes socials a la salut mental del jovent. Per últim, la menció especial ha estat per a Rodrigo Robledo Maturana, per El humano artificial perfecto (2024).