Reconegut per la seva contribució a la recuperació del diàleg entre cultures, l'escriptor va ser nomenat doctor honoris causa per la URV l’any 2006

El Govern ha concedit el 36è Premi Internacional Catalunya a l’escriptor libanès Amin Maalouf, per l’extraordinari valor literari de la seva obra, amarada d’un sentit ètic profund, que posa en relleu la diversitat cultural d’identitats, llengües i països. La seva obra, que inclou des de l’assaig a la ficció, construeix un espai que comprèn des dels drets individuals i col·lectius fins a una idea de la identitat arrelada en la diversitat més radical i humana.

Amin Maalouf és reconegut per la seva contribució a la recuperació del diàleg entre cultures i per la seva reflexió crítica sobre el paper d’Europa Al món com a defensora dels drets humans. La seva obra, amb el Mediterrani com a teló de fons, és una exaltació de la diversitat i una profunda reflexió sobre la condició humana. La seva escriptura constitueix un pont entre les civilitzacions i un intent de restablir els ponts d’un diàleg trencat.

A proposta de la Facultat de Lletres, el Consell de Govern de la URV va acordar la concessió del títol doctor honoris causa a aquest periodista i escriptor autor de novel·les i assaigs, considerat un dels màxims exponents de la literatura àrab. El padrí del doctorand va ser el professor d’Història i en aquells moments  director de la càtedra Unesco per al Diàleg Intercultural al Mediterrani, Enric Olivé.

Amin Maalouf (Beirut, Líban 1949) va estudiar Economia Política i Sociologia a la Universitat de Saint-Joseph de Beirut. Després de treballar com a periodista i ser director del diari An-Nahar, va exiliar-se a França durant la guerra civil libanesa. A França, Maalouf va continuar la seva carrera periodística, va ser redactor en cap de la revista Jeune Afrique i va cobrir diversos esdeveniments internacionals importants com la guerra de Vietnam o la revolució de l’Iran, fent reportatges a més de 60 països. A partir de 1985, es va dedicar exclusivament a l’escriptura i va aconseguir una projecció internacional com a escriptor i pensador.

Els seus llibres, traduïts a més de quaranta idiomes entre ells el català i el castellà, han estat àmpliament reconeguts. Va obtenir el Premi Goncourt el 1993 per Le Rocher de Tanios (La roca de Tànios); el 2005, el Premi Terenci Moix per Òrigines (Orígens); i el 2010, el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 2010 per la seva tasca en el foment del diàleg entre Orient i Occident. L’any 2006, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili I entre els anys 2007 i 2008, va presidir un grup de la Comissió Europea de reflexió sobre el multinlingüisme. El 2023 va ser escollit secretari vitalici de l’Acadèmia Francesa.

El Premi Internacional Catalunya, concedit cada any des del 1989, reconeix persones o institucions que han fet aportacions significatives en el camp cultural, científic o humà.