Notes de premsa 07/06/2022

Els estudiants de la URV dissenyen els aliments del futur

Un jurat avaluarà els productes eco-innovadors amb propietats que afavoreixen la salut mental elaborats pels estudiants d'Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris i Tècniques de Bioprocessos Alimentaris de l'ETSEQ

Estudiants del grau en Tècniques de Bioprocessos Alimentaris al laboratori.

Els estudiants de primer del grau en Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris i del grau en Tècniques de Bioprocessos Alimentaris de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química s’estan formant per dissenyar els aliments del futur. Aquests dies estan ultimant productes eco-innovadors amb propietats que afavoreixen la bona salut mental, que, a més a més, s’han de poder produir a nivell industrial i comercialitzar. El resultat final serà avaluat per un panell d’experts el proper divendres 10 de juny.

Durant aquest darrer quadrimestre, els estudiants han abocat en la concepció i fabricació del nou producte alimentari tots els coneixements adquirits a classe: enginyeria de processos, biologia, química i fisicoquímica. Però també han hagut d’enfrontar-se a un problema obert i esprémer la creativitat, la capacitat de cerca i el treball en equip.

La pràctica, que anomenen Food Challenge Design, integra en un sol projecte totes les assignatures dels graus i està basada en el concurs europeu Ecotrophelia, que promou l’emprenedoria i la competitivitat en la indústria alimentària europea.

Aliments per millorar la salut, una tendència industrial

“L’alimentació com a via per millorar aspectes de la salut és una tendència industrial”, explica Montse Ferrando, professora de l’assignatura de projecte integrat i directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química. Per això aquest curs ha demanat als estudiants que l’aliment contempli aquesta dimensió. Després de la cerca bibliogràfica inicial, dos dels equips, per exemple, van optar per utilitzar aliments que continguessin triptòfan, un aminoàcid que incrementa els nivells del neurotransmissor serotonina, que s’utilitza com a antidepressiu i inductor del son.

Albert Torrents, Pol Borràs, Arnau Roig i Pol Pérez ultimen al laboratori de Bioprocessos Alimentaris un snack de formatge de Halloumi. A més de complir amb el requisit de contenir propietats beneficioses per a l’organisme, han hagut de contemplar també “que es pugui congelar per ser cuinat posteriorment i que sigui un producte atractiu”, expliquen. Per això han optat per un tipus de formatge que no es fon, i estan fent proves amb el tipus d’aliment que l’embolcallarà, per exemple una tempura amb cervesa.

Estudiants del grau en Tècniques de Bioprocessos Alimentaris al laboratori.

Al costat, Luna Karyssa, Aya Bakada i Lidia Galindo estan treballant en la salsa que acompanyarà l’snack: “els espinacs són un bon complement del formatge i porten vitamina C, que contribueix a la millora de l’estat d’ànim”, analitzen. Per això aquest és l’ingredient principal d’una salsa que també contindrà all, nata i condiments.

Un altre equip està fent les darreres proves de producte, un snack amb civada, un cereal ric en àcids grassos essencials i aminoàcids, que destaca pel se contingut en vitamines i minerals i per nombrosos efectes positius sobre l’organisme.

Per a aquestes estudiants, tot el projecte els ha permès posar-se en la pell d’un equip emprenedor: “Estem creant un producte per ser comercialitzat”. I també valoren l’aplicabilitat d’allò que han tractat a les classes: “Ens ha estat molt útil, per exemple, saber fer informes per als balanços de matèria i energia”, hi afegeixen els companys.

En tot el procés, un estudiant de quart els ha guiat en els moments que ho han necessitat, com a part de l’assignatura Pràctiques de Lideratge d’Equips. “El líder ens ha guiat, ens ha ajudat amb els càlculs i l’organització i a establir metes”, comenten les estudiants.

Un panell d’experts avaluarà el resultat

El dia 10 de juny, la quinzena d’estudiants hauran de demostrar davant d’un panell d’experts que el seu producte no només és el millor pel que fa a la implementació dels coneixements de les propietats funcionals dels aliments, les propietats sensorials del producte i el procés d’industrialització. “A l’avaluació es farà un balanç de tots aquests aspectes”, explica Ferrando, que també inclou el nivell de diferenciació de la proposta respecte d’altres productes que ja es comercialitzen; els aspectes de sostenibilitat en la selecció dels ingredients i en el disseny de l’envàs, i si han avaluat correctament el segment de mercat i la competència.

L’ETSEQ aplica així la metodologia d’aprenentatge per a enginyers CDIO, que posa l’accent en els fonaments d’enginyeria: concebre, dissenyar, implementar i operar sistemes i productes reals.

Print Friendly, PDF & Email