Imma Rosell, professora del grau en Treball Social, va impartir un taller sobre la inclusió en l'educació i el mercat laboral d'estudiants amb discapacitat a la Conferència Internacional d'Estudiants 2023 d'Indonèsia

Del 3 al 7 de gener de 2023 va tenir lloc la Conferència Internacional d’Estudiants 2023 a la Universitas Katolik Parahyangan (Bandung, Indonèsia). Immaculada Rosell era part del professorat de la URV participant a l’esdeveniment.

Com descriuries la teva primera experiència  com a docent impartint tallers a la International Student Conference (ISC)?

Quan vaig assabentar-me de l’oportunitat de compartir els meus coneixements sobre discapacitat al congrés “Inclusió i accessibilitat al benestar i una vida sostenible després de la pandèmia” no vaig pensar-m’ho gaire. Com a docent del grau en Treball Social era definitivament l’oportunitat de viatjar a un país en vies de desenvolupament. Fins al moment mai havia viatjat fora d’Europa i el fet de fer-ho sola ha contribuït moltíssim al meu creixement personal i professional. A més, ha estat increïble haver conegut i haver fet amics arreu del món. No puc deixar de mencionar l’acollida que ens han fet tant els organitzadors com els alumnes, que havien preparat aquesta conferència amb el cor. 

Què et va cridar l’atenció sobre la temàtica, inclusió i accessibilitat per al benestar i una vida sostenible després de la pandèmia, per atendre-hi com a ponent?

El tema del congrés estava totalment alineat amb la meva experiència professional i amb els meus interessos personals pel que fa a línia de recerca. En els últims anys m’he especialitzat molt en l’àmbit de la inserció laboral de persones amb discapacitat que tenen especials dificultats per a la inserció sociolaboral. En concret, vaig desenvolupar una recerca al voltant de quines eren les polítiques d’inserció laboral en diversos països europeus i en l’actualitat, em dedico al desenvolupament i la coordinació de projectes d’inserció laboral combinat amb la docència a la URV, tot plegat és quelcom molt enriquidor. 

La raó principal per la qual vaig voler participar al congrés va ser no tant el fet de tenir l’oportunitat de compartir els meus coneixements, sinó conversar amb persones d’arreu del món al voltant de quina era la situació en relació amb la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat en els seus països. Puc afirmar que sense cap mena de dubte vaig assolir el meu objectiu. 

Com vas assabentar-te de la possibilitat de participar-hi? 

Fa un parell d’anys vaig gestionar, en el marc d’una beca de garantia juvenil, el projecte INSERLAB URV conjuntament amb la professora Teresa Torres, coordinadora del programa. Un matí, ens vam trobar casualment al tren i quan vaig sortir de la feina, tenia un missatge on em preguntava si hi podria estar interessada. Recordo que en aquell moment vaig sentir il·lusió i vertigen alhora, però em considero una persona que es repta a si mateixa dia a dia i aquí havia de superar un repte més. 

Quin tipus de taller vas impartir? 

El workshop que vaig impartir tenia com a objectiu promoure el coneixement i la reflexió dels alumnes al voltant de com fomentar la inserció educativa i laboral de les persones amb discapacitat. La idea era que fos quelcom dinàmic on els alumnes interaccionessin amb altres estudiants internacionals i que alhora marxessin de la sessió amb una visió més ampliada de què és la discapacitat i com podem crear entorns accessibles. Durant la sessió vaig utilitzar tècniques de  design thinking i els vaig presentar bones pràctiques d’inclusió educativa, i com no els vaig presentar el projecte Inserlab URV com a experiència d’èxit.

Com va ser la interacció amb l’alumnat?

Haver impartit el workshop sobre aquest tema va tenir els seus efectes en els estudiants, que durant la resta del congrés es van adreçar a mi amb inquietuds, i durant l’últim dia, van presentar diversos projectes que promovien la inclusió. Alguns proposaven millores en les seves universitats i d’altres comparaven la situació de les persones amb discapacitat en els respectius països. Tot plegat va ser molt interessant.

Vas trobar-hi reptes pel fet de ser un entorn internacional? 

L’idioma va ser un repte però t’hi has d’exposar i superar-ho! I al principi la por de fer una presentació que no representés la diversitat cultural a què t’exposes. Són temes que vaig haver de reflexionar en tot moment quan els preparava i que, òbviament, vaig haver de considerar quan impartia el workshop.

Com valoraries l’experiència com a docent en un entorn on es proposen nous mètodes d’aprenentatge interculturals? Quins beneficis en l’àmbit personal i acadèmic en pots extreure? 

L’experiència ha estat increïble, més enllà de l’acadèmic és un enriquiment conèixer una cultura molt diferent de la teva i interactuar amb persones d’arreu, en general el contrast és espectacular. Els beneficis en l’àmbit personal són infinits:, augmenta la confiança en tu mateix, obres horitzons, trenques estereotips, millora la teva capacitat d’adaptació, et tornes més tolerant i flexible. Acadèmicament, et dona l’oportunitat de fer networking amb altres professors amb interessos similars, encara que enfocats des d’altres perspectives, i també, millorar les teves competències lingüístiques. 

En resum, només agrair incansablement l’oportunitat viscuda tant a la URV com a la Parahyangan Catholic University per haver-ho fet possible i animar-vos que en sigueu els propers, una experiència així no la deixeu passar!