L'acadèmica i activista ha encunyat el concepte de dret de la naturalesa, una idea clau per a la reformulació del dret perquè reconeix la natura com a subjecte i arracona la perspectiva sobre la natura com recurs a disposició dels humans

La natura té drets reconeguts. Aquest ha estat un concepte clau per fer canviar la perspectiva, antropocèntrica, des de la que mirem el món i converteix la natura en un subjecte per comptes d’un objecte o un recurs a disposició dels humans. Ja s’ha començat a introduir als àmbits legislatius, com en el cas recent de l’Estat espanyol (una llei aprovada aquest mes de setembre reconeix l’ecosistema del mar Menor amb drets propis) i constitucionals, com la constitució de l’Equador, i s’ha reconegut en algunes sentències. Aquests canvis acabaran conduint a la reformulació del dret, les polítiques i els estàndards d’actuació de tots els agents socials com ha ocorregut històricament amb els canvis de paradigma del dret. La seva impulsora és Esperanza Martínez Yáñez, biòloga i advocada que avui ha estat investida doctora honoris causa per la URV.

Martínez ha obert, doncs, un camí que no ha estat ni és fàcil, entre d’altres qüestions, perquè la seva integritat ha estat amenaçada, com tantes altres defensores dels drets ambientals, que han viscut la violència en pròpia pell. Per totes aquestes persones, “tots els activistes que treballen, fan aportacions que són invisibles i ajuden a mantenir les llavors del futur”, ha relatat, Esperanza Martínez ha agraït la concessió del doctorat. De fet, Martínez és també activista a més d’acadèmica, i la combinació de totes dues facetes l’ha dut a liderar diverses organitzacions sense ànim de lucre per a la defensa de la natura i el medi ambient i assolir fites com la paralització de l’extracció de cru al subsòl del Parc Nacional del Yasuní (Equador).

Esperanza Martínez ha apuntat en el seu discurs com les lleis de la ciència han explicat la relació dels humans amb el món i com, precisament per aquesta dissociació entre les persones i “el lloc on es reprodueix la vida”, “la naturalesa es va convertir en quelcom inert en què els seus components són recursos i tots som competidors”. Per comptes de considerar-nos un tot. Aquesta ruptura va ser “una condició per al desenvolupament de la nova Europa, de l’Edat Mitjana i el Renaixement, i sobretot, de la Modernitat d’aquest continent”, ha relatat. Aquesta visió va imposar-se i “va transformar la matriu més íntima de les cultures locals”, que professaven un major amor a la vida i la natura, les costums de compartir i cuidar i tenien una visió del poder més com una responsabilitat que com una dominació.

Això i la fragmentació del saber, l’especialització en la generació del coneixement formal, “ha passat factura a les societats humanes perquè ens impedeix veure el tot i ens allunya de la naturalesa, que s’ha tornat subordinada i manipulable”, analitza. I en aquest context es produeix l’explotació dels recursos que han arribat a alterar les relacions biològiques, geològiques i químiques del planeta i l’eliminació de la biodiversitat i els darrers pobles que la preservaven. Per això i per entendre els problemes d’avui, Esperanza Martínez proposa “repensar la naturalesa” des de tots els àmbits, integrant el coneixement de l’acadèmia i el de l’experiència, com la dels pobles amerindis d’on prové Martínez, amb una “filosofia que estableix relacions de correspondència i complementarietat entre allò còsmic i allò humà, l’orgànic i l’inorgànic”.

El discurs de la recent honoris causa ha estat un al·legat sobre els drets de la naturalesa, entesa com a “subjecte” que alhora infon el coratge necessari a persones que, com ella “lluiten per la vida, per la terra, per l’aigua, malgrat fer-ho a expenses d’exposar la seva pròpia vida”.

Ha estat proposada pel Departament de Dret Públic, amb una llarga trajectòria de treball i recerca sobre el dret ambiental. Els professors Aitana de la Varga i Victor Merino n’han fet la laudatio conjuntament. De la Varga ha apel·lat a la “necessitat de visibilitzar aquesta realitat de violències i donar suport a les dones defensores del medi ambient” i n’ha glossat la trajectòria com a activista: fundadora d’Acció Ecològica, per defensar les persones afectades per activitats extractives; de l’Institut d’Estudis Ecologistes del Tercer món per promoure el debat a l’acadèmia; de Red Oilwatch, un observatori de la política petroliera amb participació de 45 països de tres continents, i impulsora de la campanya Amazònia per la vida.

Victor Merino ha explicat la importància de Martínez Yáñez per a l’àmbit del dret: “La seva aportació va suposar distingir el dret dels éssers humans a un medi ambient sa, reconegut en nombrosos ordenaments, dels drets de la Naturalesa”. Les seves aportacions han permès avançar en “el reconeixement exprés dels drets dels ecosistemes, l’establiment d’obligacions per als poders públics i la reiteració de responsabilitas dels Estats en la protecció pel clima, o l’obligació de reconèixer drets a generacions futures”.

Aquesta perspectiva, ha detallat Merino, ja ha començat a introduir-se en els àmbits legislatius i ja hi ha sentències que fan “intuir un canvi del paradigma jurídic, que és l’avantsala de la successiva transformació”, com ho van ser en el seu moment les normatives per a l’adaptació al canvi climàtic, per exemple. També s’ha introduït en la Constitució de l’Equador, gràcies al procés constituent en el qual va tenir un rol destacat Esperanza Martínez l’any 2008, com a assessora del president de l’Assemblea Nacional Constituent, Alberto Acosta.

Després de la laudatio el rector, Josep Pallarès, ha investit doctora honoris causa Esperanza Martínez Yañez, en un acte que ha coincidit en el temps amb la celebració de la Cimera del Clima d’Egipte, “que ens recorda amb dades la gravetat i les catastròfiques conseqüències que té per al nostre planera i les persones l’habitem vulnerar els drets de la naturalesa”. “Esperem que en un futur no gaire llunyà aquest dret de la natura s’acabi integrant a la llista de drets fonamentals que figuren en totes les constitucions dels països democràtics”, ha conclòs Pallarès.

Com a signe de l’acolliment de la nova doctora honoris causa a la comunitat científica de la URV, el rector li ha lliurat a Esperanza Martínez el títol que acredita la més alta distinció de la Universitat, la medalla i el birret, així com els atributs que acompanyen la distinció: el llibre de la ciència i la saviesa, l’anell que es lliurava com a emblema del privilegi de segellar els dictàmens de la ciència i la professió, i els guants blancs.

Galeria d’imatges

Acte complet