El catedràtic de Prehistòria de la URV ha impartit avui la seva darrera classe perquè es jubila

“Ha estat un privilegi estar amb cadascú de vosaltres”. Amb aquestes paraules començava la seva última classe el catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, Eudald Carbonell, que es jubila. Ho ha fet davant d’un auditori especial en el qual a més dels seus estudiants actuals, s’ha convidat a estudiants d’altres classes, a personal investigador amb el qual ell va començar el seu equip de recerca quan va arribar a Tarragona l’any 1988, i alguns col·laboradors, els quals han protagonitzat diverses intervencions. La seva darrera lliçó l’ha dedicat a donar unes ràpides pinzellades sobre el seu nou projecte de recerca: l’elaboració d’una teoria social sobre l’evolució humana.

Abans però, ha manifestat que en els últims temps “estic pensant molt en els joves. Heu d’escoltar als grans, perquè és la nostra memòria i heu de parar molta atenció. Ara bé, no els hi heu de fer cas. Heu de fer les coses com vosaltres penseu que les heu de fer. I heu de tenir molt clar que teniu una gran responsabilitat com a professionals de la història”.

Una teoria social de l’evolució humana

Després d’aquest incís, ha afirmat: “Em jubilo per poder investigar. El que no vull es continuar un procés que ja està funcionant i està funcionat molt bé, i em refereixo a la Universitat Rovira i Virgili”. S’ha mostrat molt content d’aquest canvi d’etapa personal perquè “ara tinc un projecte per mi molt important que és l’elaboració d’una teoria social de l’evolució humana”.

Aquest projecte ha centrat pròpiament el contingut de la classe, que ha estat breu, però molt contundent. Ell sempre pren notes i escriu en quaderns de paper, en té una col·lecció, i ha mostrat el que està utilitzant actualment. Allí registra els pensaments i accions que té en relació a la teoria social de l’evolució humana que ha començat a confeccionar amb un equip transdisciplinari que està constituint en el qual hi ha neuròlegs, paleontòlegs… Quan el finalitzi seran 10 proposicions científiques. “No m’hi poso per poc”, ha puntualitzat. “Fins ara m’he dedicat a estar molt bé amb els meus col·legues, treballant intensament, sortint de marxa…, però ara és el meu temps per pensar”, ha comentat.

Segons Eudald Carbonell, “estructures bàsiques com la química o la física tenen lleis, però en una disciplina històrica i social com és l’evolució humana, actualment no n’hi ha; vull demostrar que això no es veritat”. Per aquest motiu ha avançat algunes línies de per on poden anar aquestes noves lleis en les quals la tècnica, primer, i la tecnologia després, hi tenen un paper molt important, “perquè quan realment se socialitzin provocaran un important increment de la sociabilitat”, ha observat. Considera que aquest procés s’ha produït ja des de fa milions d’anys i “com a conseqüència això és una llei que es pot recuperar a nivell diacrònic. Estem treballant en un model matemàtic que pugui aguantar la proposta d’aquesta llei”.

També ha parlat de la resocialització dels humans que esdevé quan la tecnologia se socialitza i, conseqüentment, canvien les formes de producció i de readaptació. En aquest sentit s’ha referit al temps que hi ha entre l’emergència de la descoberta i la seva socialització que determina la velocitat evolutiva del poblament humà. “La velocitat de la resocialització és el que marca el sentit de l’evolució humana”, ha indicat.

L’impacte de Carbonell com a professor

Després de la seva classe, hi ha hagut la intervenció de diferents estudiants i personal investigador que han complementat o han valorat les seves observacions, amb alguns comentaris molt intel·ligents que han anat derivant cap a situacions socials i econòmiques com és la crisi del capitalisme.

Talment com una estrella, quan ha acabat la classe han estat molts els estudiants que han volgut fer-se fotos amb ell i d’altres que li han demanat dedicatòries pel llibre que acaba de publicar El futur de la humanitat i li han agraït les seves aportacions docents. Precisament, abans que parlés l’Eudald Carbonell, un dels estudiants que va tenir de seguida que va arribar a Tarragona, Josep M. Vergès, descobridor dels gravats rupestres de la Cova Major de l’Espluga de Francolí, ha recordat l’impacte que els va produir un professor que tenia una manera de fer les classes totalment diferent a les convencionals d’escoltar i memoritzar, “ell feia pensar i de seguida va fer grup amb alguns de nosaltres convertint-se més en un col·lega, lluny de la relació jeràrquica entre alumne i professor que es dona habitualment. A més, un dia va venir a classe amb forquilles i ganivets juntament amb articles científics per discutir d’on sortia tot això. Aquest era el panorama. Una opció era sortir corrents. Alguns van marxar, però alguns ens vam quedar. Poc després ens va citar al laboratori i ens va explicar que volia formar un equip d’arqueologia. Va ser una època genial, es va trencar el mur entre estudiantat i professorat i va passar de ser un professor a ser un company”.

Vergès també ha alertat que “ara que està tan de moda treballar per projectes, nosaltres vam començar a treballar en el projecte de fer un equip i sense jerarquies, com amics, com a companys, i ens ha marcat la vida”.

De l’arribada a Tarragona a la creació de l’IPHES

L’acte ha començat amb una intervenció de la periodista evolutiva Cinta S. Bellmunt que ha incidit en aquells trets del professor Carbonell que han estat més importants per formar i projectar el seu equip, i les principals fites assolides. Ha destacat el fet que des que va arribar a Tarragona volia aconseguir un equip de primera divisió que fos referents mundial en l’estudi de l’evolució humana, sempre treballant des de tres àmbits: l’acadèmia, la recerca i la socialització de la ciència. Altres dèries han estat la internacionalització, els articles d’impacte, els llibres per a tots els públics, els workshops  o les exposicions, entre moltes altres iniciatives que ara es continuen realitzant des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), un centre adscrit a la URV i del qual ell en va ser el primer director. L’IPHES a dia d’avui és un referent mundial en l’estudi de l’evolució humana: és l’equip de primera divisió que somniava assolir Eudald Carbonell quan va arribar a Tarragona. Un somni fet realitat.