L'activitat commemora a la Universitat el centenari del final de la Primera Guerra Mundial

L’11 de novembre d’aquest any farà cent anys que es va signar l’armistici que va posar punt i final a la Primera Guerra Mundial. Un any més tard, el 1919, se signava el Tractat de Versalles, que suposaria la reorganització territorial d’Europa. “Es tracta d’un període decisiu per a la configuració posterior d’Europa”, explica Josep Sánchez Cervelló, responsable del Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials (CECOS) i del grup de recerca Geopolítica, que van organitzar les jornades El final de la Primera Guerra Mundial i el Període d’Entreguerres, el dimecres 2 de maig al campus Catalunya.

Per a Sánchez Cervelló, la Primera Guerra Mundial és important a diversos nivells: des de la incorporació de la dona al treball, en substitució dels homes que anaven al front, fins al nou armament, que propicia que sigui “la primera guerra total”, ja que afecta per primera vegada la rereguarda. Així, l’investigador en història contemporània d’Europa Xavier Moreno, de la URV, va explicar durant la seva intervenció que es tractava d’una guerra de posicions, amb fronts estàtics, que va provocar moltes víctimes perquè els atacs són a cos descobert.

La jornada va comptar amb Jan Klíma, professor de la Universitat de Hradec Králové, que va posar l’accent en els fronts dels països del Centre i l’Est d’Europa: “La Guerra va començar i acabar a l’Europa Central amb l’esgotament de totes les potències”. De fet, una de les conseqüències de la Primera Guerra Mundial va ser la dissolució de l’Imperi Austrohongarès i la creació de la República Txecoslovaca. En relació a la nova configuració territorial, Klíma ressalta la importància de la Primera Guerra Mundial pel que fa al canvi de propietat de les colònies, que serien motiu d’enfrontament, i la Segona Guerra Mundial comportaria la descolonització.

Els període d’Entreguerres va servir per establir les bases de la Societat de Nacions, la llavor del que seria l’Organització de les Nacions Unides (ONU). El professor de Dret Internacional de la URV Santiago Castellà va recordar la idea del president americà Woodrow Wilson a la ponència La Societat de Nacions: de l’euforia a la debilitat institucional, durant la jornada. “En la seva intervenció al Congrés i al Senat l’any 1918, Wilson plantejava un món pensat per funcionar sense conflicte durant molts anys”, va explicar Castellà. El sistema va funcionar a grans trets fins que “va agafar una deriva més política als anys 30”. Així, progressivament “les nacions hegemòniques es van anar fent fortes i guanyant poder amb les seves pretensions annexionistes”. I, de fet, el mateix Wilson acaba perdent la votació al congrés i al senat americans sobre la seva pròpia idea i que els Estats Units s’integressin a la Societat de Nacions amb un dels cinc seients permanents. No obstant això, la importància de la Societat de Nacions rau en el seu component supranacional, el caràcter permanent i la diversitat de temes de debat, que serien l’antecedent de les bases de la ONU.