El director de la Càtedrà Unesco de Diàleg Intercultural a la Mediterrània, Enric Olivé, ha participat en la cinquena edició del Fòrum Humanitari de Bakú amb una ponència a la taula rodona sobre els diferents models de multiculturalisme. Convidats, com la resta de participants, pel ministre azerí d'Educació, Olivé ha parlat de la “Nova espiritualitat i el diàleg intercultural: de la desaparició de la URSS a la guerra de Síria”

Més de 400 persones provinents de 80 països entre els quals personalitats del món polític, científic i cultural d’arreu del món –entre els quals 14 premis Nobel- han participat en la cinquena edició del Fòrum Humanitari de Bakú que s’ha fer el 29 i 30 de setembre a la capital de l’Azerbaidjan. Es tracta d’un esdeveniment anual que té l’objectiu de celebrar diàlegs, discussions i intercanvi de punts de vista sobre varietat de temes globals en l’interès de tota la humanitat.

Una de les sis taules rodones que s’hi van celebrar va tractar dels “Diferents models de multiculturalisme: de la teoria a la pràctica humanitària” en què es va tractar del model de multculturalisme de l’Azerbaidjan i que va estar copresidida pel conseller d’Estat d’Azerbaidjan sobre Multiculturalisme  Kamal Abdullayev, el rector de l’Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou Anatoly Torkunov i el president de la Link Campus University,  Vincenzo Scotti.

En la seva intervenció, el responsable de la Càtedrà Unesco de Diàleg Intercultural a la Mediterrània, va començar referint-se a la desintegració de la Unió Soviètica que ha portat, entre altres fenòmens, va dir, a l’aparició de dos components en la societat contemporània que articulen el diàleg  entre les cultures i entre les religions. Aquests dos components, que estan connectats, són, va apuntar, el triomf del capitalisme extrem i l’aparició de noves formes diverses de, la religiositat i l’extremisme religiós. La ponència va tractar de la pèrdua de les coordenades espirituals de les societats europees i de la recuperació de les estructures socials i espirituals de les societats musulmanes, des de dins de les pràctiques més espirituals de l’Islam. La intervenció va acabar amb les possibilitats de recuperació de ponts entre les creences religioses i monoteistes destruïts per la radicalització religiosa resultat de la guerra política, la immigració i la crisi econòmica. Aquestes possibilitats passen per les polítiques públiques que han d’implementar les societats occidentals i no occidentals, basades en un seguit de principis que va desgranar en la seva ponència.

Del Fòrum Humanitari en surten cada any propostes i recomanacions per aconseguir tendir ponts entre cultures i religions i per garantir la pau i seguretat mundial.