És la conferència final d'un projecte que aborda reptes com ara la necessitat creixent de recursos naturals per a les noves tecnologies i la precarietat laboral en l'extracció dels minerals necessaris

La Universitat Rovira i Virgili acull aquest dijous i divendres el congrés de Drets Digitals i Sostenibilitat Ambiental, la conferència final del projecte conjunt de diverses institucions i universitats de l’estat, coordinats per l’entitat pública Red.es, per, a petició del govern espanyol, impulsar la implementació de la Carta de Drets Digitals, concretament l’article referit a la sostenibilitat en l’era digital. El projecte té l’objectiu d’elaborar un informe per regularitzar el consum energètic i l’extracció de materials, a més dels drets laborals, que comporta l’era de la digitalització en la qual l’economia i la societat estan immerses.

A més d’acollir el congrés, la URV participa en el projecte a través de l’IU-RESCAT (Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica) i el CEDAT (Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona), els experts dels quals, des de diferents disciplines i a través de la recerca i la divulgació, treballen per aconseguir que aquesta era digital sigui sostenible mediambientalment, inclusiva des del punt de vista social i sense precarietat laboral.

Per exemple, la gran quantitat d’aigua que demana la tecnologia en general i la intel·ligència artificial en particular, la necessitat de recursos naturals per a la fabricació d’aparells electrònics i la precarietat laboral en el procés d’extracció de minerals són alguns dels reptes que afronta el projecte i en què es fa necessària la regularització per garantir els drets ambientals i, sobretot, de les persones.

El congrés, que se celebra al Seminari Centre Tarraconense, és un espai de diàleg interdisciplinari entre estudiants, especialistes, acadèmics, responsables públics i professionals de l’àmbit tecnològic per acabar de definir aquesta guia de bones pràctiques. De fet, segons apunta Jordi Jaria, professor del Departament de Dret Públic de la URV i coordinador de la conferència, el propòsit és també mantenir en el temps la comunitat interdisciplinària d’investigadors creada durant el projecte per tal de continuar atents als reptes que en aquesta matèria es vagin desenvolupant.

Així, les ponències aborden diferents temes, com ara l’economia circular en l’era digital, ja que el creixent volum de residus electrònics constitueix un dels majors desafiaments ambientals dels temps actuals. El dret a reparar, en aquest sentit, sorgeix com un mecanisme jurídic i social clau per a prolongar la vida útil dels dispositius, reduir l’extracció de recursos naturals i fomentar models de consum més circulars.

També es parla d’eficiència energètica i consum d’energia en centres de dades i dispositius electrònics, que representen una proporció creixent de la demanda mundial d’electricitat i que fan essencial millorar-ne l’eficiència energètica per alinear la transformació digital amb els objectius del Pacte Verd Europeu i amb els compromisos de sostenibilitat global.

La intel·ligència artificial també està present en el projecte, ja que constitueix tant un desafiament com una oportunitat: mentre l’entrenament de models de gran escala exigeix recursos significatius, la IA també ofereix eines per a optimitzar sistemes energètics, monitorar ecosistemes i promoure la innovació baixa en carboni.

Per últim, el congrés i el projecte també tenen en compte que la transició digital només pot considerar-se sostenible si és socialment justa, de manera que s’aborda la intersecció entre drets humans i sostenibilitat en el sector tecnològic, amb especial atenció als drets laborals en les cadenes globals de subministrament, la justícia ambiental en l’extracció de materials crítics i el reconeixement d’un entorn digital sostenible com a dret fonamental.

Entre els investigadors de la URV que participen en les ponències hi ha Francesc Castells (Enginyeria Química), Álvaro Martín i Patricia Sangama (Dret Públic), Josep Maria Arauzo (Economia) i Antoni Domènech (Geografia), que representen la interdisciplinarietat pròpia del projecte.